L'orientació educativa millora la motivació i l'autoestima però no el rendiment acadèmic

Un informe revisa 440 estudis fets arreu del món sobre l'efecte dels programes d'assessorament en el progrés dels alumnes


Els programes d'orientació educativa milloren de forma significativa les actituds cap a l'aprenentatge, el comportament i l'autoestima dels alumnes i, en canvi, els impactes sobre el rendiment acadèmic solen ser moderats. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe promogut en el projecte 'Què funciona en l'educació?', de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill, que s'ha presentat aquest aquest dimecres.

 L'informe recull que l'esquema amb un major impacte és el que incorpora intervencions d'orientació individual, de caràcter personalitzat, si bé entre els alumnes amb més dificultats, el treball focalitzat i estructurat en grups reduïts es mostra especialment efectiu.

En l'informe, queda palesa la importància que les persones encarregades de dissenyar i implementar els programes d'orientació siguin professionals especialitzats o formats en la matèria. El document també conclou que els programes poden ser tan efectius en la primària com en la secundària i que poden beneficiar alumnes de diversos perfils socioeconòmics, inclosos aquells més vulnerables.

En el marc del projecte 'Què funciona en educació?', l'Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill han promogut la revisió i síntesi dels resultats de 440 estudis fets arreu del món sobre l'efecte que diferents programes d'orientació i assessorament tenen en el progrés educatiu dels alumnes. L'objectiu és aportar evidències per al debat sobre com han de ser els programes d'orientació a Catalunya. Els resultats d'aquesta revisió s'han presentat un acte al Palau Robert aquest dimecres.

Un 17% dels alumnes abandonen els estudis, abans o després d'iniciar l'educació postobligatòria. Es tracta d'un percentatge alt que persisteix. Darrere aquest abandonament, hi ha diverses causes, com dificultats per encarar l'estudi o la tria de determinades matèries, desafecció escolar o eleccions mal fonamentades d'itineraris postobligatoris.

Els programes d'orientació tenen precisament l'objectiu que tots els alumnes disposin dels coneixements, competències i eines necessàries per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, especialment, en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit de l'educació al món professional. És per això que aquests programes representen una via molt prometedora en la lluita contra el fracàs i l'abandonament educatiu.

A Catalunya, els centre educatius, de vegades amb el suport d'entitats socials o en el marc de programes d'abast municipal, desenvolupen estratègies i programes d'orientació. Aquestes intervencions són diverses, segons quin sigui el seu objectiu prioritari, estrictament acadèmic, professional, personal o social; la seva metodologia (planificació individual, guies curriculars, serveis focalitzats); perfil dels participants (edat, nivell acadèmic, perfil sociodemogràfic) i dels responsables (professorat ordinari, especialistes, personal extern); format (individual o col·lectiu) i durada.

Ara bé, el desenvolupament d'unes o altres formes d'intervenció no s'ha basat en evidències empíriques sòlides, ni tampoc ha generat nou coneixement robust sobre l'impacte que tenen. Per als impulsors de l'informe, és important saber quines modalitats d'intervenció funcionen millor a la pràctica, en quins contextos i per a quins col·lectius.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article