Més retrets que propostes socials centren el primer debat entre els alcaldables de Barcelona

Redacció

Els retrets han sigut més nombrosos que les propostes en matèria de polítiques socials dels candidats a l’alcaldia de Barcelona a partir del 26 de maig, en el primer debat organitzat per la Taula del Tercer Sector. Això, tot i haver donat suport prèviament al debat, i per unanimitat, a les 11 propostes que les entitats socials consideren prioritàries per lluitar contra la pobresa i les desigualtats a la ciutat (especificades al final de la notícia).

Durant el debat, moderat per la directora del diari Ara, Esther Vera, l’actual alcaldessa i candidata de Bcomú, Ada Colau, i el candidat del PSC, Jaume Collboni, han acusat als candidats de JxCat, Elsa Artadi, i d’ERC, Ernest Maragall, dels “incompliments” de la Generalitat amb la ciutat.

Seguint amb els retrets entre administracions, Colau ha criticat que Collboni no es “moguésˮ perquè el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, regulés el preu dels lloguers. Alhora, tots els candidats han acusat Colau d’entregar només “700 clausˮ i de no haver fet els 8.000 habitatges socials que havia promès.

En aquest sentit, Colau ha defensat les polítiques socials del seu govern i ha replicat que Barcelona és la ciutat que més ha augmentat en inversió social, “un 50ˮ ha precisat, i ha instat les altres administracions a fer el “mateix esforçˮ. Així, ha demanat a l’Estat que es modifiquin lleis com la d’estrangeria o la reforma laboral per lluitar contra les desigualtats i a la Generalitat que augmenti la inversió social. Una inversió que Artadi i Maragall també han reclamat al govern espanyol perquè, han dit, el Govern està assumint costos de serveis que “no li pertoquenˮ.

Les mesures, poc concretes

Pel que fa a les mesures, tots els candidats han coincidit en el fet que cal lluitar contra les desigualtats “des de les causes” -tal com ha apuntat Maragall-, i que un dels principals reptes per fer-ho és la creació de llocs de treball de qualitat. “No s'han recuperat els llocs de treball i els salaris no creixen com l'economia”, ha admès Artadi, que, com altres candidats, ha defensat un salari mínim de ciutat.

Per reduir les desigualtats, Manuel Valls ha apostat perquè l'Ajuntament sigui un “agent econòmic” que garanteixi la promoció econòmica de la ciutat. “Sense empreses no podrem lluitar contra la pobresa i desigualtat”, ha dit. Per la seva banda, Collboni ha insistit que, malgrat el “creixement econòmic, no s'ha distribuït bé la riquesa”.

El candidat del PP, Josep Bou, ha remarcat que es presenta a les eleccions per “ajudar” els ciutadans, mentre que la candidata de la CUP, Anna Saliente, ha dit que la font de les desigualtats a la ciutat és la mateixa “marca Barcelona”, que intenta “pal·liar els problemes que genera”. És per aquest motiu que ha apostat per la “destrucció d'un model que genera desigualtats”.

Immigrants “bons” i immigrants “dolents”?

Pel que fa a les polítiques d'immigració, Valls ha insistit en diferenciar entre refugiats i immigrants i ha remarcat que la immigració s'ha “d'organitzar”, però “no formar guetos”. Sobre aquestes afirmacions, la candidata de la CUP ha acusat Valls de "diferenciar entre immigrants bons i dolents" i ha qualificat el discurs de Valls "d'irresponsable".

“El que no vol són immigrants pobres”, ha dit Saliente. En resposta a la candidata de la CUP, Valls ha assegurat que “no acceptaria” que se'l tractés de “fatxa o racista” i ha demanat a Saliente “responsabilitat”.

“Per què els pintors han de ser els fills de la classe treballadora?”

L'aposta del candidat del PP perquè aquells que “no poden anar a la universitat” facin la formació professional dual ha crispat Collboni, que ha apuntat que precisament ha estat aquesta visió de la formació professional dual la que l'ha “ensorrat”. “Per què els pintors han de ser els fills de la classe treballadora?”, ha retret el candidat del PSC a Bou.

Les 11 propostes prioritàries de la Taula del Tercer Sector per a les eleccions municipals a Barcelona

1. Planificar el desenvolupament de l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials, garantint la transparència en el seu desplegament.
2. Assignar els recursos suficients a les polítiques d’inclusió municipals, així com a les entitats socials del Tercer Sector que participen en el seu desplegament.
3. Avançar cap a una ciutadania titular dels seus drets i donar cobertura a les seves necessitats bàsiques sota els criteris d’equitat i inclusió.
4. Garantir el dret a l’accés lliure a una alimentació saludable i acabar amb el malbaratament alimentari a la ciutat.
5. Compactar la diversitat d’ajuts i de prestacions existents en l’àmbit de la intervenció social.
6. Reconèixer el paper de les entitats del Tercer Sector Social com a actors de servei públic en les diverses temàtiques vinculades a polítiques socials i molt especialment pel que fa a la gestió dels habitatges socials.
7. Establir i estudiar mesures per combatre la problemàtica de l’accés a un lloguer assequible.
8. Vetllar pel compliment i iniciar processos de sanció en els casos de talls de subministraments a famílies vulnerables, d’acord amb el que estableix la Llei 24/2015, especialment aquelles amb infants o persones dependents a càrrec.
9. Promoure l’ocupació de qualitat, potenciant el treball en xarxa i la coordinació amb els serveis municipals i les entitats del Tercer Sector; ampliar el mercat laboral reservat i fomentar polítiques que incentivin la contractació de persones amb discapacitat en l’empresa ordinària.
10. Tenir elaborat i executat el Pla Municipal d’Accessibilitat, garantint l’accessibilitat universal als serveis, espais i edificis de les ciutats així com el foment de la participació de les persones amb discapacitat a la vida política i representativa dels municipis.
11. Rebutjar l’ús discriminatori del fenomen migratori i de refugi en la campanya electoral.