Intel·ligència artificial i altres avenços tecnològics per millorar els serveis d’urgències

Oriol Yuguero  Metge d'urgències i investigador de l'IRBLleida

Generalment, els serveis d’urgències hospitalaris van associats a imatges de saturació i col·lapse. I en molts casos, s’ha descrit un ús poc adequat dels recursos assistencials. Des del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC), per exemple, fa temps que se’n sol·licita un ús més eficaç.

Aquesta situació no és exclusiva de l’Estat espanyol. De fet, una reflexió del professor nord-americà Judd E. Hollander plantejava que les urgències són actualment serveis de disponibilitat immediata però atenció emergent. Convertir-les en el recurs on tot es pot fer desvia els professionals d’urgències de la seva tasca principal: estabilitzar i controlar aquelles malalties amb risc vital en què el factor temps és decisiu. 

No és una cosa fàcil, i aquí la col·laboració dels ciutadans és fonamental. 

Com guanyar temps i confort 

La salut digital ens ha d’ajudar a optimitzar els recursos que tenim i facilitar aquest apoderament dels pacients. Millora els circuits assistencials i permet arribar a llocs remots on de vegades les comunicacions són difícils. Principalment, es tracta de guanyar temps i millorar el confort de les persones ateses. 

Hi ha exemples de comunicació entre nivells assistencials que poden evitar desplaçaments innecessaris amb garanties i satisfacció dels pacients. A més, cada cop més programes basats en la intel·ligència artificial (IA) ajuden a escollir el millor recurs per a la nostra urgència. No només permet reduir els temps d’espera, sinó que també siguem tractats pel professional més expert segons la patologia que patim. 

Fa dos anys, l’OMS publicava l’informe Ethics and governance of artificial intelligence for health (Ètica i governança de la intel·ligència artificial a l’àmbit de la salut), on reconeixia les grans possibilitats de la IA per millorar la salut de milions de persones a tothom sempre que no es fes servir indegudament. 

Seguiment a distància, realitat virtual i drons

La utilització d’eines digitals no és nova, però encara queda molt camí per fer. A Catalunya, per exemple, quan algú és atès pel Sistema d’Emergències Mèdiques es fa un preinforme digital que els metges de l’hospital poden consultar abans que arribi el pacient. Així, els facultatius tenen accés a informació de primera mà del moment més agut del cas. Això facilita la preparació de l’equip que se n’ocuparà. 

Un altre exponent és l’aplicació La Meva Salut. Gràcies a ella, els pacients disposen de totes les seves proves i informes en el dispositiu mòbil i poden mostrar-los si són atesos en una altra comunitat amb un sistema informàtic sanitari diferent. 

En aquests moments també s’estan desenvolupant aplicacions que permeten fer el seguiment a domicili després de l’alta a urgències, facilitant que algú estigui pendent d’aquest pacient després de les primeres 48 hores de l’alta. A més, disposem d’eines basades en la IA que ajuden a detectar la fragilitat de persones grans que acudeixen a urgències i programar seguiments a casa seva. 

Però el potencial de les noves tecnologies no s’atura aquí: abasta des de la formació en entorns de realitat virtual, on es poden simular situacions reals per entrenar en maniobres de reanimació cardiopulmonar en àmbits hostils, fins a la possibilitat de traslladar dispositius de desfibril·lació mitjançant drons a llocs d’accés complicat. 

En qualsevol cas, no es tracta de substituir l’atenció dels professionals per tecnologia, sinó de treure’n el màxim rendiment per millorar l’assistència. 

Què ens oferirà el futur 

En els anys vinents presenciarem un augment considerable de tecnologies basades en la intel·ligència artificial, cosa que també planteja una profunda reflexió ètica sobre l’accés i la custòdia de la informació gestionada per aquests dispositius. Per això cal una regulació que n’eviti el mal ús i, fins i tot, la propagació indeguda de dades tan sensibles com les relacionades amb la salut. 

A més, tots aquests recursos poden aprofundir la bretxa digital que hi ha entre diferents grups de població. El seu desenvolupament ha d’anar acompanyat d’una alfabetització més gran dels pacients, perquè el sistema encarregat de protegir i cuidar els més vulnerables no els deixi enrere. 

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)