La Vall d’Hebron incorporarà un repositori comú de dades per agilitzar el tractament dels pacients

Redacció
ACN

L’Hospital Vall d’Hebron incorporarà a finals d’any un repositori comú amb totes les dades dels dispositius que envolten i monitoren el pacient. L’objectiu, tal com ha explicat Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva de l’hospital, és poder elaborar “algoritmes més complexos” que millorin “el maneig dels malalts” tant per part dels metges com del cos d’infermeria. Aquesta mesura arriba cinc anys després de la inauguració de l’UCI intel·ligent, un servei pioner en l’Estat en dispositius mèdics connectats i en l’ús secundari de dades, que ara té com a reptes incorporar “més tecnologia” i “més sostenibilitat”. “Abans els aspectes sostenibles no eren part de l’equació, i ara hi estem molt compromesos”, ha apuntat Ferrer.

En el moment de la seva inauguració, l’UCI intel·ligent es va concebre a partir de dispositius mèdics connectats a un sistema informàtic. El repte ara és, segons els professionals, que “no només es connectin dispositius concrets o individuals, com els ordinadors, sinó que hi hagi un sistema integral on totes les dades que monitoren els pacients vagin a un repositori comú”, han detallat. Amb això, el que es pretén aconseguir és que els algoritmes “treballin directament sobre aquesta base de dades comuna”, han afegit.

“El que volem és que cada dispositiu, inclús el llit del malalt, estigui equipat amb un ordinador que informi contínuament de l’estat del pacient”, ha dit Ferrer, que també ha afegit que a l’hospital ja compten amb molts dispositius que “internament incorporen algoritmes”, com els respiradors o les bombes d’infusió. Totes aquestes dades, doncs, quedaran recollides en un repositori comú, que està previst que es posi en marxa durant l’últim trimestre de l’any.

La Unitat de Cures Intensives (UCI) intel·ligent es va posar en marxa el 2018, amb una extensió de 3.500 metres quadrats i 56 boxes, tots individuals, que la van convertir en la més gran de l’Estat espanyol. Aquesta unitat, com ha expressat Ferrer, va ser “afortunadament útil” durant la pandèmia de la Covid-19, moment en què el servei va passar de 56 llits a 222. “Vam expandir l’UCI al màxim, tant dins l’hospital com fora, ja que vam haver de buscar espais alternatius”, ha explicat Ferrer.

Ferrer ha fet una valoració dels avenços que l’UCI de l’hospital ha experimentat des de la seva inauguració, el 1975. “Abans la transcripció de dades la feien els metges, ara tot està automatitzat i el flux de treball ha millorat molt significativament”, ha apuntat el cap del servei, que també ha afegit que ara “el temps assistencial” està dedicat íntegrament al pacient i no als “processos administratius”.

Tecnologia, sostenibilitat i humanització

Fent balanç dels cinc anys de l’UCI intel·ligent, Ferrer ha destacat que la unitat “té molts reptes al davant”, però que els més importants “són els tecnològics i els sostenibles”. De fet, el doctor ha assegurat que fins ara les UCI només estaven pensades “per salvar la vida dels pacients” i que els aspectes sostenibles “no eren part de l’equació”. “Ara sabem que l’aplicació de la tecnologia es pot fer consumint menys energia, utilitzant menys material fungible i reciclant millor el material”, ha apuntat.

La humanització, segons Ferrer, també “forma una part indissoluble” de l’assistència dins les UCI. Per això, la Vall d’Hebron té diversos projectes en marxa, com per exemple el fet que les mascotes puguin acompanyar els pacients que així ho demanin, o que els malalts en situacions de mobilització precoç puguin sortir fora de l’hospital per “connectar” amb l’exterior.