A la cerca de l’educació feminista

Pot l'educació transformar la societat? A moltes ens agradaria que la resposta fos inequívoca: l'escola pública ha d'educar per la transformació social. Però si mirem al nostre voltant veiem que estem lluny d'aquest objectiu.

Som coneixedores que l'escola perpetua els models culturals, econòmics i relacionals de la societat. A la vegada, la societat es perpetua a través de generar divisions, divisions per gènere, per raça, per edat, per capacitat, per classe, per religió, etc. En poques paraules, tots els sistemes econòmics i polítics necessiten educar per mantenir l'status quo, les estructures i les divisions o segregacions i això té com a conseqüència una societat més injusta. En aquest context, si l'escola no treballa per combatre les desigualtats que genera el sistema, contribueix a la reproducció de les injustícies socials.

La II Trobada de les Escoles Feministes va servir per obrir un espai per debatre i reflexionar amb profunditat sobre totes aquestes desigualtats socials que s'acaben traslladant a l'escola. En aquesta trobada, ens preguntàvem per què l'escola pública és patriarcal, classista, racista, capacitista i acrítica. La resposta la trobàvem en un complex trencaclosques d'eines polítiques i administratives que han convertit l'escola pública catalana en una institució profundament segregadora, jerarquitzada, discriminatòria i que legitima les injustícies socials. Les retallades, el copagament, les proves externes estandarditzades, la lliure elecció de centre, els concerts educatius, l'autonomia de centre, les externalitzacions o les escoles d'educació especial són algunes d'aquestes eines polítiques que mantenen les condicions idònies per a la reproducció d'un sistema injust que no garanteix la igualtat d'oportunitats als infants i adolescents i que travessa una profunda crisi ecològica, social, econòmica, política i de les cures.

Davant d'aquesta realitat, la transformació social esdevé una urgent necessitat. La de transformar les divisions i segregacions en inclusions i advocar per l'educació inclusiva com a garant d'una educació per a la justícia social que procura el desenvolupament integral de totes les persones.

I és aquí on el feminisme i l'educació feminista ens dóna respostes. El feminisme, per definició, és el moviment social que lluita contra totes les opressions i que posa la vida al centre. És també anticapitalista, antiracista, anticapacitista, antipatriarcal, vol acabar amb el sexisme i amb el binarisme de gènere i es nega a sacrificar el benestar de la majoria per protegir la llibertat d'una minoria. L'educació feminista busca, en definitiva, la transformació social per assolir la justícia social.

Recentment la FaPaC ha iniciat aquest camí, perquè per continuar sent un agent educatiu que defensa una escola pública emancipadora i socialment transformadora, és imprescindible revisar-nos en clau feminista. Per aquesta raó, en la darrera assemblea general, les sòcies federades han donat una passa endavant en aquest camí i han aprovat transformar el nom de l'entitat perquè inclogui a totes les famílies. FaPaC es converteix en Affac, Associacions federades de famílies d'alumnes de Catalunya, per començar un nou camí.

Aquest punt de partida ens ha de permetre continuar teixint la defensa d'una escola pública que serà inclusiva i feminista, o no serà.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Míriam Agullana
1.
Ja era hora que en el món de les associacions de famílies es parlés tant clar. Felicitats!
Però en els territoris que vivim afectats pels tentacles del "kraquen" que és la màfia de la prostitució...em pregunto com expliquem als nostres fills i filles que una opció de vida és que les dones es prostitueixin a les carreteres ? Com podem treballar per una República feminista sinó som coherents en tocar aquest tema ? Quan som un territori ,l,Alt Empordà, que ha normalitza't aquesta realitat per por de no xafar alguns ulls de poll ?
  • 0
  • 0

Comenta aquest article