Treballar no protegeix de viure al carrer: el 28% de les persones en situació de sensellarisme té feina

Redacció

La Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) adverteix que cada vegada és més freqüent trobar-se persones que, malgrat tenir feina, viuen al carrer. I és que, segons la darrera radiografia (2022) del sensellarisme a Barcelona, un 28% de les persones enquestades feien o havien començat una activitat laboral. Càritas i la XAPSLL han organitzat aquest dijous una acció a la plaça de Sant Jaume amb motiu del 23 de novembre, Dia europeu de les persones sense llar. Amb una performance, els participants han reivindicat drets com a l’habitatge, a la feina, a la salut i a la justícia, i carregant unes motxilles simbòliques han mostrat les dificultats que tenen les persones que no tenen casa per complir els projectes vitals.

Incidir en la importància de posar els drets de les persones al centre, demanant que no quedin “sense cobertura”, i fent èmfasi en les dificultats que tenen per garantir els seus drets. Aquest era l’objectiu de la performance que ha dut a terme un grup de teatre format per persones ateses per l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac i que ha tingut lloc a la Plaça Sant Jaume en l’acte organitzat per la XAPSLL. En acabar l’obra, s’ha llegit el manifest d’enguany i les persones assistents han fet pinya perquè els castellers Engrescats de la Universitat Ramon Llull construïssin un pilar i despleguessin la pancarta amb el lema “Ningú sense llar”.

La feina, un element necessari que no garanteix sortir del sensellarisme

Durant l’acte, Fina Contreras, cap del programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Barcelona, i Maite Mauricio, de la cooperativa Suara, han explicat que les entitats socials que conformen la XAPSLL, així com l’administració local, estan donant resposta habitacional a 2.913 persones a la ciutat de Barcelona, un 4% més que l’any anterior.

Contreras ha destacat que la darrera diagnosi feta el 2022 de la situació de sensellarisme a Barcelona, elaborada per la XAPSLL, advertia que cada vegada és més comú trobar-se persones que, tot i tenir feina, viuen en situació de carrer. “Malgrat que el sensellarisme s’associa amb una falta d’ingressos econòmics i amb una exclusió del mercat laboral, el 27,6% de les persones enquestades deien que estaven fent o havien començat una activitat laboral. Això ens preocupa, ja que demostra que la feina ja no és un factor suficient per sortir de la situació de pobresa i exclusió social”, ha advertit.

Els ingressos d’aquestes persones difícilment superen els 800 euros mensuals, i evidencia que la impossibilitat d’accedir a un lloguer assequible o l’increment de preus dels productes de primera necessitat estan causant estralls en les persones més vulnerables de la ciutat.

Factors socials que interactuen entre si

“Qüestions com el gènere, l’origen ètnic i geogràfic, la racialització o l’edat són factors socials que interactuen entre si, i que defineixen l’estructura d’oportunitats de les persones”, apunten des de la Xarxa. Així, ser dona, jove, migrant o una persona grans pot fer augmentar el risc de veure’s abocat a una situació de sensellarisme.

Les portaveus de la XAPSLL també han volgut destacar que un 54,1% de les persones en situació de sensellarisme ateses en equipaments i serveis residencials durant el 2022 eren de nacionalitat estrangera no comunitària. “L’exclusió administrativa fa que les persones migrants no disposin de permís de residència o de treball, que sumat a una debilitat de les xarxes de suport familiar les situa en una major probabilitat de patir situacions de sensellarisme”, ha afirmat.

En aquest sentit, la XAPSLL ha demanat que les actuacions de l’administració per afavorir la inserció laboral de les persones ateses tinguin en compte que trobar una feina només és una part del procés de recuperació per a les persones que han passat per situacions de sensellarisme. “Detectem una mancança de polítiques generadores de llocs de treball compatibles amb situacions d’exclusió residencial. Qui ha viscut aquestes situacions requereix unes polítiques inclusives més que no pas una inserció a través d’itineraris que poden esdevenir hostils, frustrants i inadequats”, ha dit.

Aliança entre agències públiques per impulsar programes “coherents”

S’ha demanat una aliança entre les agències públiques d’ocupació i els serveis específics per impulsar programes personalitzats i coherents amb els principis de l’atenció centrada en la persona. “S’han de poder compatibilitzar els processos de recuperació que viuen les persones ateses amb la inserció laboral i evitar que ocupar un lloc de treball suposi un retrocés”, han demanat les entitats.

També s’ha incidit en els factors d’exclusió associats a l’alta temporalitat, a la precarietat laboral i a la impossibilitat d’accedir a una feina per qüestions legals. “Aquests factors generen una relació complexa amb el mercat laboral per una part cada cop més gran de les persones ateses. Més d’una quarta part de les persones enquestades afirmava no poder accedir al mercat laboral pel fet de no disposar de permís de treball. Això es converteix en una barrera insalvable per a la inserció”.

Finalment, s’ha fet una crida a millorar les polítiques d’ingressos mínims, demanant al Govern de la Generalitat que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribi a tota persona que ho necessiti, ampliant-ne la cobertura i quantia, harmonitzant-la amb l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i fent-la compatible amb ajudes específiques per afrontar les despeses de l’habitatge.

Badalona també dona veu a les persones sense llar 

A Badalona també han volgut homenatjar amb un acte de carrer a les persones sense llar. Des de la Taula Sense Llar de Badalona, que aplega a les diferents entitats que donen suport al col·lectiu, han recordat que en el darrer recompte de persones sense llar van comptabilitzar 90 homes i dones que dormien al carrer. 

En l’acte celebrat aquest dijous s’ha comptat amb testimonis de forma presencial o a través de gravacions, que  han explicat com és viure al carrer. “Viure al carrer és un infern”, ha dit en Jordi; “El pitjor de tot és la nit i la soledat”, ha explicat el Bachir; “Vius sempre amb el sentiment d’inseguretat”, ha compartit la Carla. 

A banda dels testimonis, també s’ha escenificat una obra teatral del grup de teatre La Llavor, sorgit del centre Can Banús. També usuàries del Taller Sant Isidre han elaborat conjuntament una cançó sobre el sensellarisme.