“Álex és un nen molt mogut. Té moltes idees però cap bona, perquè fa moltes malifetes. Si almenys parés esment a les coses que li dic, però ni això! Jo crec que és hiperactiu…”. Així qualifica la mare d’Álex el que li passa al seu fill, que podria sofrir el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Implica falta d’atenció (incapacitat per a concentrar-se), hiperactivitat (moviment, tust o conversa inapropiats) i impulsivitat (actuar sense pensar).
Per a ser diagnosticat, ha de presentar-se en dos entorns diferents (a casa, en el col·legi, amb les seves amistats…) i durant, almenys, sis mesos, segons el DSM-5. Les condicions les compleixen el 3-5% dels infants i el 5,9-7,5% dels adolescents. El TDAH es classifica en tres categories: hiperactiu-impulsiu, inatent i una combinació de tots dos.
No obstant això, cal considerar que molts dels seus símptomes són compatibles amb el comportament infantil normal. Els més petits estan aprenent sobre el seu món social i transgredir les normes forma part d’aquest procés.
Dormir bé, fonamental en la infància
“Martina no necessita dormir —explica el seu pare entre riures—. Cada vegada que anem a ficar-la al llit és un drama. Dorm menys que altres nens o nenes de la seva edat, es fica en el nostre llit i algunes vegades es desperta sobresaltada a la meitat de la nit”.
El pare de Martina no hauria de restar-li importància al comportament de la seva filla: dormir bé és bàsic per al rendiment físic i mental, que implica l’aprenentatge, la memòria, la generalització del coneixement i el processament emocional. Això s’aplica especialment a la infància, ja que és un període sensible a la maduració cerebral i el desenvolupament cognitiu. Per això, els problemes de son poden tenir conseqüències a curt i llarg termini.
I amb quina freqüència succeeix? Sembla que les alteracions en el descans nocturn són bastant comuns en els primers anys de vida. Les pateixen entre el 24 i el 40% dels infants i al voltant del 20% dels adolescents. Però el percentatge es dispara en el grup dels menors amb TDAH: afecta fins al73,3% dels casos.
Una relació complexa
Els estudis no deixen clar si el TDAH altera el somni o si aquesta alteració té conseqüències sobre la conducta. En realitat, les dues possibilitats poden donar-se simultàniament.
D’una banda, els qui sofreixen TDAH podrien tenir ritmes circadiaris propis. Per exemple, poden experimentar cicles de son-vigília més llargs o comptar amb una arquitectura del son diferent, la qual cosa afectaria el seu descans nocturn.
D’altra banda, la privació de son podria disminuir l’activitat del còrtex prefrontal. Aquesta àrea del cervell s’encarrega de les anomenades funcions executives, que regulen l’atenció i controlen els impulsos. Alguns investigadors creuen que és on s’amaga la consciència humana i la voluntat. Per tant, els problemes de son podrien produir símptomes que “simulen” els propis del TDAH.
El nostre treball
En un estudi recent, ens decantem per la segona alternativa, sense deixar de tenir en compte la influència de la primera. Per a això, es va utilitzar la informació d’al voltant de 1.200 infants espanyols obtinguda pel Proyecto Infancia y Medio Ambiente (INMA).
Els problemes per a dormir es van mesurar als 8-9 anys, i els símptomes de TDAH als 10-11 anys. Analitzarem la relació entre tots dos i vam tenir en compte altres factors que podrien tenir un efecte en aquesta vinculació. D’aquesta manera, observem que per cada unitat d’increment de les alteracions de son (del 0 al 9), augmentaven els símptomes entre un 10 i un 16%.
D’altra banda, el caràcter longitudinal de la cohort INMA ens va permetre classificar els infants en funció de si tenien símptomes compatibles amb el diagnòstic de TDAH en diverses etapes de la infància.
En base a això, es van repetir les anàlisis sense tenir en compte els classificats amb símptomes compatibles amb el diagnòstic de TDAH, als cinc anys (previ als problemes de somni) i als 8-9 anys (simultani als problemes de somni). Així, trobem que els resultats a penes variaven. Per tant, aquesta relació entre una mala funció del somni i símptomes de TDAH es va mantenir per a aquells que no tenien prèvia ni simultàniament el trastorn.
A més, vam veure que la relació entre els problemes per a dormir i el TDAH variava en funció de la situació laboral del pare. Si aquest treballava, hi havia una relació directa entre totes dues circumstàncies, però no ocorria així en els fills de pares no treballadors.
En resum, les alteracions del son es relacionen amb posteriors símptomes de TDAH en la nostra mostra. Aquesta evidència podria tenir-se en compte en iniciatives com el Programa de Salut Infantil: incorporar proves de cribratge per a la detecció de problemes del son és ràpid i senzill. El foment d’una bona higiene de son des de l’atenció primària podria prevenir problemes relacionats amb el TDAH.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari