3.500 persones amb discapacitat intel·lectual resten a les llistes d’espera per accedir a un habitatge amb suports

El col·lectiu denuncia que es troba en una “situació límit” i exigeix al Govern els recursos necessaris

Les dificultats a les quals han de fer front les persones amb discapacitat intel·lectual a l'hora d'accedir a un habitatge digne i que compti amb els suports necessaris centren els reclams del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual, que s’ha manifestat a Barcelona aquest divendres per demanar acabar amb les llistes d’espera.

Per denunciar aquesta situació, Dincat ha impulsat, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra aquest 3 de desembre, la campanya ‘#STOPLlistesEspera’, amb l'objectiu de recordar la importància de fer efectiu el dret d’aquestes persones a dur a terme el seu propi projecte de vida, de forma independent.

Actualment, i segons dades de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports essencials, ja sigui en una residència, en una llar-residència, o que puguin comptar amb assistència a la pròpia llar. Per això, fa anys que el sector de la discapacitat reclama posar fi amb urgència a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els anys.

Per a les famílies, no comptar amb aquests recursos residencials, és un problema greu. Jose Miguel de la Dehesa és germà de l’Òscar, un home amb discapacitat intel·lectual, que actualment viu en el pis familiar assistit per cuidadores, després que els pares hagin mort. “Aquesta no és la millor situació per a ell. Si es trobés en una llar-residència, estaria en un entorn més socialitzat, on tindria les necessitats cobertes per professionals, i a nivell d'integració és millor, a banda que podria fer el seu procés d’emancipació”, assegura.

A banda, de la Dehesa apunta la infraestructura logística a la qual han de respondre les famílies amb persones amb discapacitat al seu càrrec. “Cada dia és un repte, perquè sempre poden haver-hi imprevistos, de com es pot trobar ell. I si estigués en un entorn de professionals tot seria més tranquil”, afegeix. “És una incertesa permanent i tampoc no pots relaxar-te mai”.

D’altra banda, són moltes les dificultats afegides a les quals han de donar resposta, i massa sovint, sense l’ajuda necessària. “Hi ha gran un silenci administratiu i les famílies tenim que demanar les ajudes, veure què diu la llei de dependència, tramitar la discapacitat per poder tenir suport...”, lamenta el familiar.

Més de 1.000 persones esperen plaça per rebre atenció diürna

Una altra dada preocupant que vol posar sobre la taula el sector de la discapacitat és que els serveis d’atenció diürna, fonamentals pel desenvolupament personal del col·lectiu, acumulen més de 1.000 persones a l’espera de poder accedir-hi.

També volen destacar “la delicada situació” dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Segons Dincat, les famílies amb un infant amb necessitats especials, d’una banda, cada cop han d’esperar més temps per accedir a una primera visita i, d’altra banda, cada vegada compten amb menys hores d’atenció, en una franja d’edat on una ràpida resposta és “essencial”.

Recursos “insuficients”

Davant d’aquesta situació, des de Dincat demanen al Govern posar fi a les llistes d'espera, així com la revisió i adequació de les normatives, i l'establiment d'un pla d'inversions que desencalli la problemàtica. “La Generalitat ha d'aprovar un pla de xoc per acabar amb aquesta llista d'espera a través de la concertació de places amb les entitats que presten aquests serveis, perquè les places existeixen, el que passa és que estan buides”, exposa Carles Campuzano, director de Dincat. Per una altra banda, Campuzano indica que cal posar en marxa una política d'inversions per a crear aquelles places que no existeixin tant en residències, llar-residències i pisos “perquè les persones puguin viure de manera independent”, puntualitza el director de Dincat, qui també denuncia que els recursos “són insuficients” i cal incrementar-los per crear noves places i serveis. 

En aquest sentit, des de la federació assenyalen la importància que les normatives i les polítiques d'habitatge incorporin les necessitats d’aquestes persones que demanen independitzar-se amb tots els suports que necessiten. “Les polítiques d’habitatge no han tingut prou presents les necessitats de les persones amb discapacitat”, declara Campuzano. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article