El Defensor del Pacient rep 1.406 queixes per negligències sanitàries a Catalunya el 2023

Les llistes d’espera són el primer motiu de denúncia i, segons l’associació, 172.027 persones estan pendents d’una operació


L’associació Defensor del Pacient va rebre el 2023 1.406 denúncies per males actuacions sanitàries a Catalunya i, d’aquestes, 68 van ser per mort, segons la memòria anual de l’entitat. Les queixes del 2023 representen un 13% menys que l’any anterior, amb 1.621 casos, i és la xifra més baixa del recompte de l’associació, que afirma que és una de les comunitats on “més han baixat les negligències”.

Les llistes d’espera continuen sent el principal motiu de reclamació; segueixen les del servei d’urgències; cirurgia general; ginecologia i obstetrícia i traumatologia. Segons l’associació, Catalunya és el segon territori amb més pacients que esperen una cirurgia, amb 172.027, 6.475 més que l’any anterior. L’espera mitjana és de 131 dies, 20 menys que el 2022.

Segons recull la memòria de l’associació, els hospitals de Catalunya més denunciats són Vall d’Hebron, Bellvitge, el Clínic, Germans Trias i Pujol i Sant Joan de Déu, tot i que també són alguns dels que atenen més pacients. Per demarcacions, hi ha 1.199 casos a Barcelona; 129 a Tarragona; 48 a Girona i 30 a Lleida.

El Defensor del Pacient adverteix que Catalunya és la comunitat amb major temps d’espera per a visites amb el metge de família, que en alguns casos se situa entre els 15 i 20 dies, indiquen des de l’associació. L’entitat alerta que l’espera es dispara quan la cita és amb l’especialista, que pot arribar als vuit mesos en els casos de traumatologia —segons les dades de novembre del Departament de Salut, l’espera mitjana dels pacients pendents de primera visita en aquesta especialitat és de prop de tres mesos, 87 dies.

Potenciar l’atenció primària amb més inversió

Davant d’aquesta situació, l’associació apunta que caldria potenciar l’atenció primària amb més proves diagnòstiques i cirurgies menors, però afegeix que necessita més inversió. Altres dèficits a Catalunya que recull l’informe és la falta de pediatres en les zones rurals, suplir la manca de radiòlegs per metges de família i la falta de mitjans públics per a l’atenció de les persones grans i dependents.

El conseller de Salut, Manel Balcells, va presentar el març del 2023 un pla per millorar l’accessibilitat al sistema de salut i reduir-ne les llistes d’espera, una de les principals preocupacions de la sanitat catalana. En una entrevista a l’ACN fa unes setmanes, el conseller va defensar que l’accessibilitat havia millorat i que es tardava menys a accedir a una cita al CAP, però que encara faltava continuar i hi havia diferències territorials.

Impulsar la prevenció de la salut mental a escala estatal

En termes generals en l’àmbit estatal, el Defensor del Pacient ha rebut 12.071 casos per negligència mèdica el 2023, 13.611 el 2022. L’associació recull 602 casos de mort per negligència, 699 l’any anterior.

L’associació avisa d’una falta “alarmant” de professionals sanitaris i la necessitat d’impulsar l’atenció primària, així com programes de prevenció de la salut mental. D’altra banda, advoca per la “conveniència” de fer un estudi psicològic previ a totes les persones que se sotmeten a cirurgia estètica davant l’increment d’aquestes operacions.

També alerta que la justícia està “col·lapsada” i que mai abans des de l’associació havien assistit a tantes substitucions processals per pacients que van morir sense veure al final del procés judicial com el 2023.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article