Els deu reptes de la intel·ligència artificial en l’ensenyament

José Sánchez Santamaría  Professor Titular d'Equitat Educativa, Universidad de Castilla-La Mancha

La intel·ligència artificial (IA) és una branca de la informàtica. Combina algorismes i dades que permeten a les màquines aprendre i fer tasques complexes. Imita, en certa manera, el funcionament de la intel·ligència humana. Després de successives onades de desenvolupament i expansió, la IA viu ara mateix una nova primavera. Va continuar desenvolupant-se i impactant en les nostres vides.

En educació, les seves principals àrees són: xarxes neuronals, aprenentatge profund, aprenentatge per reforç i aprenentatge automàtic. Les IA generatives o LLM (Large Language Models), màquines virtuals basades en el llenguatge natural amb capacitat per a generar contingut (text, imatges, vídeos), com els xatbots, estan impulsant el debat sobre el seu ús.

Implicacions pedagògiques i ètiques 

El debat està centrat en l’alfabetització digital i les seves implicacions pedagògiques i ètiques: la creació d’ambients respectuosos, l’estímul d’aprenentatges flexibles, l’existència de recursos accessibles i el foment d’actituds positives. El focus està en com pot la IA contribuir a una educació exitosa per a tots i totes. Per a orientar aquest procés, existeix una proposta global anomenada Consens de Beijing (UNESCO, 2019). 

Sobre això, hi ha cinc aspectes essencials: 

1. Polítics: És la IA una prioritat política? Afavoreix una educació millor? 
2. Socials: Contribueix a la funció social de l’educació? 
3. Pedagògics: Ofereix oportunitats per a millorar l’educació? Quins límits té? Com es pot integrar amb sentit formatiu? Pot promoure la personalització de l’aprenentatge? Millora la competència docent? 
4. Ètics: Contribueix al bé comú? És segura? Quins desafiaments ètics planteja la seva integració en l’educació? Es pot assegurar un ús responsable i ètic? És possible construir una IA ètica? 
5. Emocionals: Com afecta a l’educació emocional? Té efectes emocionals en l’alumnat? Es pot parlar d’una IA emocional? 

Deu reptes 

Els deu desafiaments dins del debat educatiu actual per a una intel·ligència artificial educativa (IAE) són els següents: 

1. Servir de suport educatiu, i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge tant en aspectes administratius com en tasques educatives. 
2. Contribuir a un ensenyament reflexiu i amb coherència pedagògica. En transformar el rol docent i automatitzar algunes tasques, deixarà més temps per a un tracte personalitzat. Es potenciarà la reflexió sobre la pràctica. Es podran treure major partit a propostes com l’aprenentatge internacional col·laboratiu en línia (COIL) o l’aprenentatge basat en reptes. 
3. Aconseguir un aprenentatge crític i creatiu. Identificar mentides i faules; analitzar informació i les seves fonts; i considerar diferents perspectives per a formar-se opinions fonamentades seran les habilitats a desenvolupar. Això fomentarà la imaginació i originalitat per al pensament creatiu. 
4. Integració i perspectiva de gènere. Podria servir per a combatre discriminacions i biaixos de gènere mitjançant l’anàlisi d’imatges o de textos. No obstant això, hi ha una tasca prèvia pendent: disminuir la bretxa digital i evitar el biaix de gènere en les aplicacions de IA. 
5. Per a i amb tots i totes —equitat educativa—. La IA pot oferir oportunitats i respostes ajustades a tot l’alumnat, potenciar l’accessibilitat universal, la supressió de barreres i la participació en l’aprenentatge. 
6. La promoció de les competències transversals —comunicativa oral, investigadora, reflexiva, emocional i ètica— es torna encara més essencial per a contribuir a la formació d’una ciutadania compromesa amb els desafiaments ambientals, socials i econòmics actuals. I per a promoure la presa de decisions. 
7. Formació permanent del professorat. La redefinició de l’accés, ús i seguretat en el marc de les competències digitals. La formació ha de promoure un ús conscient i de millora, alineat amb els resultats d’aprenentatge. 
8. Comunicació, formació i participació de les famílies. Potenciar noves formes de col·laboració i participació de les famílies en l’educació. 
9. La promoció d’un aprenentatge ètic; evitar comportaments deshonestos com el plagi o l’atribució d’autoria falses, i un ús amb intencions de fer mal. 
10. Avaluació formativa i compartida. Es pot orientar l’avaluació amb moltes dades, de forma vàlida i fiable. D’aquesta manera, fa més conscient a l’alumnat de quin i com aprèn. 

Flexibilitat i obertura 

Reflexionar sobre els reptes que planteja l’ús de la IAE és clau i repercuteix en tres àrees: 

1. La creació d’ambients i situacions d’aprenentatge amb sentit que transcendeixin els límits de les aules, valorant el coneixement previ de l’alumnat i brindant suport per a explorar nous sabers. 
2. La connexió amb l’orientació educativa i professional que impulsi l’aprenentatge de llarg a llarg de la vida. 
3. La promoció del seu ús formatiu amb sentit crític i ètic: l’IAE és una ajuda per a revisar com ho estem fent, contribuint a canviar el que no ens agrada. 

L’IAE pot ser una oportunitat per a avançar en canvis i millores pedagògiques necessàries, en el sentit que l’educació ofereixi aprenentatges rellevants i amb sentit per a l’estudiantat al llarg de tota la vida per al Segle XXI. 

Riscos i prudència 

Moltes veus alerten dels riscos de la IA en els àmbits de la privacitat i la seguretat. Es tracta d’una tecnologia que ens fa vulnerables als enganys i la manipulació, fins i tot emocional. Sobretot en el cas de l’alumnat, que podria no tenir suficient control sobre la situació. 

En un marc de profunda transformació digital, hem de tenir present el “Coneix-te a tu mateix” del Temple d’Apol·lo a Delfos. Res nou sota el sol, diuen algunes persones. La veritat és que aquests reptes evidencien una transformació extraordinària sobre els processos d’ensenyament, però sobretot d’aprenentatge. Toca ser prudents i conscients de la importància de construir una IAE.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)