Les senyores suïsses que han portat el primer litigi climàtic al TEDH: “Les dones grans no aguantem les onades de calor”

ACN

“Les dones grans no podem aguantar aquestes onades de calor”, assegura Pia Hollenstein, cofundadora de ‘KlimaSeniorinnen’ (’Gent gran pel Clima’) i una de les 2.400 dones majors de 65 anys que han portat el primer litigi climàtic al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Hollenstein assegura que el domini de la dreta a Suïssa impedeix avançar en la lluita contra l’escalfament global que amenaça el seu dret a la vida. Amb el suport de Greenpeace, han recorregut a Estrasburg per denunciar el govern suís i esperen que el TEDH es pronunciï a finals d’aquest any o principis del vinent. “D’una manera o altra, aquesta sentència serà espectacular”, diu l’advocat Raphaël Mahaim, membre de l’equip legal que dirigeix el cas.

Anticipant un dictamen històric, el lletrat i diputat ecologista suís creu que tindrà repercussions a tot Europa i permetrà forçar els governs a adoptar mesures que frenin l’escalfament del planeta.

Ara que s’acaba de registrar el mes més càlid de la història d’ençà que hi ha registres i Europa s’ha vist afectada per incendis, sequeres i inundacions, Estrasburg estudia a contrarellotge la demanda de ‘les senyores pel clima’ i dos casos similars més. Ho fa amb la màxima urgència i prioritat per intentar donar resposta als ciutadans en poc més de tres anys. Una resolució ràpida pels seus estàndards.

“Espero que amb totes aquestes inundacions i sequeres a l’estiu la gent s’adoni (de l’escalfament global) més del que ho està fent fa ara”, comenta Hollenstein. El canvi climàtic és un fenomen mundial, però igual que impacta amb més cruesa algunes parts del món, com en les illes del pacífic, també té afecta particularment la salut d’alguns col·lectius. La necessitat de demostrar jurídicament una afectació concreta a un grup determinat va donar l’oportunitat a aquestes dones suïsses decebudes amb els polítics d’explorar la via judicial per exigir una acció més contundent per reduir la contaminació.

Litigi climàtic pioner al TEDH

El cas de ‘KlimaSeniorinnen’ és el primer litigi climàtic que escolta Estrasburg. El març d’aquest any la sala gran del TEDH, formada per 22 jutges d’arreu d’Europa, va celebrar una vista per escoltar les parts: el govern suís i l’associació de dones grans preocupades per la seva salut. No són les úniques. De fet, un grup de joves portuguesos va ser el primer a registrar una demanda d’aquest tipus al TEDH, un mes abans que les senyores suïsses. Hollenstein reivindica amb humor, però, que la seva entitat va néixer abans que el moviment juvenil ‘Fridays for Future’, popularitzat per Greta Thunberg.

Sigui com sigui, grans i joves han acabat plegats a Estrasburg en defensa del planeta, ja que el tribunal ha triat aquests dos casos i el d’un eurodiputat francès —que veu en risc el seu poble per l’augment del nivell del mar— per marcar una pauta sobre la justícia climàtica a Europa. Així, està previst que el TEDH dicti sentència al mateix temps per establir fins a quin punt els governs europeus estan obligats a adoptar mesures climàtiques per respectar els drets humans dels seus ciutadans.

Què denuncia ‘KlimaSeniorinnen’?

Les ‘senyores pel clima’ han denunciat Suïssa per no protegir el seu dret a la vida i al respecte per la seva vida i la vida familiar (articles 2 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans). En particular, al·leguen que les autoritats han fracassat en la seva responsabilitat per “introduir legislació adequada” i “mesures suficients i apropiades per assolir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic”.

“El govern suís no fa la seva feina per lluitar contra el canvi climàtic tot i l’evidència científica reconeguda pel mateix govern”, assenyala l’advocat en el litigi, mentre que Hollenstein suggereix que podrien adoptar més mesures en àmbits com l’agricultura, alimentació, transport i habitatge”.

En paral·lel, ‘KlimaSeniorinnen’ es queixa que se’ls ha vulnerat el dret a un judici just (article 6) després que els tribunals suïssos hagin desestimat repetidament les seves demandes contra el govern suís de forma “arbitrària” i “sense tenir en compte la seva situació de vulnerabilitat davant les onades de calor”.

Deshidratació, hipertèrmia, fatiga, pèrdua de consciència, rampes de calor i cops de calor són alguns dels efectes que descriu la demanda basant-se en diversos estudis científics. “Els metges et diuen que et quedis a casa per evitar-ho, però si haig de viure tancada a casa, tindré més problemes de salut!”, protesta l’activista.

Grans expectatives

Fins ara el TEDH només s’ha pronunciat sobre qüestions estrictament de medi ambient, com la responsabilitat dels estats per l’abocament de residus o l’exposició a materials tòxics. Per això, hi ha una gran expectativa pel que pugui dir per primera vegada sobre justícia climàtica.

Tot i que el Conveni Europeu de Drets Humans no consagra cap dret a un medi ambient saludable per se, s’ha instat el TEDH a desenvolupar jurisprudència climàtica perquè l’exercici de determinats drets —sobretot el dret a la vida— es poden veure afectats pels danys sistemàtics al medi ambient.

El TEDH encara no s’ha pronunciat sobre l’acció dels estats contra el canvi climàtic, però Mahaim es mostra molt optimista i creu que forçarà Suïssa i altres països a prendre més mesures per “assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle”.

“Som un país petit, però tenim una responsabilitat global”, defensa Hollenstein, tot recordant que l’estat alpí és prou ric per a assumir la part que li pertoca.