Aprenen de manera diferent els homes i les dones? Més enllà de possibles diferències sociològiques o fisiològiques, el que les nostres recerques entre estudiants universitaris de Ciències Polítiques estan demostrant és que el gènere té un impacte en el procés d’aprenentatge. La socialització suposa l’assumpció de normes durant la infància i l’adolescència que s’interioritzen inconscientment. En un sistema patriarcal, la socialització es realitza a través de normes de gènere que defineixen el que socialment s’espera d’homes i dones, també en els espais educatius. En el cas de les noies, funcionen les normes de gènere de la discreció, la perfecció, la col·laboració i la complaença. Per part seva, detectem en els nois patrons associats a la fraternitat, l’apatia, la vehemència i la invulnerabilitat.
En previs articles hem explicat quines eines ajuden a corregir les desigualtats resultants d’aquests patrons de comportament diferencials i com els contractes de grup i els quaderns de viatge poden facilitar a l’alumnat la gestió d’aquestes desigualtats.
Però, abans de corregir-les, és necessari identificar-les. Com podem fer-ho?
Diagnosticar-se a l’aula
Existeixen diversos test que permeten analitzar la diversitat a les aules. Un d’ells és el test Kolb, que identifica estils d’aprenentatge més abstractes i especulatius enfront d’estils més aplicats i concrets. Els nostres estudis en ciència política indiquen que el primer tendeix a estar més present entre nois, i el segon entre noies.
Un altre qüestionari que evidencia biaixos de gènere en l’aprenentatge és el test Clance sobre la síndrome de l’impostor o la impostora. Aquest fenomen va ser descrit per Pauline Clance i Suzanne Imes i es caracteritza per la consideració íntima d’un individu d’estar enganyant als altres. Així, la persona considera que la raó del seu engany és que inconscientment busca que els altres sobreestimin la seva capacitat. En conseqüència, aquesta persona no atribueix els assoliments propis al seu esforç o aptitud. El resultat en una tensió permanent per la por de ser descobert com un frau.
Aquesta síndrome és molt comuna en situacions d’èxit professional i acadèmic i té conseqüències tant personals com en els itineraris formatius. Els estudis indiquen que té major presència en les dones. Aquesta preponderància de la sensació de ser “impostora” es lliga a les normes de gènere del perfeccionisme i afecta a la motivació.
En concret, el test Clance planteja 20 afirmacions que es poden puntuar en una escala d’u a cinc sobre la base de fins a quin punt cada persona creu que la representen. Són preguntes que es refereixen a la seguretat, a l’acceptació d’afalacs, al temor a ser descobert com a incompetent, etc. La suma de les puntuacions permet quantificar la rellevància d’aquest fenomen d’acord amb l’escala segons la qual una puntuació entre 20 i 40 suposa absència de síndrome; la de 41 i 60 defineix experiències moderades; entre 61 i 80 experiències freqüents; i entre 81 i 100 experiències intenses de la síndrome.
Cas pràctic
En 2023 ens vam proposar mesurar el pes d’aquest fenomen en l’alumnat del Grau de Ciència Política de la UPV/EHU. El qüestionari va ser emplenat per 110 alumnes noies i 93 alumnes nois. Els resultats mitjans mostren una presència moderada alta de la síndrome en l’alumnat del grau de Ciència Política, sent la mitjana de 62 punts. No obstant això, la diferència entre nois i noies és de 10 punts (67 per a elles i 57 per a ells). És a dir, la força del fenomen, de mitjana, és major en les alumnes, d’acord amb altres estudis internacionals en la major part de les disciplines.
Ara bé, si comptabilitzem les respostes extremes, trobem diferències molt significatives. Per a això, analitzem què passa només amb els test amb respostes inferiors a 50 i superiors a 70. Des d’aquesta perspectiva, si descartem els qüestionaris amb respostes mitjanes, les diferències de gènere es disparen: només el 7% de les noies té puntuacions baixes, mentre que ascendeixen al 46% les que tenen puntuacions superiors a 70 punts. Per contra, en el cas dels nois, el 22% té puntuacions baixes, però només el 8% puntuacions altes.
Finalment, si ens fixem en el nombre de persones amb puntuacions extremes, trobem que el 10% de les alumnes (20 noies) tenen experiències intenses de la síndrome (amb sumes en el test superiors a 80), però només és un noi en tot el grau qui està en la mateixa situació.
Conseqüències en l’aprenentatge
Les teories del gènere ajuden a entendre millor aquests resultats. La socialització femenina basada en els mandats de la perfecció i la discreció es correlaciona amb una prevalença major de la síndrome de la impostora. Per contra, els mandats masculins de la invulnerabilitat i la vehemència poden estar darrere d’una autoconsideració excessivament positiva.
Aquesta autopercepció pot tenir conseqüències, especialment en les presentacions dels treballs de fi de grau. Així, tant l’excés de seguretat, més present en els nois, com la inseguretat, més present en les noies, pot afectar la qualitat de les presentacions dels treballs.
Per això un autodiagnòstic i un treball a l’aula que permeti a l’alumnat analitzar els seus resultats, comparar-los amb els del grup i comprendre’ls des de les teories de gènere poden ajudar millorar les presentacions: en uns casos, advertint de la necessitat de preparar-la minuciosament secundant-se de materials com a presentacions gràfiques, per a evitar una certa tendència a la improvisació derivada d’una percepció d’invulnerabilitat; en uns altres, treballant la seguretat per a aportar una certa confiança a l’hora de defensar amb solvència i assertivitat el treball realitzat.
D’aquesta manera, ni una falsa sensació de ser impostora ni la de sentir-se invulnerable pot jugar males passades que tinguin conseqüències en l’avaluació.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari