Els síndics denuncien que l’administració no té en compte als familiars dels presos i demanen més acompanyament

ACN

La Sindicatura de Greuges Barcelona i diversos síndics de greuges de l’àrea metropolitana han alertat sobre l’oblit i la invisibilització que pateixen els familiars de les persones preses per part de les administracions públiques. En un exhaustiu informe, s’ha detectat que les famílies dels presos pateixen risc de vulnerabilitat social i necessiten assessorament i acompanyament de caire jurídic, econòmic, laboral, social i de salut física i mental. Per això, demanen a la Generalitat i als ajuntaments que creïn oficines i punts de suport a aquests familiars per abordar les diverses dificultats que travessen les famílies i que les acompanyin.

Les principals necessitats de les famílies són la informació, l’orientació i acompanyament en l’afectació sociofamiliar, la situació del familiar empresonat i el funcionament del sistema penitenciari. També els cal suport psicològic a l’inici i durant l’empresonament i també en l’alliberament, així com suport jurídic per a incidències o situacions d’indefensió. A més, necessiten orientació, assessorament i acompanyament econòmic i laboral, així com en qüestions de salut física i mental.

No obstant, les administracions no cobreixen aquestes necessitats. Els serveis oferts pel Departament de Justícia se centren bàsicament en l’atenció dels treballadors socials als presos, i no pas en les seves famílies. A més, la informació tramesa per Justícia és “deficitària” i utilitza un llenguatge inintel·ligible per a les famílies. han criticar els síndics. Les famílies estan preocupades perquè en l’entorn penitenciari predomini la lògica de la seguretat per damunt de la sanitària o de tractament, cosa que “impossibilita” que l’atenció sanitària que reben els presos sigui equivalent a la de l’exterior, afirmen.

L’informe també acusa els serveis socials municipals de no tenir una atenció especialitzada cap a aquestes famílies, i s’evidencia una “gran dispersió i encavalcaments competencials dels diferents serveis socials”, han denunciat. De fet, s’ha detectat un gran desconeixement dels serveis i prestacions que permetrien reduir o resoldre els problemes o dificultats de les famílies. Per últim, les famílies tampoc coneixen els serveis que poden oferir altres institucions o entitats socials.

Les famílies també es queixen de les dificultats burocràtiques per gestionar queixes per incidències penitenciàries i tenen por de possibles conseqüències contra el seu familiar empresonat si presenten alguna queixa.

Tot això dificulta la gestió de l’empresonament d’un familiar per part del seu entorn més proper i fa que aquesta família tingui desconfiança cap als serveis penitenciaris i, fins i tot, cap als treballadors socials per si utilitzen certa informació en contra del pres.

L’informe també fa recomanacions. Es recomana que s’incrementin les activitats ocupacionals i el treball productiu remunerat per evitar una sobrecàrrega econòmica a les famílies. En aquest sentit, es demana evitar que el pagament de la responsabilitat civil sigui un criteri per assignar o denegar beneficis penitenciaris com permisos o tercers graus, en els casos que les famílies tinguin problemes econòmics acreditats. També es reclama que s’intensifiqui l’acompanyament als presos quan queden en llibertat perquè puguin trobar feina de nou i s’eviti allargar la càrrega econòmica per a les famílies.

Pel que fa a l’alimentació, insta la Generalitat a millorar la qualitat i diversitat dels aliments a les presons, i que ofereixi dietes adaptades a les necessitats de cada persona per evitar que es vegin obligades a comprar productes complementaris a les botigues de les presons. De fet, demana que els preus dels productes que es poden comprar dins de les presons siguin equivalents a l’exterior.

Pel que fa a les comunicacions presencials, es demana que s’evitin les aglomeracions i les esperes, flexibilitzar i augmentar els horaris de les comunicacions per adaptar-se als horaris familiars, garantir el respecte a la intimitat, dignificar els espais dels locutoris i les habitacions dels vis a vis íntim o familiar, habilitar espais d’espera i sanitaris adequats i suficients, especialment per a persones grans, discapacitats i menors.

Per últim, es demana millorar els accessos amb transport públic a les presons, i que els familiars tinguin algun tipus de descompte.

Per tot això, els síndics de greuges proposen crear Punts d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA), i habilitar el primer d’ells a la ciutat de Barcelona.