Vic aposta per l'habitatge cooperatiu i cedirà un espai a la Serra de Senferm per pisos nous

ACN

L'Ajuntament de Vic aposta per l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús i destinarà un espai de la seva propietat al barri de la Serra de Senferm per a la construcció de pisos nous. La regidora d'Habitatge, Susagna Roura, ha explicat que es tracta d'un model molt estès a la resta d'Europa, amb algunes experiències a Barcelona, i que consisteix en una alternativa d'accés a l'habitatge que va més enllà de la tradicional compra-venda més especulativa ja que entén el pis com un bé d'ús, i no de negoci.

Aquest dimarts ha tingut lloc la primera sessió de la Taula d'Habitatge de Vic, on han participat una vintena de representants d'associacions i col·lectius de la ciutat. Roura també ha avançat que el consistori perseguirà la sobreocupació als pisos de Vic i per evitar-ho s'aplicaran sancions.

La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, ha assenyalat que l'objectiu de l'aposta per l'habitatge cooperatiu és intentar “fugir de la idea de la llar com una font d'especulació, i centrar el focus en l'ús de l'habitatge abans que en la propietat”. El consistori ha pensat que l'espai de la Serra de Senferm, on fa anys ja es va projectar destinar-lo a habitatge públic i que no es va poder tirar endavant per irregularitats vinculades a l'ACM, era el lloc més idoni per facilitar una primera experiència d'habitatge cooperatiu.

A través d'un concurs públic, els cooperativistes podran impulsar la construcció d'un edifici residencial, "on ara només hi ha una carcassa", ha explicat Homs. Les condicions d'accés i ús en aquest tipus d'habitatges, ha dit la regidora, no té res a veure amb els pisos o cases que hi ha al mercat.

“Es tracta d'una iniciativa que va molt encaminada als joves”, ha afegit. Després de pagar una quantitat inicial, molt menor que una entrada per a un pis —que serveix per a construir l'edifici—, després es paga cada més una quantitat, menor que la d'una hipoteca, per a l'ús de l'habitatge en qüestió. “Si en qualsevol moment se'n volen desvincular, els retornen els diners d'inici”. Això fa, segons la regidora, que ningú pugui especular amb el valor del pis.

La de l'habitatge cooperatiu és una iniciativa nova que se suma a altres polítiques que l'ajuntament ja estava duent a terme. Un altre dels punts on el consistori vol incidir és en evitar la sobreocupació dels pisos. “Tothom té dret a un habitatge, però a un habitatge digne”, ha dit Núria Homs.

Minimitzar les males praxis en l’habitatge

Això significa que, amb la cèl·lula d'habitabilitat a la mà, un inspector comprovarà la dada i se sancionarà aquells pisos on hi visquin més persones de les permeses. “També ajudarà a minimitzar altres males praxis i serà important per lluitar contra la ocupació il·legal”, ha afegit.

L'Ajuntament de Vic també eleva el recàrrec en concepte d'IBI al 50% que s'imposa als pisos on no hi viu ningú de manera injustificada des de fa més de dos anys. Homs ha dit que no es tracta d'una mesura d'afany recaptatori, sinó que busca fer aflorar pisos buits que es poden destinar a persones amb necessitats. Paral·lelament, i emparats per la nova Llei d'habitatge que properament ha de ratificar el Parlament, l'Ajuntament de Vic passarà a expropiar l'ús (no la titularitat) d'aquells pisos de propietaris, la majoria de fons d'inversió, que no estan llogant des de fa dos anys ni tampoc tenen intenció de fer-ho.

Per evitar que una família en situació vulnerables perdi el pis o la situació acabi desembocant en una demanda perquè puntualment no pot pagar una mensualitat, l'Oficina d'Habitatge emetrà un certificat on es dona fe que aquella persona està pendent de rebre una subvenció o un ajut. Des de les regidories d'Habitatge i Benestar i Famíla també volen donar un nou impuls al programa INVic, que permet la remodelació d'habitatges destinats a lloguer social amb l'objectiu d'ampliar la borsa.

La regidora d'Habitatge, Susagna Roura, ha explicat que poder disposar d'una dada real sobre els habitatges buits de la ciutat "és força complicat". Hi intervenen molts factors i, a més, la xifra és molt "fluctuant". Amb tot, un dels darrers recomptes ara fa tres anys parlaven de poc més de 2.000 pisos buits.

Segons les xifres de l'any passat, de les 38 famílies pendents d'un pis a través de la Mesa d'Emergència, 22 es van resoldre favorablement, 12 van ser no favorables i quatre van desistir. Actualment la llista d'espera té tres casos oberts, un dels quals espera una resposta des del 2019.