En el context actual d’emergència climàtica, l’escalfament global es fa cada vegada més present, també a les ciutats. Fenòmens com l’illa de calor urbana o les onades de calor són cada vegada més intensos i freqüents. A més, les migracions provocades pel canvi climàtic augmentaran el nombre de persones que viuen en les urbs. Però fins a quin punt afecten aquests fenòmens tèrmics a la salut i benestar dels seus habitants?
Nits més sufocants
Anomenem illa de calor urbana a l’increment de la temperatura mínima diària, la nocturna, produït en els nuclis urbans —especialment en els més densament poblats— en comparació amb la perifèria o les zones rurals adjacents.
Aquest fenomen ocorre per diversos motius. En primer lloc, pels materials amb els quals estan construïdes les ciutats, caracteritzats per la seva alta inèrcia tèrmica i el seu important poder d’emmagatzematge energètic. En dissipar l’energia del sol rebuda durant el dia lentament, eleven les temperatures nocturnes.
A més, sol tractar-se de materials de colors foscos (com l’asfalt o el formigó), per la qual cosa l’albedo o capacitat de reflexió de la radiació incident acostuma a ser bastant baixa.
D’altra banda, l’elevada densitat humana també contribueix a l’escalfament, ja que l’activitat antropogènica és molt major. L’ús de combustibles fòssils pel trànsit rodat i el funcionament d’aparells d’aire condicionat durant els mesos més calorosos de l’any fan que aquesta energia acumulada en l’entorn urbà no es dissipi a un ritme adequat.
En definitiva, les ciutats se sobreescalfen. Habitualment, i sense massa evidència epidemiològica, s’associa l’efecte de l’illa de calor amb impactes nocius sobre la salut, especialment quan també es produeixen onades de calor. No obstant això, és necessari precisar fins a quin punt incideix en indicadors bàsics com la mortalitat o els ingressos hospitalaris urgents. O si, per contra, més aviat afecta comprometent el benestar i confort de la població.
Un estudi en ciutats espanyoles
Amb la finalitat d’esbrinar-lo, els autors d’aquest article duem a terme una recerca conjunta entre el Instituto de Ciencias de la construcción Eduardo Torroja, pertanyent al CSIC, i el Instituto de Salud Carlos III, amb participació d’altres institucions com l’Agència Estatal de Meteorología (AEMET).
El nostre treball tenia dos objectius: comprovar com afecta el fenomen de les illes de calor a les temperatures màximes diàries i a les mínimes nocturnes i avaluar quin dels dos registres presenta un major impacte sobre la salut.
Per tal de fer aquesta anàlisi es van prendre dades mesurades en observatoris meteorològics validats per l’AEMET —en localització urbana i no urbana— de cinc ciutats densament poblades d’Espanya (Madrid, Barcelona, València, Màlaga i Múrcia) durant el període 2013-2018.
Fins a 11 °C de diferència entre l’interior i la perifèria
Una de les conclusions de l’estudi és que no es pot generalitzar quant a la intensitat de l’impacte de l’illa de calor sobre la salut, i que aquest efecte només s’observa en les temperatures nocturnes. La temperatura mínima pot variar en valors mitjans des d’1,3 °C entre l’interior de la ciutat i la perifèria (cas de Madrid) fins a 4,1 °C a València. En els valors extrems es va registrar una diferència d’11 °C entre la mínima registrada en l’observatori urbà i la perifèria.
De què depèn la intensitat de l’illa de calor? Pot estar influïda per diferents factors, que van des de la densitat de població a l’orientació geogràfica de la ciutat, passant per la distància entre els dos observatoris o les característiques de la vegetació circumdant. El tipus i forma dels edificis, així com els materials amb els quals estan fets, també afecten decisivament.
Finalment, el color d’aquestes construccions, els carrers i els espais públics poden condicionar la capacitat d’emmagatzematge i inèrcia tèrmica.
En la costa, l’impacte és major
Les diferències entre ciutats costaneres i d’interior ha estat un altre resultat destacat de l’estudi. L’efecte d’illa de calor és clarament superior en les primeres, tant en valors mitjans com extrems. Probablement, es deu al fet que el vapor d’aigua, més abundant en les urbs litorals, actua com a moderador de les variacions tèrmiques.
Aquestes disparitats s’estenen a la salut. A les ciutats de l’interior són les temperatures màximes diàries les que mostren una major associació amb les xifres de mortalitat i ingressos hospitalaris urgents, mentre que en les costaneres estan més vinculades a les mínimes. Per tant, des d’aquest punt de vista, l’illa de calor tindria un impacte menor en les dues poblacions interiors (Múrcia i Madrid) enfront de les litorals (València, Barcelona i Màlaga).
Tenint això en compte, quina és la millor de definició d’onada de calor, la que es basa en la temperatura màxima diària o la que utilitza la mínima? Encara que el nostre estudi només s’ha realitzat en cinc ciutats —i, per tant, els seus resultats no poden extrapolar-se a les de tot el país—, la resposta és que les condicions locals són determinants per a establir l’impacte en salut de l’illa de calor urbana.
No obstant això, i encara que existeix una alta correlació entre totes dues temperatures, sembla que la definició d’onada de calor epidemiològica basada en la mínima diària seria un millor indicador per a l’impacte sobre la salut a les ciutats costaneres, mentre que en les d’interior triaríem la màxima.
Mesures adaptades a les circumstàncies locals
La principal conclusió del nostre treball és que no existeixen receptes universals per a lluitar contra les conseqüències del canvi climàtic a les ciutats. Els processos de vulnerabilitat i d’adaptació venen clarament marcats per les circumstàncies locals, i és en aquesta clau en la qual han d’articular-se els plans de prevenció i les mesures d’adaptació.
Factors claus en unes ciutats poden passar a ser gairebé irrellevants en unes altres. Això reafirma la necessitat d’estudis locals, que s’ajustin a la realitat socioeconòmica, geogràfica i climàtica de cada lloc, per a posar-los al servei dels qui prenen les decisions polítiques.
Tenint en compte especialment a la població vulnerable, les intervencions urbanes han de dirigir-se expressament a mitigar i a promoure l’adaptació al canvi climàtic de la societat. I una de les vies per a aconseguir-ho és mitjançant l’adequació efectiva dels entorns construïts.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari