“Si estimes el que és propi, ajudes més a qui tens a prop”

Sr. Postu | Administrador de Postureig de Lleida i dinamitzador solidari


És necessari que una persona influent faci difusió i col·labori en accions socials i solidàries? Darrere una màscara de Spiderman i un outfit ben peculiar s’hi amaga el Sr. Postu, una personalitat anònima que s’ha convertit en una figura icònica i un referent a les Terres de Lleida i Ponent. Fa vuit anys que va decidir obrir els comptes de Postureig de Lleida a les xarxes socials, on es parla sobre l’actualitat lleidatana amb molt d’humor i on es promocionen totes aquelles coses que fan especial l’oest català. 

En elles, hi destaca la solidaritat i es difonen moltes activitats que engeguen entitats locals. Quan el Sr. Postu va veure que tenia prou seguidors, es va decidir a col·laborar en diverses causes solidàries, com Down Lleida, Lleida pels Refugiats, l’Associació Antisida de Lleida, entre altres, fins a recaptar una gran quantitat de diners. Fer una entrevista a una persona disfressada és força peculiar, però al darrere intuïm que hi ha una persona satisfeta amb tot el que ha aconseguit. La màscara de Spiderman només ens deixa veure un somriure, però demostra l’agraïment infinit que el Sr. Postu sent per totes les persones que col·laboren i han col·laborat en les causes que defensa. 

“Quan vaig veure que tenia molts seguidors, vaig voler fer una ajuda tangible, no només crítica social”

Què és el Postureig de Lleida?

El Postureig de Lleida són uns comptes a les xarxes que administra el Sr. Postu i des d'on parlem sobre l'actualitat lleidatana fent molt humor. També hi ha una segona branca que és la solidaritat, en el qual intentem fer difusió de moltes entitats i causes de les Terres de Lleida i Ponent. Finalment, la tercera branca és la promoció del lleidatanament o ponentinament, que són aquelles coses que a l'oest de Catalunya ens fan especial, sigui paisatge, territori, tradicions o també la nostra manera d'expressar-nos i xerrar. 

Com neix el nom? 

Era molt seguidor d'uns comptes que se’n reien del postureig. El postureig és tot allò que fa la gent per aparentar, per quedar bé, per sumar likes, perquè ens facin una mica de cas. A mi m'agradava aquesta pàgina, així que vaig tenir la idea de fer-ho a Catalunya i parlar del postureig català. Vaig començar així, però a poc a poc me'n fotia molt dels camacus i llavors vaig decidir passar-ho a Lleida, que ho conec més. Me’n reia molt del postureig i dels posturetes, de la gent falsa, però a poc a poc vaig adonar-me que el que feia era postureig en positiu, és a dir, en lloc de fer la foto del plat de sushi, faig la foto del plat de caragols, donar-li la volta per fer una mica la promoció en positiu del que passa a l'oest. 

I el Sr. Postu?

El Sr. Postu va néixer per conservar una mica l'anonimat de l'administrador dels comptes de Postureig de Lleida per diferents motius. El primer és que me'n fotia molt de l'antic alcalde de Lleida i el segon, perquè jo no tinc gens d'interès a lucrar-me fent de Sr. Postu, ser famós i ser reconegut. Al contrari, prefereixo conservar l'anonimat i, sobretot per la part solidària, que el reconeixement caigui en una figura abstracta, no en una persona amb noms i cognoms. 

“Prefereixo que el reconeixement caigui en una figura abstracta, i no en una persona amb noms i cognoms”

Per què aquesta vestimenta? 

El barret és de l'Aplec del Caragol, la festa més representativa de les Terres de Lleida. Després duc una cinta i unes ulleres grogues pels presos polítics, sempre porto postusamarretes, que són les samarretes solidàries que faig i, finalment, la màscara de Spiderman i la barba. Porto barba perquè vaig començar a fer el movember, el que fem els homes per donar difusió a la lluita contra el càncer de pròstata i testicle, i ja m'ho vaig deixar. Després, la màscara de Spiderman, perquè m'agrada molt, és un superheroi que és molt de carrer, no és un déu ni és una persona rica, sinó que és un pobre xaval que de sobte té superpoders i es dedica a ajudar la padrina a creuar el pas de zebra, a baixar el gat de l'arbre, té problemes econòmics, familiars, és a dir, és com molt proper. Penso que el Sr. Postu és una mica així, molt proper, respon tots els missatges i sempre està pendent de tot el que passa. 

Parlem de solidaritat. Quan i per què decideixes col·laborar en diferents iniciatives solidàries?

Des dels comptes de Postureig de Lleida a l'inici denunciàvem molt el postureig i també fèiem molta crítica social. A través de posts i tweets criticava la gestió dels polítics, la situació política i si veia algun problema social. En el moment que vaig veure que tenia molts seguidors vaig voler fer una ajuda tangible, no només crítica social, sinó que tenia ganes de col·laborar amb entitats de Lleida i donar-los un cop de mà. Un dia, de forma humorística, vaig crear el disseny de I love Popes, el vaig fer de conya, per a qui no li agraden les popes [Riu]. A la gent li va agradar molt i vaig pensar que seria útil utilitzar-ho per la lluita contra el càncer de mama. No és només recaptar diners, al final també és parlar d'aquestes problemàtiques, causes, entitats, fer-ne difusió i donar-les-hi veu. 

“La nostra sèrie de postuproductes ajuden a més de 20 entitats de Lleida i Ponent. Però en són moltes més” | Sr. Postu

En quantes causes i entitats col·labora actualment?

Tinc 24 models diferents de postuproductes: ara no només són postuxapes sinó que també hi ha postuimants, postupegatines, postusamarretes, postucaganers, postumascaretes i, a més a més, he escrit dos llibres, el Soc de l’oest i el Soc més de l’oest, que també recapten diners per aquestes causes. Aquesta sèrie de postuproductes ajuden a més de 20 entitats de Lleida i Ponent. Però en són moltes més, perquè encara que els meus productes ajuden a unes entitats concretes jo faig difusió de moltes altres causes que no tenen xapa pròpia. Seria molt difícil comptar amb quantes causes col·laborem.

Les xapes ja s'han convertit en un símbol del Postureig. 

[Sospira] Sí. Les xapes i els símbols aquests, el I love amb una paraula que intento que sigui lleidatana o que ajudi a una causa. Crec que ja és un objecte propi de la cultura lleidatana. La gent ja ho té molt identificat. Em fa molta il·lusió quan veig la gent que les porta pel carrer i no les guarda en un calaix. Molta gent em pregunta per què vaig tapat, que és una mica friqui, però crec que això ja és com un símbol. Quan la gent veu el Sr. Postu a algun lloc, ja saben que és per ajudar en alguna causa o que allí passa quelcom interessant. 

“No és només recaptar diners, és parlar d’aquestes causes, entitats, fer-ne difusió i donar-les-hi veu”

Quants diners ha recaptat el Sr. Postu?

És molt difícil de comptar, però que jo sàpiga són més de 250.000 euros que hem pogut recaptar per més de 20 entitats de Lleida i Ponent. El que passa és que faig difusió de moltes altres causes i activitats i els diners no passen a través meu. Hi havia una persona molt rellevant de Lleida, de la qual no en dic mai el nom, que em deia que era inimaginable el que jo havia pogut recaptar, perquè també vam fer el #FruitaDeLleidaChallenge, que va ser un challenge perquè la gent mengés fruita de Lleida i es fes una foto. Això ha pogut generar un volum de milions d'euros.

I vostè no es guanya la vida amb això?

No. Tinc un percentatge d'autor dels llibres que és un 10%, una misèria, però de les xapes, imants i tota la resta no hi guanyo res. Penso que és molt important que tot això quedi 100% solidari i que ningú pugui veure cap intenció. També és la meva part solidària, perquè al final els diners que recaptem no són del Sr. Postu, sinó que són dels milers de postufans o molts més que col·laboren. A vegades quan arriba final d'any hi ha coses que no quadren i, si em toca ficar diners, els fico. Al final compensa per moltes altres coses.

Durant el temps de pandèmia també l'hem vist col·laborar. Què ha fet?

Hem fet dues coses que són importants. Al principi vaig fer molta difusió de tota aquella gent que necessitava ajuda, però també de tot aquell que n'oferia. Hi havia residències a les quals els hi faltava material, però també hi havia col·lectius que estaven fent mascaretes, EPI, tot això de les impressores... La segona cosa que hem fet més rellevant ha sigut crear el disseny del caragolet sanitari i fer diferents postuproductes, però sobretot les mascaretes. S'han venut més de 900 mascaretes i hem pogut recaptar 9.000 euros per a l’àrea de Lleida i Ponent de Salut. Això ho hem destinat a comprar materials i productes per als sanitaris i les residències. Tinc constància que l'últim que han comprat són 42.000 mascaretes que han destinat a totes les residències de Ponent. 

“El món social interessa, però no tant com allò dolent o graciós. És un problema social i tots hem de fer un esforç”

La societat està prou conscienciada de la necessitat de realitzar campanyes solidàries?

Per una banda, crec que sí, que la gent té un sentiment social, en el sentit de dir “No visc sol al món i he d'ajudar a millorar el meu entorn”. Si no, tot això que fa el Sr. Postu no seria possible, ell sol no pot fer res. Pot recaptar 250.000 euros perquè hi ha moltíssima gent conscienciada i que vol col·laborar. Però, per una altra banda, a mi em decep molt quan faig un post divertit sobre l'Aplec del Caragol i té 3.000 likes i, en canvi, faig una publicació més solidària i, si arriba als 1.000, gràcies. Sí que interessa el món social, però no interessa tant com la rajola trencada, l'accident o allò que ha passat dolent o graciós. És un problema social i penso que tots hem de fer un esforç. Jo cada dia m'obligo a fer com a mínim un post divertit, un de solidari i un de promoció de les Terres de Lleida. Hi ha gent que viu al seu rotllo, és molt individualista i pensa que tot això no va amb ell, però això passarà sempre. Al final, som humans i hi ha maneres diferents de veure la vida. 

A vegades fins que no et toca personalment, no te n’adones.

Exacte. És una cosa que a les entitats em reconeixen: jo ajudo a moltes causes i cap d'elles m'afecta personalment. No tinc cap familiar amb Síndrome de Down, amb SIDA... Tu pots col·laborar encara que no tingui res a veure amb tu. Cal obrir una mica més la mirada i dir “Jo no només visc per mi, sinó que també visc en un entorn on hi ha més gent i aquesta potser pateix més que jo i, si puc posar un granet de sorra perquè hi hagi menys patiment, ho faig”. Crec que això és molt bo.

“Jo arribo a més gent gràcies a l'humor. A la gent l'enganxo per l'humorístic, però després es queden per la part solidària” | Sr. Postu

Hi ha suport per part de les institucions? 

És poquet. Amb el canvi de govern a l'Ajuntament de Lleida he vist un atansament, però trobo a faltar més ajuda. Dic això, però per altra banda moltíssims ajuntaments, inclosos el de Lleida, m'han demanat la meva presència i han fet una aportació solidària, és a dir, jo voldria que fos més aquesta col·laboració, que s'involucressin més, però ells també tenen molts més altres projectes. A més a més, jo no deixo de ser un enllaç cap a les entitats i l'ajuntament pot treballar directament amb l'entitat i no ha de passar obligatòriament per mi. Jo també em trobo molt sol, de vegades em trobo que estic fent una lluita jo sol. Però per altra banda també tinc molt suport de tots els postufans. Trobo a faltar una mica de suport institucional, sobretot de l'Ajuntament de Lleida i de la Diputació.

“Em molesta la gent que té influència i que no ho utilitza i no ajuda. Si en tenim, hem de ser exemple”

És possible que el coneguin més per la faceta humorística que per la vessant solidària? El molesta?

Entenc que funcioni així. Jo arribo a més gent gràcies a l'humor i a aquesta gent l'enganxo per l'humorístic, però després potser es queden per la part solidària. Per tant, a mi em va bé. Crec que si els meus comptes fossin 100% de solidaritat, no funcionarien com funcionen, i a la inversa. A mi no em molesta que se'm reconegui per l'humor, al contrari, penso que és molt útil.

És important que una persona influent com vostè realitzi aquest tipus d'accions solidàries. Què li diria a la societat perquè col·laborés?

Li explicaria el que faig cada dia. 80.000 seguidors, quan el meu target és Lleida i Ponent, són moltíssims. Ja no és només els seguidors, és tota la gent que ho coneix. Al final, te n’adones que sí que tens influència. Jo no dic massa coses a la gent, el que faig és demostrar amb el meu exemple: participo en actes, ajudo a entitats, ho difonc sempre, m'agrada fer proselitisme… Llavors, de tant en tant, també envio missatges d'aquests de dir “Heu de saber que hi ha més gent que pateix, que tenen més problemes”. Em molesta una mica la gent que té influència i que no ho utilitza i no ajuda. A Lleida tenim un problema seriós en aquest sentit, per què quants famosos lleidatans hi ha que facin contingut en català i que col·laborin? Crec que és important fer un esforç. El tema de la llengua també és molt important. Tota aquesta gent que són catalans i decideixen generar contingut en castellà, perquè així es guanyaran la vida, a mi em molesta. Crec que és molt més important ajudar a fer que més gent conegui la llengua i la utilitzi. És bo que la gent jove tingui referents que parlen en català i de solidaritat. La gent que tenim certa influència hem de ser exemple. 

“Fa vuit anys el meu problema era si tenia la camisa planxada per sortir de festa. Ara és com puc ajudar”

Què ha aconseguit el Sr. Postu durant aquests anys?

Lleida i Ponent ha canviat cap a millor. Fa deu anys hi havia un problema d'autoestima molt bèstia, que ve de l'època franquista. Encara que el Sr. Postu tiri molt de tòpic del caragol, del tractor, del lleidatà... ha ajudat a pujar l'autoestima de l'oest de Catalunya, però no només això, sinó l'estima que ens tenen els de fora. Ha sigut com obrir una porta i dir “Ei, gent del món, mireu a Lleida el que tenim”. Si tens més estima pel que és propi també ajudes més al que és proper, i col·laborés més. Els 250.000 euros aconseguits també són importants. Però, per a mi, el més important ha sigut veure que hi ha orgull lleidatà i ponentí, i que el lleidatanament ja és conegut arreu. Personalment, això ha sigut el millor que he fet. La meva manera de veure la vida ha canviat completament, perquè he tractat amb la gent que està a les entitats i et canvia el xip completament. Quan vaig començar fa vuit anys el meu problema era veure si el dissabte tenia la camisa planxada per sortir de festa i, ara, és veure de quina manera puc ajudar i participar. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article