El 60% dels professionals de l’educació afirma que la seva feina no és gratificant

Més recursos per l’escola inclusiva, més finançament i un major reconeixement són les seves principals demandes, segons una enquesta de CCOO


El 62% dels professionals de l’educació consideren que les ràtios elevades són la principal causa dels resultats publicats a l’informe PISA sobre la formació dels alumnes a Catalunya. El 74% creu que la creació d’una comissió de persones expertes proposada per Educació no és la solució per revertir la situació i el 95% pensa que el departament hauria de consultar tots els professionals educatius a l’hora de dissenyar estratègies per millorar els resultats. Són dades de l’enquesta als professionals de l'educació entorn a l'Informe PISA que la Federació d'Educació de CCOO de Catalunya ha presentat aquest dimarts. L’entitat, qui presentarà l’informe a la consellera Anna Simó en els propers dies, ha exigit més finançaemnt, que es baixin les ràtios i s’augmentin els recursos per l’escola inclusiva.  

En l'enquesta han participat 3541 professionals de l’educació, entre elles personal docent, personal d’atenció educativa d’administració i serveis, vetlladores i educadores d’educació infantil i del lleure educatiu. El 68% de les enquestades són dones i el 80% procedeixen de personal de centres públics.  

El 99% dels professionals preguntats a l’enquesta creu que cal millorar la situació general de l’educació. Davant la pregunta de quins cinc factors poden ser més decisius per aconseguir aquesta millora, el 71% respon que es necessita una baixada de ràtios. En aquest sentit, Teresa Esperabé, secretaria general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, ha anunciat que demanaran a Educació que per a setmebre de 2024 baixi les ràtios a l’I2, a secundària (on reclamen que es baixin fins a 20 alumnes) i a tots els canvis d’etapa.  

El 49,63% dels participants en l’enquesta creu que calen més recursos per l’escola inclusiva i les aules d’acollida, el 49,63% opina que el finançament mínim destinat a educació hauria de ser un 6% del PIB de Catalunya i el 45% pensa que cal una estabilitat de lleis educatives. 

Prop d’un 20% dels enquestats expressen preocupacions sobre l'excés de burocràcia i els canvis freqüents en la legislació educativa. Un 15% han destacat la formació del professorat com un factor clau en la millora de la qualitat educativa i també un 15% destaquen la importància de millorar la gestió dels centres educatius i la necessitat de més autonomia i participació del personal docent en les decisions als centres. Al voltant d’un 10% reflexiona sobre les dificultats socioeconòmiques i familiars d’una part de l’alumnat i la seva influència en els resultats acadèmics i un altre 10% destaca els efectes negatius de les polítiques educatives actuals i la necessitat de revisar-les. 

Demanen més reconeixement i que es tingui en compte la seva veu 

El 60% dels enquestats afirma que la seva feina no és gratificant. CCOO alerta que el malestar que existeix en els centres es deu a les altes ràtios, la manca de recursos per atendre l'alumnat de manera personalitzada i la manca de finançament de l’educació. “Les administracions han de donar resposta urgentment a aquesta situació. Després de molts anys de retallades, d’empitjorament de les condicions laborals, de canvis en les legislacions educatives importants, de molts canvis socials i educatius i, fins i tot, d’una pandèmia, caldria un reconeixement de la tasca ingent que han dut a terme els treballadors i treballadores de l’educació, garantint que es pugui fer realment en bones condicions”, exigeixen. 

Critiquen la comissió d’experts creada pel Departament d’Educació per millorar els resultats educatius i demanen la creació d’un procés participatiu que tingui en compte els centres, els claustres i els consells escolars. En aquest punt estan d’acord el 74% dels enquestats, els quals es mostren en desacord amb la comissió d’experts creada per Educació. El 95% pensa que el departament hauria de consultar els professionals educatius per poder analitzar la situació i trobar solucions.

“L'administració no aposta per l’educació com una de les potes de l’estat del benestar”, denuncia Cristòfol Ortalà, responsable de polítiques educatives de la federació. “Millorar l’educació és millorar la igualtat d’oportunitats”, ha afegit Teresa Esperabé. “Estem demanant un canvi de paradigma, canviar el centre del focus en les polítiques educatives cap els infants, els joves i les necessitats que tenen per tirar endavant”, han conclòs.  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article