El govern català demana allargar el temps de prescripció dels delictes d'abusos a menors

Laia Soldevila Roig  @Laia_Soldevila 

El febrer de 2016 El Periódico destapava els casos d'abusos en diverses escoles dels Maristes de Barcelona i Badalona. 43 denuncies contra 12 docents, moltes de les quals van acabar arxivades per la prescripció del delicte d'agressió i violació sexual a menors que preveu el Codi Penal espanyol. Davant aquesta realitat, el Departament de Justícia de la Generalitat va encarregar un informe sobre aquest tipus de prescripcions en altres ordenaments jurídics.

Aquest dimecres, al ple del Parlament, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat que, en base a les propostes que ha recollit l'estudi, la Generalitat aposta per augmentar el temps de prescripció dels delictes d'abusos a menors. Tot i que el govern català no té competències en aquesta matèria que depèn del Codi Penal i, per tant, del govern de Madrid, l'executiu ja ha informat de les seves valoracions a la comissió de justícia del Parlament i als membres de partits catalans al Congrés espanyol, segons han explicat al Social.cat fonts del Departament.

Quan el delicte s'extingeix i la justícia no pot actuar

El Codi Penal contempla que els delictes contra la llibertat sexual exercides contra menors d'edat prescriuen entre 10 i 20 anys després de la comesa del delicte. Aquest termini comença quan la víctima comet 18 anys de manera que el delicte més greu prescriu com a molt tard quan la víctima té 38 anys. Després, la justícia no pot actuar contra l'agressor perquè el delicte ha prescrit i, per tant, s'ha extingit la seva responsabilitat penal. Per això, moltes de les denúncies dels Maristes, així com en altres casos, acaben arxivades.

Acostar-se al model alemany

La proposta del Departament de Justícia és inspirar-se en el model alemany. La diferència del seu ordenament respecte l'espanyol és que, si bé la prescripció del delicte també és de 20 anys, aquests comencen a comptar des que la víctima té 30 anys de manera que el delicte no s'extingirà fins que aquesta en tingui 50. Mundo ha explicat que el govern català veu amb bon ulls aquest model per tres motius: perquè la víctima ha tingut més anys per pair els fets, deslliurar-se de la independència emocional i també aconseguir un mínim d'independència econòmica de l'agressor. Aquesta distància física, emocional i econòmica de l'agressor és, segons fonts del Departament, clau per enfrontar-se a una denúncia.

Només es detecten 1 de cada 15 abusos sexuals infantils

Fa un mes el Síndic de Greuges alertava que els Mossos d'Esquadra només detecten una quinzena part dels abusos sexuals a menors d'edat. Segons aquest ens els atestats policials només representen al voltant de l'1% del total d'infants víctimes d'aquest delicte, mentre que diversos estudis calculen que entre el 15 i el 20% dels menors han patit abusos en algun moment de la seva vida, segons les dades recollides a l'Informe sobre abús sexual infantil a Catalunya.

En xifres absolutes, la Unitat Central de Menors dels Mossos ha informat que de les 1.830 denúncies per agressions o abusos sexuals l'any 2015, 644 van ser menors d'edat, cosa que suposa una ràtio de 4,6 per cada 10.000. En concret, d’aquests 644 menors víctimes d’abusos sexuals, 30 han tingut lloc en escoles, 7 en instituts i 12 en centres de menors.