La precarietat laboral i, sobretot, l'alt preu de l'habitatge fan que l'exclusió social severa augmenti a Catalunya, mentre a la resta de l'estat disminueix els últims anys gràcies a la fi de la crisi. Això també passa en altres autonomies de l'arc mediterrani espanyol. A l'Estat, l'exclusió severa va passar del 6,3% l'any 2007 al 10,8% el 2013, però ha baixat fins el 8,8% el 2018.
L'exclusió moderada estava al 10,1%, va pujar fins el 14,5 i ara està en el 9,6%. En canvi, a Catalunya, l'exclusió severa estava al 9,3% el 2013 i ara està en el 9,6%, 26.000 persones més i un total de 727.000. L'exclusió moderada ha passat del 15,7 al 9,8%. Això significa que gairebé una de cada cinc persones estan en situació d'exclusió social, gairebé 1,5 milions d'habitants, i dues de cada tres considera que ha empitjorat la seva situació des del 2008.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta sobre integració i necessitats socials 2018 inclosa en l'informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, que han fet Càritas i la Fundació de Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa), presentat aquest dimecres a Barcelona pels seus responsables i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. A Catalunya s'han fet 13.000 visites presencials a 2.800 persones de 1.100 habitatges.
Segons l'informe, l'exclusió social es calcula amb 35 indicadors i va més enllà de la pobresa econòmica, ja que inclou l'acumulació de problemes com l'aïllament social, la falta de salut o d'educació, el risc de perdre l'habitatge, falta de seguretat o la falta de participació en la vida social.
Una de les principals problemàtiques concretes detectades a Catalunya és la precarització del treball: un 52% de les llars en situació d'exclusió estan sustentades per només una persona amb feina; l'atur s'ha reduït els últims anys, però encara és gairebé el doble que el 2007; tot i la feina, el 15,8% de les llars estan en situació d'exclusió social. La precarietat, a banda dels sous baixos, ve provocada per la parcialitat i temporalitat involuntària: l'exclusió afecta el 26% de les persones amb contracte temporal i el 12% de les de contracte indefinit.
L'altre gran problema és l'exclusió residencial, que afecta el 30% dels enquestats. Un 16% de la població, 1,2 milions de persones, viu en un habitatge inadequat, com insalubritat, assentaments informals o sobreocupació. Unes 944.000 persones viuen en pobresa severa després de pagar l'elevat preu de l'habitatge i els subministraments, mentre unes 300.000, un 4% de la població, viuen en un habitatge considerat insegur per estar en relloguer, en procés de desnonament o en situació de violència familiar. Un 25% de la població diu que s'ha vist obligada a reduir les despeses en subministraments.
A banda, un 10% de la població, 780.000 persones, han deixat de comprar medicines o de seguir tractaments mèdics per problemes econòmics, i prop d'un 4% viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica. L'exclusió social provocada per l'aïllament afecta l'11,6% de la població, davant del 8,8% del 2013, mentre a la resta de l'estat ha passat del 8,5 al 7,5%.
Així, el perfil de les persones en exclusió social són dones, immigrants, d'entre 30 i 55 anys, amb feina precària o a l'atur i família monoparental o nombrosa. A més, el 22% dels menors està en situació d'exclusió. Raúl Flores, cap d'estudis de Càritas Espanyola, i Míriam Feu, de la comissió d'Acció Social de Càritas Catalunya, han alertat de la pèrdua de drets socials i han demanat més esforç a les administracions. Així, per exemple, la renda garantida de ciutadania hauria d'evitar els actuals "obstacles" i aprovar un reglament que permeti compatibilitzar-la amb feines precàries i temporals.
Preguntats pels drets socials, el 86% dels enquestats considera que s'han de destinar més diners als serveis socials, i un 74% optaria per tenir més prestacions i serveis socials pagant més impostos. No obstant, més de la meitat admeten que ajuden menys que fa deu anys.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari