Quan en 2007 la companyia tecnològica Apple va llançar al mercat el primer iPhone a ningú se li va ocórrer posar en marxa controls legals sobre el seu ús. Els telèfons intel·ligents van ser considerats des de l’inici grans avanços tecnològics, extensions de l’ésser humà que simplificarien moltes tasques fins llavors complexes. Els mòbils van resoldre algunes situacions (van permetre cridar a qualsevol des de qualsevol lloc, tenir accés permanent a internet) i al mateix temps van generar problemes imprevistos que ara causen estralls en la població. És el que l’expert Evgeny Morozov va denominar “solucionisme tecnològic”.
Els més joves, nascuts alhora que aquests dispositius digitals, no han conegut una vida sense ells i són els que més intensament estan sofrint aquests problemes. Les anomalies de conducta per sobreexposició a les xarxes socials que han aparegut inclouen la distorsió de la realitat, l’obsessió pel físic, els trastorns de l’alimentació, la depressió, l’ansietat i el suïcidi. Als EUA, per exemple, la prevalença d’idees suïcides s’ha duplicat en una dècada, passant del 9,2% en 2008 al 18% en 2019. A l’Estat espanyol, el 48,9% dels joves han pensat alguna vegada a suïcidar-se.
Els pares no saben com ajudar als seus fills, entre altres raons perquè quan aquests problemes donen la cara, sol ser necessària la intervenció dels professionals. Amb aquest article volem cridar l’atenció sobre la necessitat que els majors s’anticipin i, d’un mode proactiu, participin activament en els contextos de recepció dels continguts als quals es veuen exposats els menors.
Entre el buit legal i la legislació obsoleta
En molts àmbits de la vida, àmplies masses socials es veuen abocades a consumir determinades substàncies o a reiterar comportaments provocats per productes i serveis distribuïts sense controls de qualitat adequats. Es produeixen buits legals en els quals ningú es fa plenament responsable de les conseqüències i es va legislant “en calent” a mesura que es produeixen efectes nocius, no desitjats però reals, per a la societat.
En el cas dels productes digitals, a més, la legislació resulta ràpidament obsoleta per la lentitud dels sistemes legislatius i per la celeritat dels productes digitals. Les normes vigents en les democràcies més avançades estan construïdes sobre tecnologies del segle XX àmpliament superades, de manera que gran part de les realitats (fets, vivències, actes…) que tenen lloc en internet i en les xarxes socials es desenvolupen en una inquietant alegalitat.
Regular l’ús de les xarxes socials
Recentment, els mitjans s’estan ocupant dels efectes nocius que les xarxes socials produeixen en un sector vulnerable de la població, com són els infants i els joves. El tema preocupa a tota una generació de pares i mares que a vegades han posat en marxa iniciatives comunes mentre l’edat d’inici d’ús es va avançant.
Les xarxes socials són, a més, un negoci. En 2021 l’antiga empleada de Facebook (ara Meta) Frances Haugen, fundadora de l’ONG Beyond the screen, va fer públics 21.000 documents interns de la companyia que van demostrar que els executius eren conscients dels danys a la salut mental dels joves i la distribució d’informacions falses i altres continguts que encoratgen la violència.
Aquesta denúncia ha desencadenat un procés judicial als Estats Units de recorregut incert. El passat 24 d’octubre de 2023, les fiscalies de 41 estats van presentar una demanda conjunta contra Meta (matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram) per desenvolupar productes addictius per als joves, especialment dissenyats per a enganxar als menors de 13 anys “i disparar els ingressos corporatius” del gegant tecnològic.
Addiccions i salut mental
Algunes veus són molt categòriques sobre aquest tema: donar a un nen o a un adolescent un telèfon mòbil quan té poca capacitat d’autocontrol és com deixar-li una ratlla de cocaïna en la seva taula d’estudi. No implica que tots els nens que usin dispositius digitals acabin enganxats, però, sens dubte, augmenten les possibilitats de generar una addicció.
Les addiccions comportamentals, en particular aquelles vinculades als dispositius digitals (addicció a les xarxes socials o als videojocs, per exemple), tenen tots els components propis de qualsevol altra addicció, com ha descobert la recerca del doctor Herradón sobre consum d’alcohol en adolescents.
No tots els “usos abusius” suposen una addicció, encara que la porta d’accés a tota addicció està en l’ús abusiu. En el cas dels telèfons intel·ligents, si no és possible garantir unes normes d’ús, és preferible que els menors no disposin d’aquests dispositius fins que adquireixin la capacitat de gestionar el temps.
Signes d’alarma
Com detectar que l’ús del mòbil comença a ser abusiu? Alguns indicis poden ajudar a detectar conductes addictives, per exemple:
- Nens que deixen de sortir al parc per a estar connectats amb l’excusa que allí estan altres amics.
- L’ús de les pantalles en qualsevol moment disponible “de descans”, és a dir, només les deixen obligats per l’estudi.
- Voler tornar abans a casa de qualsevol pla per a connectar-se.
- Notar que prefereixen el mòbil a la pràctica de les seves aficions preferides.
El problema és que aquest procés és gradual, i no sempre és fàcil adonar-se del moment en què la salut comença a veure’s afectada.
Seguretat i companyia
Sense arribar a l’extrem de l’addicció, els adults amb menors a càrrec no poden obviar que els telèfons mòbils proporcionen accés il·limitat a les xarxes socials, on els menors es veuen amb freqüència embolicats en situacions per a les quals no estan preparats.
És una etapa crucial en la vida de qualsevol persona que està construint el seu propi jo, l’acceptació pel grup d’iguals resulta fonamental i el comportament gregari prima sobre el pensament crític. Per això es fa absolutament necessari un acompanyament prudent, atent i empàtic que, lluny de produir suspicàcia en el menor, li proporcioni seguretat i companyia.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari