Els joves no s’independitzen fins als 30 anys a l’Estat, l’edat més alta en les últimes dues dècades

ACN

L’edat d’emancipació s’ha retardat fins als 30,3 anys a l’Estat el segon semestre del 2022, la xifra més alta de les últimes dues dècades, segons ha informat l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya. Segons el baròmetre bianual de l’organisme, el percentatge de població jove que s’emancipava residencialment es va estancar fins al 15,9% en un context en el qual “les pujades als preus del lloguer i l’habitatge feien que per a una persona jove fos impossible emancipar-se sense sobreendeutar-se”. Mentre que a l’Estat la taxa d’emancipació va ser del 15,9%, a la de la Unió Europea l’any va acabar amb un 31,9%, és a dir, el doble. A Catalunya, la taxa d’emancipació va créixer dos punts fins al 20,2%.

De fet, és la comunitat amb més joves emancipats de l’Estat. Per primera vegada des de començaments del 2020, més del 20% havia aconseguit independitzar-se. L’augment es va produir tot i que, en només un any, l’esforç que havia de realitzar un jove per adquirir un habitatge lliure va augmentar 10,6% punts i per llogar-ne un 12%. “Més del 80% vivien amb altres persones”, afegeix l’estudi.

D’altra banda, el 2022 va augmentar la creació d’ocupació entre la població jove catalana, va disminuir la temporalitat i es va reduir substancialment la taxa d’atur. Tot i això, Catalunya és la quarta comunitat autònoma en la qual eren més freqüents les jornades a temps parcial.

“Les persones joves a Espanya no es poden emancipar fins que deixen de ser joves. Això és un símptoma molt preocupant que demostra que els problemes estructurals de la joventut segueixen molt presents i condicionen la vida adulta”, assegura l’Observatori, que afegeix que pels joves de l’Estat “independitzar-se és pràcticament una quimera”.

Tenir feina no és suficient

En aquest sentit, l’informe constata que “tenir feina no és suficient per poder accedir a un habitatge” a l’Estat. Tot i que el salari mitjà d’una persona jove va pujar un 4,6%, fins als 13.079 euros nets a l’any, el preu dels habitatges de lloguer ho va fer un 7, 55%. Així, el lloguer mitjà d’un habitatge es va quedar en 912 euros, fet que obligaria a dedicar el 83,7% del sou a una persona que vulgui llogar-lo sola.

Això, sumat als 141 euros mensuals que costen de mitjana els subministraments i els serveis d’un habitatge, suposarien 1.053 euros al mes, el 96,6% del sou.

D’altra banda, l’informe constata que una de cada cinc persones de menys de 30 anys amb un lloc de treball patia pobresa o risc d’exclusió social.

Tenir estudis superiors tampoc no garantia poder emancipar-se, ja que només el 22,9% dels joves que havien completat ensenyaments de formació professional de nivell superior o estudis universitaris s’havien pogut emancipar.