El Grup de Dones Feministes de Dincat reclama que es tingui en compte la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya a l’hora d’abordar la lluita feminista. Exigeixen el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i la societat per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere, i que es faci posant en valor el paper de les dones amb discapacitat intel·lectual, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.
El col·lectiu remarca que les dones amb discapacitat intel·lectual pateixen una doble discriminació, pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Això es tradueix, denuncien, en un menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual. Reclamen que aquesta realitat encara avui no està prou reconeguda ni estudiada.
Una de les principals denúncies del col·lectiu és la discriminació que pateixen en relació amb l’accés als drets sexuals i reproductius. Segons un estudi impulsat per Plena Inclusión, el 83% de les dones amb discapacitat intel·lectual no manté relacions sexuals actualment; el 47% no té parella; el 80% parla gens o poc de sexe; sis de cada 10 declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza i només sis de cada 100 té fills o filles.
El sector exigeix que es garanteixi l’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari