Denuncien les “llacunes” de la figura de coordinador de coeducació, convivència i benestar

Redacció

L’ONG Educo ha denunciat en un nou informe que la figura de coordinador de coeducació, convivència i benestar està tenint una implementació insuficient i diferent en cada comunitat autònoma. A Catalunya, aquesta figura s’ha instaurat un curs més tard del que marca la llei, no es detallen els requisits mínims i només es demanen dues hores setmanals de dedicació. L’entitat ha remarcat que el professorat que exerceix aquest rol es troba impotent i desbordat, degut a la falta de suport. Per això, demanen un decret estatal que estableixi uns mínims obligatoris sobre perfil, formació i temps.

La figura de coordinador de benestar i protecció, càrrec nascut amb la Llei Integral de Protecció a la Infància i Adolescència davant de la Violència (LOPIVI), s’ha instaurat a les escoles amb desiguals i insuficients resultats, ha criticat Educo. A Catalunya, aquesta figura s’ha anomenat Coordinador de Coeducació, Convivència i Benestar (Cocobe). 

L’informe d’Educo analitza i repassa aquest càrrec des de la seva implementació, i segons l’entitat, aquesta figura destinada a la promoció del bon tracte i la creació d’entorns segurs “no està sent una realitat efectiva”. De fet, denuncien que hi ha un increment de gairebé el 40% de les notificacions de violència, els abusos sexuals contra la infància i l’adolescència han augmentat un 300% i les xifres de suïcidis de nens i nenes entre els 10 i els 14 anys no han estat mai tan altes. “És inadmissible que no es destinin tots els esforços a intentar resoldre aquesta problemàtica i que una figura nascuda amb vocació de protecció, no només a l’escola sinó a tots els àmbits on hi ha nens, nenes i adolescents, s’hagi convertit en un simple tràmit”, afirma Pilar Orenes, directora general d’Educo. 

A Catalunya, aquesta figura s’ha engegat un curs després del que establia la LOPIVI i s’ha fet a través d’una circular (l’anomenat document per a l’organització del centre), que no té cap caràcter vinculant. A més, Educo critica que no es detalla el perfil més adequat per al lloc ni s’estableixen uns requisits mínims, fet que genera molts dubtes i inseguretats a centres i docents, expliquen. D’altra banda, s’estipula una dedicació de dues hores setmanals, temps que l’organització considera insuficient per a l’exercici de totes les funcions que se li atribueixen, especialment en centres de grans dimensions o amb gran concentració de problemàtiques socials, destaquen.

Així mateix, l’entitat critica que el desenvolupament normatiu és insuficient i diferent segons el territori. A la regulació desigual s’uneix que cap comunitat autònoma té pressupostat el nou lloc. “El pressupost és una peça clau perquè puguin exercir les seves funcions. Les escoles no poden assumir aquesta despesa”, diu la portaveu d’Educo. L’entitat defén que dins del pressupost també hauria d’estar contemplada la remuneració, per legitimar i posar en valor la figura. Actualment, només tres comunitats autònomes (Canàries, Catalunya i Galícia) proposen algun tipus de complement, i no necessàriament econòmic. 

Desconeixement, manca de suport i dificultats burocràtiques

Als defectes de la normativa hi segueixen els defectes de l’aplicació pràctica. Per començar, diu Educo, s’ha observat que hi ha un gran desconeixement sobre les funcions que ha de fer aquesta figura de nova creació. “Hem parlat amb nombroses persones que exerceixen el rol i el sentiment és comú: estan perdudes i sense suport dels diferents nivells de l’administració”, explica Paula San Pedro, coordinadora d’Incidència d’Educo i coautora de l’informe. A més, la figura no està professionalitzada i només dues comunitats autònomes (Extremadura i Galícia) estableixen la necessitat de formació inicial. A la pràctica s’observa que molts docents no saben quina formació necessiten i desconeixen conceptes. A més, com que no està professionalitzat, moltes vegades se supleix el lloc amb qualsevol docent, sense atendre ni tan sols la seva trajectòria.

Afirmen que també és comú observar la manca d’hores alliberades. Normalment tenen entre una i tres hores setmanals, sense importar si hi ha protocols oberts o el nombre d’alumnat del centre. Això contrasta significativament amb les dificultats burocràtiques, cosa que Educo també recalca, advocant per facilitar i simplificar els procediments en cas d’obrir un protocol. 

La suma de mancances associades al lloc repercuteix directament en la seguretat i la confiança de la persona que l’ha d’assumir, expliquen des d’Educo. “La inseguretat que mostra el professorat es deu també a la manca de xarxes de suport. Els qui assumeixen la tasca es queixen de no comptar sempre amb el suport que necessiten dins l’escola, l’aval de la direcció i un protocol per acollir-se”, indiquen des de l’associació. Així mateix, afirmen, manca suport extern de les conselleries d’Educació, els serveis socials, els centres de salut i la policia.  

Per atorgar a aquesta figura el pes i la importància que requereix, Educo advoca per un decret estatal, però recorda que només funcionarà si les administracions assumeixen el lideratge que els correspon. “L’èxit d’aquest professional dependrà principalment dels compromisos que estiguin disposats a assumir el braç executiu i legislatiu estatal, autonòmic i local”, conclouen.