El 2022, els partits judicials de l’àrea metropolitana de Barcelona van registrar 9.184 denúncies per violència masclista, una xifra que suposa un increment del 3,3% respecte de l’any anterior i el 40% del total de denúncies presentades a Catalunya. En el 65% dels casos, la denúncia es va efectuar a través d’un atestat policial realitzat per la mateixa víctima. 13 de cada 100 dones que denunciaren decidiren no declarar en contra del seu agressor i, de les 2.394 ordres de protecció que es van sol·licitar, es va denegar el 60%.
L’Observatori Metropolità de Gènere ha elaborat per primera vegada l’informe anual de violència contra les dones de l’àmbit metropolità. Aquest recull les dades metropolitanes dels principals indicadors de violència masclista: nombre de denúncies, trucades registrades a la línia d’atenció a les dones, situació de les ordres de protecció, proporció de dispensa de l’obligació a declarar, formes de terminació del procediment judicial o les principals dades de la darrera enquesta de violència masclista. Totes aquestes dades s’han extret dels jutjats de violència sobre la dona, l’Institut Català de les Dones i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
El 13% de les víctimes no declara contra l’agressor
A l’hora de posar una denúncia per violència masclista, les vícitimes es poden acollir al dret de dispensa de l’obligació a declarar, és a dir, poden no declarar contra l’agressor. Durant el 2022, 13 de cada 100 dones decidiren no declarar en contra del seu agressor a l’àrea metropolitana de Barcelona. A Catalunya van ser 11 de cada 100 i a l’Estat espanyol, 10 de cada 100.
Els serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) i altres ens de suport a les víctimes destaquen que a causa de la revictimització, el lligam econòmic o sentimental cap a l’agressor i la lentitud del sistema judicial suposen un seguit de conseqüències i dificultats que les porta a decidir no declarar.
Més ordres de protecció denegades que adoptades
L’any 2022 es van iniciar a l’àrea metropolitana de Barcelona 2.394 ordres de protecció. Els jutges en van denegar el 60% (1.438), en van acceptar el 39% (945) i l’1% (11) van ser inadmeses. A Catalunya, la tendència és similar: el 52,9% (2.885) van ser denegades, el 46,8% van ser adoptades i el 0,3% (17) van ser inadmeses.
En canvi, a l’Estat espanyol, durant el 2022 hi va haver més ordres de protecció aprovades que denegades: el 68,2% (27.229) van ser adoptades, el 31,3% (12.505) van ser denegades i el 0,4% (174) van ser inadmeses.
Pel que fa a la forma de terminació dels processos judicials iniciats, el 44,4% acaben amb sobreseïment, és a dir, no finalitzen, sinó que es conclouen de manera eventual i s’arxiven les actuacions. Només el 9,7% finalitzen amb sentència i, d’aquests, el 82% acaben amb sentència condemnatòria. Quan un assumpte judicial no es conclou eventualment ni acaba amb sentència, s’eleva a un altre òrgan judicial competent. Això va passar, l’any 2022, en el 30% dels processos de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Trucades a la línia d’atenció a les dones
L’informe elaborat per l’Observatori Metropolità de Gènere també recull dades de l’Institut Català de les Dones, concretament el nombre de trucades a la línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista.
A Catalunya, l’any 2022, es van realitzar 12.389 trucades a aquest número de telèfon. Els períodes de vacances, estiu i Setmana Santa són els que concentren més trucades.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari