Els col·lectius pel dret a l’habitatge exigeixen sancions als grans tenidors que no ofereixin lloguer social

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 demana fer front comú i actuar davant la “xacra” que suposen els desnonaments

Oferir lloguer social a les persones que no poden pagar el seu lloguer. Aquesta és una obligació que el Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigeix a l’Administració Pública. I no només ho exigeix aquest grup promotor, que aglutina diverses plataformes en favor del dret a l’habitatge, sinó que ho diu la Llei 24/2015 i, més concretament, el decret 17/ 2019.

Aquest decret especifica que els grans tenidors, fons d’inversió i propietaris de més de 15 habitatges han d’oferir un lloguer social als inquilins en cas d’impagament, ocupació de mig any o més o bé si se’ls està a punt d’acabar el contracte. “Això, abans de denunciar-los per fer-los fora de casa. Si no s’hi avenen, l’Administració pot aplicar sancions que poden arribar a ser milionàries”, han alertat els portaveus de les diferents plataformes.

Aquest dimecres al migdia, els activistes s’han concentrat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per exigir als jutges que apliquin la Llei. Després, diversos representants dels moviments socials han entregat una instància al TSJC per fer sentir les seves demandes.

La setmana passada de jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificat en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Fer front comú

A la Comissió Promotora de la Llei 24/2015 s’hi han sumat altres moviments socials per a l’habitatge, com el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i la Taula del Tercer Sector Social, que han apel·lat al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 “de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans”.

Ho fan després que, la setmana passada, els jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificats en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, “és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals”, afirmen les diferents plataformes pro habitatge en un comunicat conjunt.

Interpretació restrictiva de la Llei 24/2015

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer.

No obstant, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades. “En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars”, alerten.

Per aquest motiu, demanen que s’apliqui la Llei 24/2015, ja que és “una eina molt valuosa per aturar els desnonaments”, ha alertat Lucía Delgado, una de les portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona.

Per la seva banda, Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha posat sobre la taula la necessitat d’aturar els desnonaments sense dia i hora d’execució, és  adir, els anomenats desnonaments oberts. “Un altre gran problema que tenim, a Barcelona i a tot l'Estat, són els desnonaments sense data ni hora. Continua passant”, ha alertat.

Un desnonament, una vulneració de drets

Amb tot, Palomera ha reconegut que el decret 7/2019 estatal, va reformar la llei d’enjudiciament civil que permetia aturar aquests tipus de desnonaments. “Sabem que un desnonament és una vulneració dels drets humans, doncs bé, els jutjats no només segueixen tirant endavant aquests desnonaments a pesar del decret 7/2019 sinó que també segueixen desobeint el que diu la llei d’enjudiciament civil que diu, molt clarament, que s'ha de fixar data i hora d'un desnonament”.

Segons Palomera, el problema sempre és el mateix: “Una part del poder judicial ha decidit bloquejar un canvi democràtic que ja s’està fent des dels Parlaments. Ho hem vist a nivell estatal i ara en l'àmbit català. Una part del poder judicial ha emès una senyal molt clara de que està en contra d'aquesta transició”.

Amb tot, Palomera reconeix que “estem en un canvi de paradigma: estem en un moment històric a casa nostra on està canviant la concepció de l'habitatge. L'habitatge coma  dret i no com a mercaderia. Aquests canvis legals que ara hem tingut a Catalunya, els aconseguirem a l'Estat i lluitarem fins que el poder judicial hagi d'acatar el que diuen les lleis, tot i que estigui intentant bloquejar el canvi”.

El portaveu del Sindicat de llogateres ha apel·lat a la ciutadania a mobilitzar-se per fer que “aquesta xacra de més de 200 desnonaments al dia a casa nostra ho veiem com una cosa del passat. Ara ja no ho permetrem”, ha destacat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article