Alumnes de batxillerat d’una escola de Manresa ensenyen català a estudiants de 27 nacionalitats

ACN

Aprendre i ensenyar el català com a fórmula d’empoderament. És el sistema que han ideat a l’escola FEDAC Manresa amb un programa d’apadrinament lingüístic entre alumnes de batxillerat i els que estan a l’aula d’acollida. “Ens faltava un espai per practicar les habilitats d’expressió oral”, explica una de les impulsores, Anna Bertran, que és tutora a l’aula d’acollida. Els padrins participants asseguren que han après a “posar-se al lloc de l’altre” i a conèixer noves cultures, mentre que els nouvinguts han guanyat en fluïdesa. “És més fàcil parlar català ara”, admet Sofia, una estudiant de Colòmbia.

El programa va néixer de la necessitat de tenir un espai on els alumnes nouvinguts poguessin practicar el català d’una forma distesa. A casa parlen les seves llengües maternes —al centre hi ha fins a 27 nacionalitats— i al pati també s’ha vist com el castellà ha anat guanyant terreny en els últims anys. L’escola té 750 estudiants, dels quals prop d’un 15% són nouvinguts, sobretot sud-americans i magrebins, però també d’Ucraïna, Romania o Síria, entre d’altres. Tenen dues aules d’acollida, una a primària i una altra a secundària.

L’apadrinament lingüístic els ha permès “trencar barreres i madurar coneixements lingüístics” en ambdues direccions i amb un objectiu final: “l’empoderament de les persones”. La coordinadora del Batxillerat PRO del centre, Iris Vila-Masana, creu que està sent una eina molt positiva per a tots els alumnes.

Per a la directora del centre, Alba Pérez, els rols que s’estableixen entre padrí i apadrinat són la clau: “Encara que siguin alumnes més grans, fan de germà gran, estan molt per ells i això els enriqueix i dona confiança”. En aquest sentit, remarca que una cosa és l’aula d’acollida, on només estan envoltats d’estudiants com ells, i una altra és quan s’integren a l’aula de classe, amb la resta de companys de la seva edat.

Per Anna Bertran, una de les impulsores del projecte i tutora de l’aula d’acollida, el que també es busca és empoderar-los perquè utilitzin el català fora de l’aula. “Molts cops, es dirigeixen a ells (els nouvinguts) en castellà i jo els dic que poden contestar en català i que, llavors, la gent farà el canvi”, assenyala.

“M’ha ajudat molt a millorar”

“Si no hagués vingut aquí amb els alumnes de Batxillerat ara no parlaria català, em va ajudar molt a millorar-lo”, explica la Thani Almousa, de 15 anys. En fa gairebé tres que va venir de Síria i ara està cursant 3r d’ESO. Un dels aspectes que més valora és haver pogut conèixer altres alumnes que no fossin només de la classe. Una impressió que també comparteix la Myroslava, de 14 anys i originària d’Ucraïna.

Qui també es mostra molt satisfet és el Youssef, de 12 anys i originari del Marroc. “Parlar amb els companys de batxillerat m’ha ajudat a aprendre paraules noves i quan vaig a l’aula d’acollida fem dictats, notícies i també m’ajuda”, diu. Abans de venir no sabia que a Manresa es parlava català i ara està encantat d’aprendre aquesta llengua: “Vull aprendre més idiomes, anglès, italià, francès”.

Guanyar en fluïdesa

Els alumnes participants tenen clar que, sense el projecte, no haurien après a expressar-se en català. “Parlaria més lentament”, assegura Sofia Ceron, una estudiant de 12 anys procedent de Colòmbia. “És molt divertit conèixer gent i parlar amb ells”, assegura. A casa, a més, també ha començat a ensenyar paraules en català a la família.

La fluïdesa en l’expressió també es guanya fent de mentora. Així ho creu la Nerea, de 21 anys i estudiant de batxillerat que no té el català com a llengua materna. “M’ajuda a parlar més bé el català”, subratlla.

Posar-se al lloc de l’altre

Entre les padrines del programa hi ha la Júlia Moreno, de 19 anys. Un dels aspectes que més li han sobtat és la rapidesa amb què s’han adaptat: “Ho fan amb molta facilitat, jo no sé si podria fer-ho tan ràpid”. I detalla que va apadrinar un estudiant de Ghana. “Molts cops no parem a pensar en el canvi cultural que han tingut i com ho han viscut de cop, veure les diferències culturals que tenim i com s’han adaptat tan ràpidament a elles, és difícil”, remarca.

Aprendre estratègies de comunicació

La Judit, de 18 anys, afirma que ha “gaudit molt” del programa. Ha tingut diferents alumnes nouvinguts i valora molt positivament aquesta primera experiència com a professora amb alumnes més petits. Ha après a adaptar la forma de comunicar-se perquè l’entenguin millor, com ara propiciar un ambient de confiança i distensió. “També els parlo amb tacte i si em respon ‘sí’ o ‘no’, li dic ‘per què’ i intento ajudar-lo en la resposta”, explica.

Altres com la Jana han pogut aprendre un altre idioma, el llenguatge de signes, per poder apadrinar millor la Shailed, una nena amb sordesa. “Ha sigut diferent i divertit, he après un llenguatge que no en tenia ni idea”, explica, tot afegint que també ha sigut “molt emotiu”: “Et poses a la seva pell, veus la seva realitat i els pots ajudar”.

Per a la Xènia, de 17 anys, aquest sistema permet “aprendre d’una altra manera” el català i de forma complementària al sistema més reglat. “Crec que aprendre el català és la millor manera d’adaptar-se al país i d’entendre millor cultures i costums; si ho aprens de ben petit, és més fàcil trobar el seu camí”, remarca.

La FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll) és una xarxa de 25 escoles d’iniciativa social de Catalunya, creada l’any 2009.