En els últims anys, l’anàlisi del benestar ha cobrat gran rellevància. S’ha generalitzat l’ús de mesures que van “més enllà del PIB (Producte Interior Brut)” i que qüestionen la idoneïtat d’aquest paràmetre com a indicador de benestar. El mode de pensar, d’entendre l’economia i el progrés social estan canviant: el principal objectiu ja no és tant el creixement econòmic com impulsar una economia centrada en les persones, que busqui incrementar la seva qualitat de vida.
En conseqüència, les percepcions que tenen els propis ciutadans del seu nivell subjectiu de satisfacció estan adquirint major preeminència enfront de les mesures objectives i de caràcter agregat, com el citat PIB, la taxa d’ocupació o l’accés a l’atenció mèdica. Al cap i a la fi, les primeres no sols reflecteixen de manera més realista com es troben les persones, sinó que a més són més inclusives i sensibles cap als grups minoritaris.
Al mateix temps, les tecnologies digitals cobren cada vegada més importància en les nostres vides, en un moment en el qual la societat està travessant una important transició digital. Aquesta transició es refereix als efectes econòmics i socials derivats de la integració d’aquesta mena de tecnologies en tots els aspectes de la nostra vida (comunicació, oci, treball, educació, etcètera). I que, en última instància, afecten el nostre benestar.
El pes de la tecnologia en la qualitat de vida
En aquest context, neix el nostre projecte de recerca E-WELLBEING. Finançat per fons Next Generation EU, el seu objectiu és analitzar la relació entre les tecnologies digitals, especialment internet, i el benestar dels ciutadans europeus.
La primera publicació científica d’aquest projecte se circumscriu al cas dels espanyols i ha estat difosa en Humanities and Social Sciences Communications. Per a fer el treball, utilitzem microdades extretes de l’Enquesta Social Europea (ESS). Aquesta informació es correspon als anys 2016 i 2018, amb una mostra de 3.614 observacions, i permet usar una gran varietat de variables.
L’enquesta incloïa cinc preguntes que ens permeten avaluar els nivells subjectius de benestar en diverses dimensions. Dues qüestions mesuraven la felicitat i satisfacció vital, mentre que les altres tres puntuaven la vida social. Aquesta es concretava en la freqüència amb la qual l’enquestat es reunia amb amics, familiars o companys de treball; el nombre de persones amb les quals podia parlar d’assumptes personals i íntims; i, finalment, el nivell de participació en activitats socials en comparació amb la gent de la seva mateixa edat.
Per a realitzar l’anàlisi, també es va tenir en compte si els entrevistats usaven internet (o no), el temps que li dedicaven i els efectes d’aquest sobre el seu nivell percebut de benestar.
Llums i ombres de l’ús d’internet
Els resultats llancen una primera conclusió: la influència d’internet depèn tant de les característiques socioeconòmiques de les persones (nivell educatiu, edat, lloc de residència…), com de la dimensió de benestar analitzada.
En termes generals, el nostre estudi indica que els qui sofreixen dificultats econòmiques o financeres, problemes de salut o discapacitat són menys felices i tenen una vida social menys activa, com caldria imaginar. Per contra, aquells que viuen en parella, en ciutats petites o en entorns rurals, així com els majors de 60 anys, mostren majors nivells de benestar i de socialització (a excepció dels qui viuen en parella, amb una vida social més reduïda).
Quan posem el focus en els efectes d’internet, els enquestats que fan un ús més intensiu també experimenten menors nivells de satisfacció vital i felicitat i menys trobades presencials amb amics, familiars o companys. Tanmateix, i això és interessant, afirmen comptar amb més persones per a parlar d’assumptes íntims i participar més sovint en activitats socials en comparació amb individus de la seva mateixa edat. Això suggereix un efecte de substitució de les interaccions presencials per les virtuals.
A més, observem que l’ús de la xarxa millora el benestar dels més majors. En aquest grup de població, els qui passen més temps en línia gaudeixen d’una major participació social en comparació amb les persones de la seva mateixa edat que es connecten menys i, en general, amb les persones joves.
Finalment, en el cas de les persones amb discapacitat, passar més temps en internet està associat amb una menor freqüència de trobades presencials. Això sembla suggerir que l’efecte de substitució de les interaccions en persona per les virtuals és més acusat per a aquest col·lectiu.
En resum, els resultats mostren que l’ús intensiu d’internet exerceix un efecte negatiu per a la felicitat, la satisfacció vital i les reunions presencials, però que afavoreix les connexions personals i la participació en activitats socials. També hem de tenir en compte que la relació entre el benestar i el temps que ens mantenim en línia depèn, en gran manera, de les nostres circumstàncies socioeconòmiques.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari