Comunicar i rebre males notícies a l'entorn hospitalari no és tasca fàcil ni per als professionals ni per a les famílies, però es torna encara més complicat quan els sanitaris han de plantejar la possibilitat de donar òrgans. Per això, l'Organización Nacional de Trasplantes (ONT), des de fa anys, ofereix cursos gratuïts sobre comunicació en situacions crítiques. Carmen Segòvia, directora del curs, explica que "la comunicació és clau per millorar la interacció amb les famílies".
Per què l'ONT va decidir crear aquesta iniciativa?
Va sorgir a principis dels noranta. Inicialment es va dissenyar com un curs per ensenyar als professionals a sol・licitar la donació, però tan sols començar ens vam adonar que la comunicació es molt mes que el fet puntual de sol・licitar la donació. En aquests anys de cursos hem portat a terme un procés per enfocar-lo mes a la comunicació de males noticies. Avui dia es un curs de comunicació de males noticies en situacions critiques.
A qui s'adreça el curs?
Els alumnes son professionals de les unitats de crítics, urgències, cures intensives, psicòlegs, de pal·liatius, però fonamentalment s'adreça a professionals que treballen allà on s'ubiquen els potencials donants. Els professionals que impartim el curs som infermers de l'ONT.
Quin n'és l'objectiu principal?
Ensenyar a comunicar-se als professionals en un moment de crisi emocional de manera que, a mes d'ajudar les famílies a iniciar el dol de forma adequada, ens ajudem nosaltres també i baixem aquest nivell de tensió en fer-ho millor i mes adequadament.
Com s'estructura?
El curs dura 9 hores distribuïdes en una sola sessió. L'organitza l'ONT junt amb les comunitats autònomes i es gratuït per als professionals que assisteixen. Es interactiu, teoricopràctic.
Quins són els errors més habituals a l'hora de comunicar males notícies?
Generalment el problema rau en el fet que, darrere l'aparent fredor que una família percep d'un professional, el que s'amaga es por a no saber com fer-ho. Un altre error important es que a vegades comunica la noticia com qui llença una bomba. Si t'atemoreix comunicar una noticia, el que ocorre es que la dius de forma inadequada perquè el que vols es sortir fugint, ja que estàs en una situació que t'atabala. La comunicació es la clau de la percepció de l'usuari i de la qualitat dels serveis que rep.
Quines carències tenen els professionals?
Tots els professionals de la salut tenim una llacuna important respecte a la comunicació amb les famílies i els pacients perquè al llarg de la nostra formació no ens ensenyen aquesta part comunicativa. Això es el que hem d'aprendre de forma intuïtiva, ja que la sol・licitud de donació es fa en el moment mes crític, quan s'inicia el dol i es fa mes difícil assimilar informació.
Quina dinàmica segueix el grup?
Es fan treballs en grup a traves de diferents situacions que motiven la identificació de determinades situacions per posar-les en practica amb les famílies. I es treballa sobretot la situació d'ajuda, la comunicació en situacions de crisi emocional tenint en compte el respecte a l'empatia i l'autenticitat. Es fa intercanvi de rols, posades en escena i rollplaying, on els professionals han de comunicar la mort d'un esser estimat, manejar les reaccions de dolor i posar en practica el que es treballa.
El professional sol tenir en compte la reacció de la família?
No, no te en compte que la major part de les vegades les manifestacions de dol de les famílies no s'adrecen al professional, sinó que son producte del dolor. No es maneja be la negació, la resistència natural que te una família a acceptar la mort d'un esser estimat. No saber manejar aquesta situació fa que el professional continuï informant però sense tenir en compte la integració d'aquesta informació per part de la família; per tant, parla però no es comunica. I una altra falta que es comet es no manejar les reaccions naturals respecte a una pèrdua que moltes vegades s'adrecen al professional, com ara la culpa, i l'error es que el professional cregui que realment s'adrecen a ell.
Quines habilitats específiques ensenya al curs?
Es treballa la relació d'ajuda de Carl Rogers, que el que fa es tractar com viu la persona el problema, no el problema en si. I es treballa molt l'escolta, el fet de ser capaç d'escoltar la persona, comprendre-la i acceptar-la en la seva totalitat, segons com visqui cadascú la situació. La comunicació es clau per millorar la interacció amb les famílies.
En quin moment es comunica la possibilitat de la donació d'òrgans?
El professional el que ha de fer es seguir el ritme de la família. La donació es planteja quan la persona o la família ha entès que l'esser estimat ha mort. Cada vegada hi ha mes persones que, malgrat el dolor, pensen en la donació i son ells els qui fan el primer pas, però aquesta no es la tònica general.
I com sabem quan la família ha acceptat aquesta mort?
Quan comencen a preguntar: "Que farem ara?"; o quan en parlen en passat. Llavors es planteja si van parlar amb la persona sobre la donació, si coneixien la seva opinió respecte a aquest tema. La pregunta
no es si la família vol donar, sinó si sap el que el seu esser estimat volia respecte a la donació. Si no han parlat de la donació, el professional ajuda la família a pensar.
Quins arguments es donen per afavorir la decisió de donar?
L'altruisme, la generositat, l'enaltiment de la persona de l'esser estimat, i això implica saber que opinava el mort sobre la donació. La pregunta clau es: "Havien parlat de la donació?" Si no n'havien parlat, el professional els pregunta com era el mort: "Vostès, que el coneixien millor que ningú, que creuen que diria?" Els ajuda a pensar i això nomes ho pot fer si ha establert un clima de confiança i tranquil·litat.
Hi ha cap entorn propici per comunicar males notícies?
L'entorn sempre es l'hospital, o per telèfon si la família es troba en un altre país. Nomes es pot ser donan si la persona mor en una Unitat de Cures Intensives.
En el programa hi ha un punt en què s'expliquen els sentiments associats a la pèrdua i la separació.
És important perquè una persona en sàpiga els sentiments. Es fa un exercici per saber com reaccionem nosaltres mateixos a una pèrdua per tractar d'identificar determinades reaccions de les famílies. L'exercici tracta de fer veure als alumnes que el que jo sento no ha de ser general. El dolor es universal, però la forma en que es manifesta aquest dolor es el que ens diferencia els uns dels altres. No hi ha patrons, el dol es una experiència personal i única i cada persona el viu d'una forma determinada.
Com s'ensenya al professional a no implicar-se emocionalment amb els pacients o els familiars?
La llàgrima fàcil no es dolenta, el que si es negatiu es que aquesta llàgrima t'impedeixi analitzar les necessitats que te de tu aquesta persona com a professional que ets. Un pot simpatitzar amb una llàgrima, però si es de manera compulsiva vol dir que no empatitza, sinó que s'hi ha endinsat de tal forma que l'incapacita per ajudar.
“La sol.licitud de donació es fa en el moment més crític, quan s'inicia el dol i es fa més difícil assimilar informació”
Es tenen en compte factors com la religió o la procedència de la persona?
Per descomptat. Però he de dir que no hi ha cap religió que estigui en contra de la donació, nomes el xintoisme perquè el karma esta tres dies al voltant del cadàver i no abandona el cos fins que no passa aquest període. Totes les religions cristianes hi son favorables, també l'islam.
Quins solen ser els especialistes que dominen millor aquesta habilitat?
Infermeria es l'especialitat que esta mes acostumada a entendre les 24 hores del dia els sentiments de les famílies i els pacients, però seria un error generalitzar dient que aquest es el gremi al qual li resulta millor comunicar males noticies, perquè el comunicador es fa, no neix. Aquestes habilitats comunicatives les pot aprendre qualsevol; si es cert que hi ha persones que hi tenen mes facilitat. S'ha de ser capaç d'integrar aquestes habilitats de tal manera que ens surtin de forma natural.
Quina és la valoració i l'èxit d'aquests cursos en la pràctica real amb familiars i pacients?
Fins avui hem format al voltant de 7.000 professionals a Espanya i 1.500 a l'estranger. Hi ha molta demanda del curs perquè els professionals s'han adonat que els val per al procés de donació d'òrgans o trasplantaments i per a qualsevol procés de comunicació, tant per transmetre males noticies com en el seu entorn diari. Segons els qüestionaris de valoració, mes del 95% dels alumnes diuen que el curs els ha ajudat a identificar les reaccions de dol de les famílies i a comunicar-se amb elles. Fixi's que al principi donàvem a Espanya al voltant de 20 cursos l'any, fa uns anys en realitzàvem 25 i aquest any en donarem 30.
També imparteixen cursos a Amèrica Llatina.
A Amèrica Llatina donem cursos de formació per a formadors perquè és una forma de col・laborar, transmetre, facilitar i ajudar a determinats països per iniciar la donació. Ara tenim en marxa programes de formació a diversos estats del Brasil, al Perú i a Equador. No obstant això, a nivell europeu de moment no estem col·laborant amb cap país.
Escrit per: Laura López
www.joiamagazinesalutmental.com
www.fundaciojoia.org
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari