Vall d’Hebron crea un programa d’atenció integral per ajudar a tenir fills a les persones amb lesió medul·lar

Redacció

Vall d’Hebron ha posat en marxa el primer Programa d’atenció integral a la salut sexual i reproductiva per a persones amb lesió medul·lar de Catalunya, per tal d’ajudar-les a tenir fills.

Aquesta és una iniciativa pionera a Catalunya i que vol ser referent a l'Estat, amb un equip multidisciplinari de diferents professionals de la Vall d’Hebron que pot assessorar i acompanyar aquelles persones amb lesió medul·lar que volen tenir fills en totes les etapes, des del tractament de reproducció assistida, si és necessari, fins al seguiment durant l'embaràs, el part i després, per prevenir i tractar complicacions que les dones amb lesió medul·lar tenen més risc de patir, com úlceres per pressió o infeccions d'orina.

L’equip de professionals que treballaran de forma coordinada per assessorar i fer seguiment dels pacients formen part de la Unitat de Lesionats Medul·lars del Servei de Medicina Física i Rehabilitació, del Servei de Ginecologia (reproducció assistida, obstetrícia i medicina fetal), del Servei d’Urologia i també psicòlegs clínics del Servei de Psiquiatria. T

El Programa inclou aspectes que van des de l’educació sexual funcional i el tractament de reproducció assistida al seguiment de les dones amb lesió medul·lar durant l’embaràs, el part i el puerperi amb la finalitat de prevenir i intervenir en les complicacions més freqüents. “Ajudem dones i homes amb lesió medul·lar a tenir fills. La salut és tenir una millor qualitat de vida i gaudir d’una vida plena, no únicament curar lesions. Abordem tots els aspectes que implica un embaràs: des de la salut sexual i reproductiva al control neurològic durant l’embaràs, el component afectiu i psicològic, els aspectes obstètrics i el seguiment durant el puerperi per promoure la lactància materna i restablir el sòl pelvià”, ha explicat Julio Herrero, cap de la Unitat de Reproducció Assistida, durant la presentació de la iniciativa. Fins el moment, dues dones de 34 i 37 anys amb lesió medul·lar a causa d’un accident de trànsit ja s’han beneficiat d’aquest programa.

Taxa baixa d’embaràs

Encara que la majoria de les dones amb lesió medul·lar experimenten un període d’amenorrea de sis a dotze mesos després de la lesió, entre el 50 i el 90% recupera el cicle menstrual i no veuen alterada la capacitat de quedar-se embarassades. No obstant això, la disminució de l’activitat sexual i la percepció de dificultat per assumir un embaràs o la cura d’un nen fan que la taxa d’embaràs en dones amb lesió medul·lar sigui baixa. “Des del programa prestem una educació sexual no tan sols orientada a la reproducció sinó que també es preocupa per l’autoreconeixement i el plaer d’aquestes dones, amb consells que van des del posicionament corporal durant les relacions sexuals a dispositius que milloren la seva capacitat per tenir orgasmes”, ha exposa Karla Rojas, doctora de la Unitat de Lesionats Medul·lars i la Unitat de Sòl Pelvià.

Una vegada que es queden embarassades, el programa estableix un estricte seguiment a les dones que s’intensifica a partir de la segona meitat de l’embaràs per prevenir i abordar les complicacions més recurrents. “Aquestes pacients són més propenses a presentar úlceres per pressió, espasticitat, trombosi venosa profunda, dolor neuropàtic, infeccions d’orina i alteracions esfinterianes”, detalla Rojas.

En la Unitat de Lesionats Medul·lars, les dones embarassades amb lesió medul·lar realitzen activitat física dirigida durant la gestació per prevenir el dolor neuropàtic i evitar que es desencadenin espasmes a causa dels moviments fetals, les contraccions uterines i els canvis en el tractament farmacològic. La revisió i cura constant de la pell d’aquestes pacients prevé les úlceres per pressió, així com l’ajustament correcte de la cadira de rodes o del coixí i matalàs. També es recomanen canvis en la dieta o l’augment de la ingesta hídrica per alleujar els problemes intestinals més freqüents. En les dones amb lesió medul·lar en les quals es detecta tendència a l’ansietat o a la depressió durant l’embaràs, el programa posa a la seva disposició psicòlegs clínics que ensenyen tècniques de relaxació i eines per gestionar les seves emocions.

En el cas dels homes que manifestin el seu desig de paternitat, Vall d’Hebron compta amb la tecnologia necessària per obtenir una mostra d’espermatozoides ja que els pacients presenten dificultats d’erecció i ejaculació de manera autònoma. El programa inclou l’educació sexual també dels homes i l’abordatge de la disfunció erèctil en col·laboració amb la Unitat d’Urologia Funcional i Andrologia. “El tractament de primera elecció per la seva eficàcia i efectivitat és el PVS, l’estimulació del penis per vibració, a través d’un dispositiu vibroestimulador que actua sobre el nervi dorsal del penis”, explica Julio Herrero, doctor de la Unitat d’Urologia. Una vegada aconseguida la mostra espermàtica, Vall d’Hebron s’encarregarà d’optimitzar les seves característiques mitjançant el processament al laboratori. Aquesta mostra optimitzada s’utilitza després a Vall d’Hebron per dur a terme la reproducció assistida.

La cesària, no sempre necessària

Com explica Anna Suy, doctora en cap de la Secció d’Obstetrícia, Vall d’Hebron compta amb una llarga tradició en l’atenció al part de dones amb lesió medul·lar, amb unes tres pacients a l’any. “Aquests parts no tenen per què acabar sempre en cesària, com sovint es pensa; moltes dones poden experimentar un part vaginal”, diu. “En cas que la cesària sigui necessària, a Vall d’Hebron duem a terme, com amb la resta de les pacients, una cesària provincle, en la qual les dones poden triar la manera de viure el part idònia per a elles. Afavorim el pell amb pell amb el nadó tot just néixer i procurem establir les bases perquè la lactància materna sigui possible”, subratlla.

La Unitat de Lesionats Medul·lars, en les visites posteriors a donar a llum, realitza una nova exploració neurològica i d’imatge d’aquestes pacients. “Valorem el dolor neuropàtic, l’espasticitat, l’estat de l’intestí i la bufeta neurògena així com el del sòl pelvià de les dones amb lesió medul·lar durant la seva recuperació postpart”, explica Rojas. També s’assessora les dones amb lesió medul·lar per establir les bases de la lactància materna. “Les dones amb lesions per sobre del nivell D6 tenen més risc de patir disreflèxia autonòmica, dolor neuropàtic, espasticitat i dificultats per a la pujada de llet”, diu la doctora. Des de la Unitat de Lesionats Medul·lars s’ofereix assessorament ergonòmic i un seguiment personalitzat perquè puguin donar el pit als seus fills si ho desitgen.