La Fundació Bofill aposta per modificar les zones escolars o reservar places com a instruments contra la segregació

L'entitat creu que s'ha de trobar “l'equilibri” entre el dret d'elecció de centre i l'equitat

Catalunya és, després de Madrid, la comunitat autònoma amb un nivell més elevat de segregació escolar, principalment per motius econòmic. Es calcula que, per exemple , a Barcelona un 63,8% dels centres públics de primària i secundària tenien, el 2017-2018, més del doble d'alumnat estranger que l'escola concertada més propera i que en general, l'escola concertada escolaritza la meitat de l'alumnat estranger que li pertocaria atenen el número global de matrícules.

Per superar aquests nivells de segregació escolar, la Fundació Bofill defensa que s'ha de trobar el mecanisme entre “els dos extrems” que és l'assignació forçada o la lliure elecció de centres per què no reprodueixin “patrons de segregació”.

El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha explicat que s'han de trobar els mecanismes i instruments actualment per poder millorar el repartiment equitatiu de les famílies a les escoles, però que cal seguir treballant en aquesta línia, per la qual cosa creu que d'entrada, totes les famílies han de poder fer una tria “heterogènia” a la seva zona i que la diversitat impedeixi no reproduir la segregació urbana existent. Així, recorda que si no es regula el procés d'elecció hi ha més segregació per nivell social o procedència.

En aquest sentit, i després de la signatura del Pacte contra la Segregació impulsat pel Síndic de Greuges, i de les modificacions del decret d'admissions per aquest curs, en vista a un canvi de cara al curs vinent, Alegre creu que és “molt difícil” que aquestes mesures “molt particulars” donin resultats concrets però admet que és “la suma” de tots aquests canvis que van cap a una contenció de la segregació escolar com altres mesures que poden generar “controvèrsia” com pot ser una aplicació de quotes mínimes o màximes de determinats perfils socioeconòmics a cada escola.

Aquesta és de fet, una proposta que estudiarà una comissió arran del Pacte i que preveu avaluar l'efecte que tindria imposar un percentatge concret, màxim o mínim, d'alumnat en funció del “capital educatiu” dels progenitors.

Per Alegre, “posar la banya” a un perfil de segregació que no es veu habitualment tan problemàtic com el de la immigració, però que no és tan fàcil de veure però que és motiu de segregació que genera desigualtat. Segons aquest expert, una mesura d'aquest tipus és positiu perquè “són modulables” i es poden anar canviant en funció de les necessitats de cada curs.

Aquestes reflexions, al costat de l'efecte de les adscripcions, el paper de la planificació de l'oferta, la no gratuïtat de tots els centres sufragats amb fons públics o la relació entre l'apoderament de les famílies i l'elecció del centre, han ocupat el debat que ha organitzat aquest dimecres la Fundació Bofill per posar sobre la taula mesures concretes que es poden prendre per millorar el repartiment dels alumnes en els diferents centres escolars del país.

Segons un estudi recent encarregat pel Consorci d'Educació de Barcelona, el curs 2016-2017, el 18% dels alumnes d'infantil i primària assistien a l'escola més propera, un percentatge que és de fins el 21,5% entre els alumnes que assisteixen a centres públics i fins al 23,5% entre els estrangers i que en canvi, la proporció baixa al 14,5% entre els alumnes d'escola concertada i se situa en el 17% entre l'alumnat nadiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article