Un nou model animal permet estudiar la malaltia de Parkinson abans que aparegui la neurodegeneració

Redacció

Un equip de recerca liderat per l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) ha presentat un nou model que permet investigar els símptomes no motors en els estadis més inicials del Parkinson. Han pogut detectar el període vital en què comença la patologia i seguir el procés d’acumulació de la proteïna que la provoca. Els investigadors afirmen que conèixer el desenvolupament de la malaltia en les etapes primerenques pot ser de gran ajuda a l’hora de fer-ne un diagnòstic precoç i buscar tractaments que puguin frenar la neurodegeneració a temps.

Les persones amb Parkinson, expliquen els impulsors de la investigació, presenten inicialment símptomes no motors, seguits de símptomes motors, regulats, respectivament, pels neurotransmissors GABA i la dopamina. Ambdues simptomatologies van lligades a l’acumulació de la proteïna alfa-sinucleïna al sistema nerviós, que provoca la mort de les neurones, sobretot de les que secreten dopamina. A més de l’acumulació anormal d’aquesta proteïna i d’altres, els pacients també acumulen greixos en diverses àrees del sistema nerviós, tot i que, afirmen els investigadors, encara no es coneix exactament el paper que poden tenir en la progressió de la malaltia.

L’equip investigador de l’INc-UAB ha demostrat que el nou model animal presenta símptomes no motors molt inicials que depenen dels neurotransmissors GABA, i ha corroborat la hipòtesi que el metabolisme dels lípids té un paper essencial en el desenvolupament de la malaltia.

La Dra. Amanda Muñoz-Juan de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), destaca que Caenorhabditis elegans RAC1/ced10 “serà útil per investigar els canvis en les proporcions de lípids per al diagnòstic precoç de la malaltia de Parkinson, així com els símptomes primerencs gabaèrgics. Ambdós aspectes són anteriors a la mort de les neurones dopaminèrgiques i, per tant, estudiar-los permetrà investigar els mecanismes moleculars previs a la neurodegeneració”, ha explicat.

Un cuc important per a la recerca neurocientífica

Els autors de l’estudi asseguren que Caenorhabditis elegans és un organisme model important per a la recerca neurocientífica. Destaquen el fet que moltes molècules implicades en la senyalització neuronal i el metabolisme d’aquest nematode són iguals en els humans i els models experimentals han permès predir resultats per a malalties humanes.

“C. elegans és ideal per fer estudis de neurodegeneració, perquè té un temps de vida curt, de 15 a 20 dies. Això fa que no sigui costós fer un seguiment de tot el procés”, explica la doctora Dalfó, coordinadora de la investigació i professora de medicina a la UVic-UCC. “Alhora, el seu sistema nerviós és tan senzill —només té 302 neurones, de les quals 8 són dopaminèrgiques i 26 gabaèrgiques— que ens permet seguir tots els canvis que hi tenen lloc”, afegeix.

“El nou model que hem generat obre una finestra a la recerca de les etapes primerenques de la malaltia de Parkinson i altres sinucleinopaties abans d’arribar a la mort neuronal, i permetrà investigar fàrmacs que puguin ajudar a aturar la malaltia abans que sigui massa tard”, destaca Dalfó.

En el treball, coordinat des de l’INc-UAB, hi han participat també investigadors de l’Institut de Ciències dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), de la Universitat d’Alabama (EUA), de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC).