Catalunya registra 135 baixes laborals per dolor menstrual des de l’entrada en vigor del permís el juny passat

ACN

L’1 de juny del 2023 va entrar en vigor a l’Estat el dret a demanar la baixa laboral per dolor menstrual incapacitant. Des d’aleshores i fins al febrer, a Catalunya s’han registrat 135 permisos per aquest motiu, segons dades del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. A tot l’Estat, 1.324. La doctora Alba Martínez, metgessa de família del CAP passeig de Sant Joan, celebra que es comencin a trencar “tabús” sobre la menstruació, però avisa que les baixes registrades són “molt poques”. “Segurament se’n necessiten més de les que es donen”, apunta. La cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de Vall d’Hebron, la doctora Elena Carreras, destaca la importància d’una mesura que “obre camí”.

La baixa laboral per dolor menstrual incapacitant és un dret recollit a la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, aprovada al Congrés dels Diputats el febrer del 2022 amb l’objectiu de blindar drets en matèria de salut menstrual. La coneguda com a llei de l’avortament no estableix una sèrie de requisits concrets per poder sol·licitar el permís per menstruació incapacitant. És el metge de capçalera qui determina si el dolor és incapacitant, així com la durada de la baixa laboral, com passa amb moltes malalties comunes. Des de l’entrada en vigor, s’han registrat 135 baixes per menstruació incapacitant a Catalunya i, en el conjunt de l’Estat, 1.324. La dada fa referència al nombre de permisos registrats i no al de persones que el sol·liciten, atès que una mateixa pot demanar la baixa per aquesta raó sempre que ho necessiti.

Per comunitats autònomes, Madrid és on s’han registrat més permisos, un total de 301, i després venen Andalusia (230) i Navarra (186). Per darrere de Catalunya hi ha Aragó (130); Castella la Manxa (83); la Comunitat Valenciana (81); Galícia (41); el País Basc (25); Múrcia (23); Melilla (22); Ceuta (15); les Canàries (14); Cantàbria (13); Castella i Lleó (11); Astúries (7); Extremadura (5) i La Rioja (2).

La doctora Martínez celebra que l’entrada en vigor d’aquest permís blindi un dret de totes les persones menstruants i permeti començar a trencar tabús. “És un avenç perquè abans moltes persones anaven a treballar amb dolor per no haver d’afrontar que potser no se les creurien”, reivindica. “Aquest permís fa perdre la por a persones que fa un any també se’ls podia donar la baixa per dolor incapacitant, però que depenia més del tarannà o manera de veure-ho del professional sanitari”, observa Martínez, que forma part de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

La doctora Carreras, experta en perspectiva de gènere en salut, també destaca que per a les dones amb aquest dolor incapacitant “ja estava més que justificat” agafar la baixa abans de la mesura. Ara bé, la cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de Vall d’Hebron fa notar que “no és el mateix agafar una baixa general per no trobar-se bé que tenir el dret a agafar la baixa per regles invalidants”.

“Hi ha moltes persones que no saben que tenen aquest dret”

Martínez considera que les baixes registrades són “poquíssimes” i creu que “hi ha moltes persones que no saben que tenen dret a aquest permís”. També atribueix les dades a la “por” de perdre la feina o que els companys les mirin “malament”.

Aquesta metgessa de família explica que la majoria de les dones que s’apropen a la consulta per demanar la baixa són joves i amb feines estables, i parla de les dificultats de les més vulnerables per accedir al permís. Martínez lamenta que “les que més ho necessitarien són les que menys ho saben o les que menys poden accedir al sistema”, i posa l’exemple d’una treballadora familiar, interna, que cuida una persona gran i treballa sis o set dies a la setmana: “És un perfil que pot tenir tant de dolor com qualsevol altra dona, però no vindrà a demanar la baixa perquè sap que és inviable que cada mes deixi de treballar un o més dies”.

Mitjana de 3,16 dies

La mitjana de durada de les baixes se situa en 3,16 dies, segons les dades del ministeri corresponents a l’Estat espanyol. En el cas de les dones ateses per la doctora Martínez, acostumen a demanar permís per un sol dia o, com a màxim, per dos. “Penso que les persones són qui més es coneixen i, si em diuen que —el dolor— només és avui, jo m’ho crec”, assegura. Tot i això, admet que “sempre” li demanen el permís amb “reticències”, ja que, tot i que es tracta d’un dret, “tenen por que a la feina pensin que es gronxen, que són unes exagerades o que ho fan per escapolir-se”.

La metgessa de família denuncia la “banalització” i “normalització” del dolor menstrual i lamenta que la societat ensenyi a les dones, des de petites, que patir és normal. “Quan les dones es queixen de dolor exageren, són unes histèriques o són els nervis. I no passa això quan són els homes que es queixen de dolor”, expressa.

La sol·licitud dels permisos obre la porta a detectar patologies

La doctora Carreras exposa que les regles poden produir “una mica de dolor” i això no hauria d’alertar. Aquesta molèstia es relaciona amb l’alliberament de prostaglandines, que produeix contraccions a la matriu i causa dolor. Però si de la regla no se n’ha de fer patologia, tampoc se n’ha de normalitzar el dolor persistent, que no es calma amb analgèsics. És en aquests casos quan cal consultar al metge, ja que a darrere hi pot haver malalties com l’endometriosi.

“Qui ha de definir si la menstruació és molt dolorosa és la dona i s’entén com aquella que és molt incapacitant. Les dones que tenen aquestes regles no poden fer vida normal. No es poden aixecar del llit, tenen nàusees, vòmits, marejos, molt mal de panxa i la medicació que els podem oferir no calma el dolor”, exposa aquesta ginecòloga.

La doctora Carreras indica que el dolor associat a l’endometriosi —malaltia crònica en què l’endometri creix fora de la cavitat original i pot afectar els ovaris, les trompés de Fal·lopi, l’intestí i altres òrgans— té una evolució inversa, ja que sol ser molt intens el segon i el tercer dia de la regla. “El dolor persistent i que cada vegada va a més s’associa a l’endometriosi i requereix consulta mèdica, diagnòstic i tractament”, indica. Es calcula que al voltant d’un 10% de les dones pateixen endometriosi en algun dels seus graus, lleu, moderat o sever.

Per la seva banda, la doctora Martínez valora que, tot i els pocs processos registrats a Catalunya per regla molt dolorosa, aquest permís permet augmentar la detecció de patologies infradiagnosticades. La metgessa de família assenyala que cal estar alerta quan el dolor és a cada cicle, buscar per què hi és i en cas necessari “derivar la pacient per descartar endometriosi, miomes —tumors benignes— o alguna altra causa orgànica d’aquest dolor”.

En aquests casos, el protocol determina que s’ha de derivar la pacient a l’Atenció de Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) per analitzar possibles causes del dolor menstrual incapacitant. “Sabem que l’endometriosi està molt infradiagnosticada i que, a més, hi ha molt de retard en el diagnòstic i un dels signes d’alarma pot ser aquest dolor menstrual exagerat que moltes vegades s’ha banalitzat o passat per alt”, subratlla.

Declaració autoresponsable: “Quan estàs amb dolor, l’últim que necessites és haver d’anar al CAP”

La doctora Martínez apunta que hi hauria d’haver una declaració autoresponsable per demanar la baixa per dolor menstrual incapacitant, ja que troba que haver d’anar al CAP per sol·licitar-la és una “trava una mica absurda”, com passa amb “qualsevol absència per motius de salut de pocs dies”. “Quan estàs amb dolor, vòmits i diarrea i hauries d’estar amb bossa d’aigua calenta i analgèsics, l’últim que necessites és haver d’anar al CAP a passar-te el matí a una sala d’espera per a un paper”, afirma.

Per a Martínez, accedir a aquests permisos amb declaracions responsables permetria descarregar els professionals de l’atenció primària de molta feina burocràtica —aquest és un dels grans reclams dels metges de família— per conèixer millor la població que atenen, veure a quins sectors no està calant la informació i fer més feina comunitària. “S’ha d’anar a buscar els grups vulnerables i poder-hi treballar més, sigui a través de la salut o l’escola”, conclou.

Perspectiva de salut i de gènere en les polítiques sanitàries

La doctora Carreras precisa que en salut parlen de perspectiva de sexe i de gènere, perquè les qüestions biològiques són rellevants en aquest àmbit, i considera que s’ha fet un “salt endavant espectacular” a l’hora d’introduir-hi aquesta mirada. “Homes i dones no es comporten de la mateixa manera davant de determinades malalties”, destaca.

Carreras, que és presidenta de la Comissió assessora de polítiques de gènere del Departament de Salut, explica que els estudis científics s’han fet majoritàriament en homes i que ara cal “reaprendre” coneixements consolidats tenint en compte aquestes diferències. La doctora Martínez coincideix a advertir que la ciència s’ha escrit “des del punt de vista de com pateixen les malalties els homes blancs, heterosexuals i rics” tot i que representen un percentatge molt baix de la població.

La doctora de Vall d’Hebron destaca que s’han creat comissions de sexe i de gènere als centres de salut, coordinades des del departament perquè el coneixement sigui compartit dins el sistema sanitari. La primera es va crear a Vall d’Hebron, altres hospitals n’han seguit els passos i els següents seran els CAP.

“La regla és meravellosa, és un missatge de vida i bon funcionament”

Carreras reflexiona que, si bé és molt necessari parlar del dolor menstrual, també s’hauria de fer de les bondats de la regla i creu que una mirada negativa cap a la menstruació és “molt tendenciosa”, d’una societat misògina que veu les dones com a “cícliques” i les tracta com a “inferiors”. “Crec que les dones ens hem d’autoreivindicar, sentir-nos orgulloses de la regla i no amagar-nos-en. Tenir la regla cada mes és una alegria. És un missatge de vida i de bon funcionament del cos que és meravellós”, expressa.