Entitats socials denuncien la negativa d’alguns ajuntaments a aplicar el “domicili fictici” per poder donar el padró

ACN

El maig del 2023 diverses entitats socials de Catalunya van denunciar que 35 ajuntaments posaven obstacles a l’empadronament de persones en situació d’exclusió social, tot i ser una obligació aplicar la llei del padró. Prop d’un any després, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) continua denunciant la situació i critica la negativa d’alguns governs municipals a empadronar en “domicili fictici”, un mecanisme previst a la normativa que, segons indiquen, pot donar resposta a persones que viuen en habitacions rellogades, en locals sense cèl·lula d’habitabilitat o al carrer. Lluís Puigdemont, membre d’ECAS, afirma que no descarten la via judicial per forçar els consistoris a empadronar a tota la seva població.

La llei del padró, una normativa estatal, obliga a totes les persones a empadronar-se en el municipi on resideixen i, per norma general, l’empadronament es fa en ‘domicili fix’, és a dir, en l’adreça de residència permanent de la persona. Tanmateix, la llei permet l’empadronament a l’adreça que indiquin els serveis socials en el cas que, pel motiu que sigui, no es pugui determinar un domicili fix. És el que es coneix com a ‘domicili fictici’, atès que l’adreça, en aquests casos, pot ser, entre d’altres, un mateix edifici de serveis socials d’un municipi, albergs municipals o centre cívics o socials. Es tracta, per tant, d’un mecanisme previst per a situacions en què una persona o una família viu en una habitació rellogada i no consten o, directament, no existeix un contracte de lloguer; per a casos en què el domicili és un local sense cèl·lula d’habitabilitat o en què en un mateix habitatge hi viuen més persones del que es permet; o per a situacions de sensellarisme, entre d’altres.

Precisament per això, l’empadronament en domicili fictici és el mecanisme que reivindiquen des d’ECAS per tal que garantir que totes les persones “poden exercir el seu dret i deure” a empadronar-se. Segons defensa Lluís Puigdemont, és l’eina que tenen els ajuntaments per poder “reflectir la seva realitat”. “Si al municipi hi viuen 500, 5.000 o 50.000 persones, el padró ho ha de reflectir perquè l’ajuntament pugui oferir els serveis públics necessaris” a tota la seva població, subratlla. Més enllà de ser un dret i obligació de totes les persones residents a un domicili, el padró és la via d’entrada a altres drets com són l’accés a la sanitat o a l’educació.

Des d’ECAS asseguren que, ara com ara, Barcelona és l’única ciutat que aplica de forma generalitzada l’empadronament en domicili fictici, almenys entre els municipis que conformen l’àrea metropolitana. Preguntat pels motius que porten els consistoris a rebutjar aquest mecanisme, Puigdemont afirma que, una part d’aquests, no l’apliquen per “desconeixement” davant de realitats que són complexes. “No només és una persona estrangera que ve a treballar, hi ha unes causes”, assenyala. En aquest sentit, apunta que en alguns consistoris “ignoren” les alternatives que ofereix la llei del padró a situacions de relloguer d’habitacions o sensellarisme.

Més enllà dels que ignoren el mecanisme, assegura que hi ha ajuntaments que “actuen de mala fe i volen blindar el seu municipi”. “Volen que tothom sigui d’un patró concret i que no entrin persones fora dels estàndards de catalanitat”, denuncia. En aquesta línia, recorda que la diversitat, a Catalunya, “ha vingut per quedar-se”, i demana despertar consciència pel que fa al fet que la societat ha canviat des de l’aprovació de la llei del padró el 1985. “Hem crescut en població estrangera i hem passat per diverses crisis que fan que estiguem en un altre context”, apunta.

Tot i reivindicar l’empadronament en domicili fictici, Puigdemont, que també dirigeix la Fundació SERGI, admet que es tracta d’un mecanisme que, encara que necessari, ha de ser “temporal”. “La persona s’haurà d’arrelar, demostrar que s’està començant a cohesionar i relacionar amb el municipi on està vivint”, explica, atès que, a efectes de tràmits com el permís de residència, que el domicili d’una persona sigui un edifici de serveis socials pot acabar sent un impediment. “És temporal, però és un primer pas” per accedir als serveis més bàsics, subratlla.

En aquest sentit, el membre d’ECAS avisa que la negativa a empadronar i, per tant, a integrar les persones dins el municipi, té efectes “molt nocius” per a aquestes, però també per al conjunt de la societat. “Per sentir-se rebutjats, rebutgen una part de la cultura” del país o lloc on arriben. Un fet que, segons Puigdemont, provoca “retrocés”.

Les entitats continuen monitorant el consistori: nou informe a finals de maig

L’informe presentat per diverses entitats socials catalanes l’any passat es va fer públic pocs dies abans de la celebració de les eleccions municipals del 28M amb l’objectiu de reclamar “voluntat política real” als candidats. En aquell moment, van assenyalar 35 ajuntaments per “vulnerar” la llei del padró posant “tota mena d’impediments” a l’empadronament de persones en situació d’exclusió social.

Entre els consistoris assenyalats, hi havia Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Cornellà, el Prat, Esplugues, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Blanes i Igualada.

Des d’aleshores, ECAS ha continuat monitorant els governs locals d’arreu del país i, segons expliquen, tenen la intenció de presentar un nou informe a finals del mes de maig vinent, coincidint amb el primer aniversari de les últimes eleccions municipals i, per tant, amb el primer aniversari del canvi de govern a molts consistoris. “Volem veure quins ajuntaments, amb careta o sense, estan posant traves”, defensa Puigdemont. Amb això, apel·la els partits que diuen ser “d’esquerres i sensibles” pel que fa a l’acollida de persones nouvingudes i afirma que la intenció del monitoratge, que han fet a través d’entitats socials desplegades arreu de Catalunya, és “començar a posar el crit al cel per dir que hi ha uns ciutadans catalans a qui no s’està tractant com a tal”. “Apel·lem a respectar els drets humans i a garantir l’obligació” a empadronar-se, sentencia.

Amb tot, ECAS no descarta acabar escollint la via judicial per fer front als incompliments d’alguns consistoris. Segons Puigdemont, es tracta d’una opció que “s’ha posat sobre la taula”, tot i que “no amb la carpeta oberta”. “De moment volem ser propositius, pedagògics i dialogants; volem mediar i recordar, per si no ho saben, les administracions locals, quin és el seu paper en el padró”, indica. Amb tot, recorda que l’empadronament pot semblar una qüestió menor, però té uns efectes “prou importants” en la vida de totes les persones.