La CCAR alerta dels “riscos” que el nou pacte migratori europeu pot comportar a les persones refugiades

Redacció
ACN

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha alertat dels “riscos” per a les persones refugiades que pot comportar el nou pacte migratori europeu, al qual el Parlament Europeu ha donat llum verda definitiva aquest dimecres. L’entitat rebutja un acord que, després de quatre anys de negociacions, pacta endurir les condicions d’asil i enfortir les fronteres. 

Alhora, la CCAR creu que el text “no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada”, i lamenta que el conjunt de deu lleis que s’han aprovat en virtut del pacte no fa “cap referència” a programes d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona “l’absència de vies legals i segures” que les obliga a “arriscar la vida” per arribar a Europa.

Una altra denúncia de l’entitat fa referència a l’extrem del pacte que permet als països contraris a l’acollida de migrants esquivar aquesta situació a través d’un mecanisme de “solidaritat a la carta”. Això, afirma CCAR, “mercantilitza” la vida de les persones refugiades tot oferint la possibilitat als estats membres de pagar per eludir la “responsabilitat internacional d’acollir”.

A més, l’organització lamenta que les persones sol·licitants d’asil “seran detingudes a les fronteres” abans de fer la sol·licitud de protecció internacional, fet que suposa “una vulneració a les garanties d’accés a aquest dret” i que “augmenta el risc de devolucions”.

Un altre dels punts que preocupa a l’organització és que es proposi denegar les sol·licituds de persones que provinguin de països amb una taxa de reconeixement inferior al 20% i d’aplicar el procediment accelerat als solicitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75%, ja que consideren que vulnera clarament el principi de no discriminació per raons d’origen i l’obligació de realitzar una anàlisi individualitzada de cada sol·licitud. 

Amb tot, des de la CCAR destaquen la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que “assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida”, però rebutgen l’aprovació d’un Pacte que “vulnera de manera flagrant” el dret a asil i “posa en risc les vides de les persones refugiades i migrades”.

Acord després d’anys de negociacions

L’acord per a la reforma migratòria de la UE que el ple ha ratificat aquest dimecres en la penúltima sessió de la legislatura ha arribat més de dos anys després que la Comissió Europea posés sobre la taula la seva proposta per actualitzar les normes. No va ser fins a l’octubre del 2023 que els 27 van tancar la seva posició negociadora sobre l’últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar el paquet sencer amb el Parlament Europeu. Ara, el Consell de la UE ha de ratificar també les noves regles migratòries, que no es començaran a aplicar abans del 2026.

Les noves regles en matèria de migració i asil han estat criticades per organitzacions que consideren que vulneren el dret a l’asil. Les normes busquen reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre. Després que el Parlament Europeu renunciés a les quotes obligatòries d’acollida de migrants per arribar a un acord amb el Consell al desembre, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment de migrants amb l’objectiu de redistribuir-ne almenys 30.000 l’any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de 20.000 euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d’alguna altra manera.

Procediment accelerat en frontera

El Pacte també inclou un procediment accelerat d’asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb porques possibilitats d’aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l’objectiu d’identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d’asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades.

A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d’asil.

La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l’arribada de migrants a la UE. Se segueix així l’exemple d’acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d’aquests països.

Normes “molt positives”

“És ara o mai. La història i els votants tenen els ulls posats en nosaltres”, havia advertit Johansson en el debat previ a la votació. En la seva intervenció, Johansson ha dit que la reforma migratòria és “molt positiva” per a la UE i “elimina els arguments de l’extrema dreta”.

En el debat també han intervingut els eurodiputats responsables dels expedients, que han demanat a la cambra l’aprovació del Pacte. La socialdemòcrata Birgit Sippel ha defensat que la reforma migratòria és necessària perquè “la política dels últims anys ja no s’aguanta”. “Necessitem solucions eficaces i normes clares de control i solidaritat”, ha dit.

L’eurodiputat del PSOE Juan Fernando López Aguilar ha afirmat que el Pacte té “limitacions, però ofereix seguretat jurídica i garanties comunes”. “És millor que deixar les coses com estan”, ha alertat. El també socialdemòcrata Matjaz Nemec ha defensat que el Pacte “obre una nova era”, malgrat no ser una “solució idònia”.

L’eurodiputada liberal Fabienne Keller ha advertit que el Pacte “no ho resoldrà tot, però sí és un pas endavant de gegant” i que votar contra el Pacte era “donar una victòria a l’extrema dreta”. La també liberal Sophie in’t Veld ha apuntat que alguns països no respecten els drets dels migrants i per això ha dit que caldrà ser “ferms i vetllar perquè s’apliqui la normativa”. A més, ha demanat a la Comissió Europea que tingui un paper més actiu contra les violacions de drets humans.

Al seu torn, l’eurodiputat del PPE Tomas Tobé ha defensat el reforç de les fronteres externes. “Hem de decidir nosaltres qui entra a la UE”, ha remarcat Tobé, mentre l’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha carregat contra el “moralisme” de les ONG i els partits d’esquerra, a qui ha acusat de “treballar per als depredadors”. Així, ha defensat que cal “canviar el rumb” de la política migratòria per “protegir el futur de les nacions europees” i ha considerat que el Pacte és un primer pas per fer-ho.

L’eurodiputada de l’Esquerra Malin Björk ha insistit en el rebuig del seu grup a la reforma migratòria perquè “no resol els problemes” i contribueix a “deshumanitzar els migrants”, així com a l’impuls per arribar a acords amb “règims despòtics”.