La Taula del Tercer Sector i els Síndics locals reclamen una prestació de l’habitatge que complementi la RGC

Redacció

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya reclamen la creació d’una prestació de l’habitatge que complementi la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) com ja passa al País Basc on la Renta de Garantía de Ingresos compta amb una prestació complementària d’habitatge.

La reivindicació de la Taula i el FòrumSD s’emmarca en la jornada ‘L’impacte de la renda garantida de ciutadania en el món local’, organitzada per les dues institucions a les portes del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, que se celebra demà 17 d’octubre.

La jornada, que s’ha celebrat al Col·legi d’Economistes de Catalunya aquest dimecres, ha permès conèixer l’experiència en polítiques de garantia d’ingressos de França i del País Basc, a més de comptar amb representants d’Administracions, síndics i síndiques locals i d’entitats socials que han explicat la seva experiència, dificultats i propostes de millora en l’aplicació de la renda garantida de ciutadania al territori.

Per la seva banda, la Síndica de Greuges de Sabadell, Eva Abellán, ha reconegut que els principals obstacles del món local per implementar de la RGC són “la manca de reglament, l’incompliment dels acords laborals, l’increment de les denúncies que rep el Síndic i la desconnexió del món local”.

Per evitar la desconnexió del món local, el director d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Villarroel ha apostat per “trobar espais de col·laboració” entre els ajuntaments i la resta d’organismes locals. “Avui les administracions no tenen capacitats reals per afrontar els aspectes de drets. Com es restableixen els drets? L’enfocament de la vulnerabilitat posa en qüestió la necessitat de pactes socials”, ha alertat.

“El problema, ara mateix, és el dret. Les persones en situació vulnerable viu molts tipus de vulneracions: la relacional, la cultural, l’energètica, l’alimentària, etc. totes aquestes vulnerabilitats necessiten un enfocament diferent de drets”, ha assegurat Villarroel.

Així, les dues institucions insten el Govern a crear una prestació perquè les persones que estan en una situació d’extrema vulnerabilitat puguin rebre la renda garantida i, a la vegada, també puguin cobrar un ajut complementari destinat a cobrir les necessitats relacionades amb l’habitatge, tenint en compte el moment d’emergència habitacional que hi ha a Catalunya.

Segons han alertat les entitats, les causes que estan agreujant aquesta situació són el preu desorbitat dels lloguers i un parc d’habitatge social clarament insuficient, actualment és del 2% quan hauria de ser del 15%, el mínim per garantir la cohesió social.

A més, ambdues entitats consideren que s’està fent una lectura massa restrictiva de la llei. “La prestació només és compatible amb ajudes per situacions d’emergència i el lloguer es considera que no ho és, tot i que l’habitatge sigui una de les principals causes de la cronificació de la pobresa a Catalunya”, alerten.

Necessitat de complementar RGC i una prestació d’habitatge

Per posar dos exemples de la necessitat que la RGC pugui comptar amb una prestació de l’habitatge complementària.

Una persona que cobra la renda garantida, quan l’import d’aquesta estigui completament implementada l’any que ve, rebrà 664 euros al mes però només per pagar l’habitatge ha de destinar 698 euros al mes, que és la mitjana del preu del lloguer a Catalunya. És a dir, que a aquesta persona encara li falten 34 euros per poder assumir aquest cost i es queda amb zero euros per cobrir les necessitats bàsiques i els subministraments.

A Barcelona, la situació encara empitjora més: la mitjana de preu del lloguer a la capital catalana puja fins als 929 euros. A la persona li falten més de 200 € per acabar d’assumir-ne el cost i, per tant, zero euros per a la resta de les seves necessitats bàsiques.

Només a l’entorn de Barcelona es calcula que hi ha gairebé un milió de persones en situació d’exclusió residencial, segons un informe de Càritas de Barcelona, de l’any 2018. A més, l’elevat preu de les despeses en l’habitatge condemna 944.000 persones a viure en pobresa severa i un 4% de la població catalana, unes 300.000 persones, viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa, segons un altre informe de Càritas, de l’any 2019.

La RGC per a joves migrants sols i sol·licitants d’asil

Un altre col·lectiu que viu en una situació vulnerable són els joves migrants sols. Així ho ha volgut exemplificar Ferran Rodríguez, membre de la delegació catalana de la Federació d’entitats amb projectes i pisos assistits: “Si tots coincidiu en que la Renda Garantida és un dret, els joves extutelats l’han perdut”.

Així, segons ha explicat Rodríguez, aquests joves no tenen accés a la prestació. Amb tot, ha admès que reben altres tipus d’ajut però que, realment, “l’ajuda més efectiva seria que puguin accedir a l’entorn laboral, perquè si tenen una feina han demostrat que se’n surten i ja no necessitarien la RGC”.

Per la seva banda, Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya, ha reconegut que l’impacte de la renda amb les persones sol·licitants d’asil “és molt baixa”. “Les entitats que treballem amb protecció internacional, hem de fer un esforç més gran”, ha assenyalat.

Morist ha reconegut que “el fet d’accedir a la renda garantida asseguraria que les persones amb protecció internacional ja disposarien d’una prestació mínima”. A més, aquest expert ha reconegut que “les ciutats estan preparades pel turisme, la cultura però no ho estan per l’acollida humanitària”.