A.G., de quatre anys, acudia cada dia a la seva aula de segon d’educació infantil. La mestra no havia observat res que cridés la seva atenció. Coneixia els colors, i sabia algunes lletres. Solia pintar i acolorir. I molt sovint es mostrava absent, com si el que es feia a l’aula no tingués interès.
Un dia, a l’escola es va iniciar un programa de detecció d’altes capacitats i A.G., que fins al moment seguia les rutines habituals de la seva classe, al costat de la resta d’infants, va demostrar la seva gran afició per la geometria. Quan va haver de respondre davant preguntes del test referides a capacitat visoespacial, i va veure les figures geomètriques, la seva emoció va ser tan intensa i va mostrar tal entusiasme que els qui fèiem la prova li vam preguntar: “Què et passa, A.G.?” Va respondre: “És que les figures geomètriques m’encanten”. Vam poder comprovar també el seu interès per la geografia: volia saber tot sobre els rius i la naturalesa. També es preocupava per la mort. Havia sentit parlar d’això i li angoixava dormir i no poder despertar-se.
Els seus resultats intel·lectuals van resultar concordes amb les altes capacitats. La seva mestra va comprendre la seva alta sensibilitat i el seu interès pel saber fora del mètode d’ensenyament. En el centre educatiu van observar que el seu llenguatge podria ser com el d’una persona adulta i que integrava tot això del seu voltant amb una gran atenció. Al mateix temps no li resultava fàcil controlar la seva ansietat en la seva vida quotidiana.
Menys nenes o més difícils de detectar?
El cas real de A.G. mostra el desapercebudes que poden passar les altes capacitats si no es dediquen esforços específics i dirigits a detectar-les. Com qualsevol altra necessitat especial d’aprenentatge, no detectar-les no suposa solament talent perdut o malgastat, sinó que a aquests infants no se’ls dona l’oportunitat de comptar amb una educació específica que els ajudi tant amb les seves habilitats especials com amb les seves vulnerabilitats, també diverses.
Però el cas de A.G. té una doble vessant. Perquè A.G. és una nena. Dins de l’estudi de la sobredotació intel·lectual i de les altes capacitats, la situació específica de les dones o les nenes és un tema d’estudi de gran rellevància. És més freqüent estadísticament la detecció de les altes capacitats en els homes que en les dones a causa de factors culturals i psicoevolutius, que indiquen una major tendència cap a l’anonimat per part de les alumnes i dones amb possible alta capacitat.
El context cultural i social influeix en el desenvolupament personal, social i laboral de les persones, i en el cas de les dones existeixen pressions i estereotips que han influït en l’evolució social del seu rol i, en particular, en el desenvolupament de les nenes amb altes capacitats de manera global.
Aquests estereotips i pressions poden produir por al rebuig i empènyer a l’ocultació d’aquestes aptituds, fins al punt que les noies amb altes capacitats són considerades un grup de risc especialment vulnerable.
Variable de gènere en les altes capacitats
A l’Estat espanyol, en el curs 2022-2023, va haver-hi 46.238 alumnes d’educació primària diagnosticats amb altes capacitats intel·lectuals, dels 8.286.603 estudiants escolaritzats. Aquesta quantitat equival a un percentatge del 0,55%, molt per sota del que els experts consideren és el percentatge mínim en qualsevol població amb altes capacitats (entre un 10% i un 20%).
En el curs escolar 2016-2017, les nenes representaven el 44,61% dels estudiants identificats amb altes capacitats. Un percentatge menor que el dels nens.
En aquest sentit, recerques recents assenyalen que no són justificables ni biològica ni cognitivament les diferències entre nens o nenes amb altes capacitats.
Talent i feminitat: dimensions incompatibles?
Des que la psicòloga estatunidenca Martina Horner descrivís en 1972 l’anomenada “por a l’èxit” de les noies, han proliferat moltes recerques, també dins de les altes capacitats. Aquestes alumnes, davant el temor del possible rebuig social, poden baixar el seu rendiment acadèmic amb l’objectiu de ser acceptades.
És comprensible llavors que a moltes nenes, adolescents i joves se’ls presenta el talent i la feminitat com a oposats, incompatibles l’u amb l’altre, de manera que en molts casos les dones decideixen passar desapercebudes, a fi d’aconseguir l’acceptació social.
Vulnerabilitat doble
Hi ha experts que assenyalen que les persones amb altes capacitats són més vulnerables emocionalment a causa de les seves característiques:
- Pensament divergent i creatiu.
- Perfeccionisme, percepció i agudesa.
- Introversió i control intern.
- Desenvolupament asíncron.
- Hipersensibilitat.
En el cas de les dones, diversos experts exposen que la construcció de la identitat de “dona amb altes capacitats” s’elabora a través de dos processos diferents: ser dona i tenir altes capacitats. Una labor gens senzilla, ja que totes dues identitats han de coexistir: models, comportaments, actituds, valors i expectatives de referència.
En cas contrari, aquest doble procés pot quedar incomplet i en determinades ocasions cal equilibrar-lo. Una de les causes d’aquest repte pot deure’s a la falta de referències femenines d’èxit. Una prova eloqüent és l’absència de personatges femenins destacats en els llibres de text i continguts escolars.
Dones superdotades: riscos psicològics
Podem advertir un risc psicològic greu denominat la síndrome de l’abella regna caracteritzat per un exacerbat perfeccionisme i una autoexigència que condueix a un camí impossible en tots els àmbits de la vida. Fins i tot a la depressió. I, a més, les dones que ho pateixen se senten culpables de no haver dedicat suficient temps a la família o a la professió.
Per això, es fa especialment important no sols identificar el talent potencial, sinó les dificultats que aquest talent pugui estar trobant en la seva evolució.
Dones amb personalitats extraordinàries
Marie Curie (1867- 1934), polonesa i nacionalitzada francesa, va atorgar a la humanitat un gran llegat gràcies a les seves recerques sobre el fenomen de la radioactivitat i el descobriment de dos elements (el poloni i el radi).
Marie Curie va haver de superar reptes per ser dona. L’historiador Robert William Reid destaca en la seva biografia que, una vegada guardonats ella i el seu marit amb el Premi Nobel de Física en 1903 per la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, el comitè seleccionador pretenia honrar exclusivament al seu marit negant-li a ella el reconeixement per ser dona. Finalment, va ser la primera dona a rebre tal guardó. I a ser la primera persona a rebre dos premis Nobel.
Concepción Arenal Posa’t (1820-1893), originària del Ferrol, ha estat considerada la precursora del treball social a l’Estat espanyol. Al llarg de la seva vida i obra va denunciar la situació de les presons d’homes i dones, la misèria a les cases de salut o la mendicitat i la condició de la dona en el segle XIX.
Aquesta intel·lectual espanyola va haver de disfressar-se d’home per a poder ingressar com a oient en la Facultat de Dret de la Universitat Central de Madrid. Vestida també d’home, Arenal, d’idees liberals i progressistes, va participar en tertúlies polítiques i literàries, i va col·laborar en el periòdic La Ibèria.
Totes dues dones són un model encara en la nostra societat actual i poden ajudar a eliminar el silenci de les nenes i dones amb altes capacitats.
Atenció i informació
Què podem fer com pares? Cal evitar l’estratègia camaleònica de les infants i el desig de camuflar-se. Hem de parar esment si observem que a la nostra filla li preocupa l’ús de la paraula correcta perquè sap que li miraran estrany o si usa determinades paraules i prefereix delimitar el seu vocabulari. O si dissimula el seu entusiasme, o si es conté sobre els seus temes d’interès.
És important que les famílies i el professorat es formin per a poder comprendre les característiques pròpies d’aquest col·lectiu: alta sensibilitat, un aprenentatge molt ràpid, una alta capacitat de memòria i, en certa manera, vulnerabilitat amb sentiments de por al rebuig social.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari