El número de fills per dona a Catalunya va caure al nivell més baix del segle el 2022

ACN

L’any 2022 van néixer a Catalunya 56.316 nadons, dada que representa una disminució del 2,3% en relació amb les dades definitives de l’any anterior i una taxa bruta de natalitat de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), dos de cada tres nadons (37.903) són de mare espanyola i han disminuït un 3,9%, mentre que un de cada tres (18.413) són de mare estrangera i han augmentat un 1,1%.

L’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,17 fills per dona (1,21 fills l’any 2021), el valor més baix del segle. Idescat ofereix dades des del 2000, i la ràtio sempre ha estat més alta. Segons l’INE, la taxa és la més baixa des del 1998, quan va caure a 1,14 fills per dona. El número de naixements a Catalunya, 56.316, representen la xifra més baixa des del 1996, quan se’n van registrar 54.602.

El valor del 2022 és també més baix que els nivells assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l’entorn d’1,3 fills per dona els anys 2018 i 2019). L’edat mitjana a la maternitat se situa en els 32,6 anys, mentre que l’edat mitjana en el moment de néixer el primer fill és de 31,6 anys.

L’edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys i la de nacionalitat estrangera és de 30,8 anys, de manera que les dones estrangeres que han tingut fills el 2022 són de mitjana 2,4 anys més joves que les espanyoles.

Menys mares potencials i dones estrangeres que marxen abans de ser mares

L‘investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Toni López-Gay ha apuntat que la baixada de població de fa unes tres dècades fa que hi hagi “menys mares potencials”. Segons ell, la generació dels anys 80 i 90 és “decreixent” i ara hi ha un 7% menys de dones entre els 25 i els 35 anys que fa cinc anys. Tot i que creu que la tendència de naixements és que “continuï” a la baixa pel mateix motiu, ha augurat que “d’aquí a entre 10 i 15 anys hi haurà un repunt”, a causa de l’augment de població dels primers anys del segle XXI.

Una de les altres causes que López-Gay ha apuntat és que la majoria de naixements del 2022 es van concebre el 2021, en un context, encara, “d’incertesa per la Covid-19”, quan hi havia incògnites sobre la situació laboral de moltes persones i incògnites sobre l’economia.

A més, també creu que la baixada en el nombre de fills per dona s’explica per un “descens de la fecundació en dones estrangeres”. L’expert en demografia ha explicat que el perfil dels nouvinguts ha anat evolucionant al llarg dels anys i ara és més “heterogeni”. Cada cop, ha expressat, hi ha més “europees que retornen al seu país d’origen” abans de ser mares. López-Gay els ha anomenat “estrangers efímers” i creu que ajuden a equiparar més la mitjana de les dones amb nacionalitat espanyola amb les dones que no la tenen.

L’investigador ha dit que el descens de la natalitat no necessàriament ha de ser “preocupant”, malgrat que Catalunya registri un dels nivells més baixos d’Europa. Per contra, ha posat l’accent en el “decalatge” entre la fecunditat real i la “desitjada”, i ha esmentat enquestes que situen la xifra mitjana desitjada de dos fills per dona, una xifra significativament més alta que els 1,17 del 2022. López-Gay ha cridat a la reflexió de la societat sobre els possibles motius, entre els quals ha apuntat la conciliació amb la feina, l’emancipació tardana i la precarietat laboral.