La salut mental en el treball: com aconseguir el benestar en l’entorn laboral

Elena Quevedo  Professora en la Facultat de Psicologia i Educació de la Universidad de Deusto
Fernando Díez Ruiz  Professor associat en la Facultat d'Educació de la Universidad de Deusto

Coneix a Benjamina? Benjamina tenia uns 10 anys aproximadament quan va morir, a Atapuerca (Burgos), fa 530.000 anys. Tenia craniosinostosi, una malaltia rara que afecta a menys de sis persones per cada 200.000 habitants en la població actual. I avui sabem que per a sobreviure va haver de ser cuidada i tenir, a més, unes cures especials: ja fa 530.000 anys que els éssers humans ens cuidem els uns als altres. La cura cap a les persones es nodreix d’aquesta part altruista i generosa que els éssers humans despleguem en les relacions que tenim; sobretot, en les més pròximes. De fet, aquestes relacions en el pla professional juguen un paper fonamental en la promoció de la salut mental en el treball.

En el món empresarial, sovint vivim molt lluny de la generositat, de la mirada apreciativa cap als altres i cap a nosaltres mateixos. Tenim un sistema d’amenaça molt actiu, que no dirigeix els nostres actes cap a les cures pròpies i comunes. El nostre sistema d’amenaça no s’activa únicament quan existeix una amenaça real (per exemple, quan a algú se li acomiada de l’empresa), sinó que s’activa amb el pensament que una cosa així pot ocórrer.

La neurociència ens assenyala que el 70% del temps la ment està divagant de manera involuntària, és a dir, no tenim el control dels pensaments, i aquests ens poden ficar en bucles, que ens empenyen a augmentar els nivells d’estrès i a empitjorar la nostra salut mental en el treball. I com tenim un biaix de preferència atencional cap al negatiu, que és activat pels mecanismes de supervivència sense que ens adonem, aquests pensaments no controlats solen també tendir al negatiu.

Tenim un altre sistema de regulació emocional, el d’assoliment, amb el qual ens enfoquem cap a la consecució d’objectius. En el sistema d’assoliment generem dopamina (neurotransmissor del plaer) que resulta addictiva; per això volem cada vegada més, ens enganxem a aconseguir, al fet que ens donin un “m’agrada”, a la sensació que això produeix en el nostre cos. El parany es dona quan aconseguir es transforma en una obsessió; llavors deixem de segregar dopamina, perquè es converteix en una amenaça, i el cortisol (hormona de l’estrès) entra en joc en el nostre cos.

Les palanques del benestar

El sistema de calma, que és el que produeix oxitocina, ens ajuda a regular-nos, a tenir la sensació de satisfacció, a pensar amb perspectiva, a activar l’autocura. Quan augmentem el sistema de calma en el nostre organisme, disminueix el d’amenaça; no poden donar-se els dos alhora. I per tant, activem la possibilitat de cuidar-nos i cuidar als altres.

Cada vegada que ens trobem davant un conflicte que afecti la nostra salut mental en el treball o en el pla personal, o un bucle de pensament del qual no podem sortir, podem activar el sistema de calma. Ho aconseguim, entre altres mecanismes, si:

1. Parem. Detenim el biaix del nostre pensament i canviem de focus la nostra atenció. La dinàmica diària en la societat occidental fa que anem en pilot automàtic, que fem les coses per costum. Si ens quedem pensant enganxats en pensaments, per exemple, pensant totes les tasques que queden per fer, no vivim en el moment present, no dormim bé i podem entrar en bucles de remugament, pensant en el mateix, que fan que tinguem una sensació d’insatisfacció, ansietat i fins i tot pèrdua de sentit. Donar-nos permís per a parar, respirar conscientment i sentir i dissenyar quina direcció volem agafar en el dia i amb quin sentit. Dirigir els nostres pensaments cap a qüestions que ens enforteixin i ens facin bé.
2.  Respirem tres vegades de manera profunda, canviant la postura corporal.
3.  Observem com ens sentim, què està ocorrent en el cos.
4.  Acceptem que ens sentim com ens sentim i ho “respirem”.
5.  Conversem amb nosaltres mateixos amb amabilitat; podem parlar-nos com li parlaríem al nostre millor amic.
6.  Parem esment i intenció i actuem. Podem posar intenció a una cosa del nostre dia. Què volem que ocorri avui? Com volem estar?
7.  Demanem el que necessitem, no tenim per què fer-ho sols.
8.  Busquem estar amb persones amb les quals tenim la sensació de confiança i seguretat.
9.  El contacte físic, per exemple les abraçades, són una manera extraordinària d’entrar en el sistema de calma, augmentant l’oxitocina en el cos.
10.  Fem de l’agraïment una manera d’estar en l’empresa per a garantir la nostra salut mental en el treball.

El perquè de la labor diària

Si aconseguim parar, podem trobar el propòsit que ens porta al sentit de treballar on treballem, al per a què. Els japonesos li diuen ikigai. És un terme que al·ludeix a la raó de ser, la raó que fa que tinguem un horitzó que doni sentit a cada dia. El sentit en l’àmbit laboral no ve donat, l’hem de construir.

Es donen quatre ingredients fonamentals per a construir l’ikigai:

1. El sentit de pertinença a l’empresa, al projecte i saber-se cuidat.
2. Tractar-se i tractar als altres de manera amable.
3. Ser agraït.
4. Viure amb una certa calma.

El paper de l’empresa en la salut mental

Les empreses no són responsables del benestar dels seus equips i la seva salut mental, però sí d’articular mecanismes perquè cadascú pugui augmentar els nivells d’autocura propis i comuns, dels equips als quals pertany.

Avui, retenir el talent en les organitzacions passa per habilitar espais per a la cura i benestar, amb l’objectiu de garantir la salut mental en el treball i no mirar cap a un altre costat. Si volem avançar com a societat hem de comprendre que som interdependents i vivim en una cultura d’humanitat que compartim i construïm junts. Trobar el sentit en el quefer diari és vital.

Com deia el Dalai Lama: “Gairebé totes les coses bones neixen d’una actitud d’estima pels altres”. Una cosa que ja a Atapuerca ho tenien clar fa 530.000 anys, com ho demostra la cura de Benjamina.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)