L’impacte de la Covid-19 en la salut mental: el malestar invisible

Dir que la Covid-19 té efectes sobre la salut sembla d'una obvietat imperdonable. El nombre de casos de persones infectades i mortes al nostre país és una dada tristament coneguda per tots i totes. La cara visible i cruel del virus és, definitivament, els seus efectes físics en les persones. No obstant això, si prenem en un sentit ampli el concepte de salut i ho valorem des d'un plantejament biopsicosocial ens adonem que potser no estem prestant suficient atenció a l'impacte que la pandèmia està generant en la salut mental i en la seva atenció sanitària. Probablement perquè en aquest cas es tracta d'un efecte de la Covid-19 mediat, no directe i incipient. És a dir, no és que agafis el virus i aquest es manifesti en un trastorn mental que et faci tossir i augmentar la temperatura. La manifestació del malestar biopsicosocial és més subtil i probablement menys detectada en els seus estadis inicials des d'uns serveis mèdics i de salut mental fortament saturats. No obstant això, s'està constatant que la pandèmia està tenint un doble efecte en la salut mental de les persones: d'una banda, pel que fa a l'augment del trastorn entre la població; de l'altra, en relació amb la cronificació i la creixent complexitat dels casos.

Pel que fa a l'augment dels casos, els estudis especialitzats estimen que davant d'una situació d'epidèmia, entre un 30% i un 50% de la població pot patir alguna manifestació psicopatològica. Segons l'Asociación Española de Psiquiatría, els estudis preliminars que avaluen l'impacte emocional d'aquesta pandèmia sobre la població general apunten que en la meitat dels casos s'incrementaran els nivells d'estrès i en un terç dels casos augmentaran els símptomes d'ansietat i depressió. Es preveu que aquests efectes siguin més marcats entre les poblacions amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut. També el gènere femení, el fet de ser estudiant i tenir símptomes físics específics són elements associats a un major impacte psicològic, major nivell d'estrès, ansietat i depressió. Malgrat això, estudis recents com l'elaborat per la Federació Salut Mental Catalunya indiquen possibles canvis en aquests perfils. Segons el seu informe, l'atenció entre els homes adults ha estat força superior durant el període març-juny.

En aquest ordre de coses, l'any 2019, la Fundació Pere Tarrés, en col·laboració amb Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà, va realitzar un estudi específic sobre els efectes de les desigualtats socials en la salut mental de les persones i la seva atenció als Centres de Salut Mental en tres barris de la ciutat de Barcelona amb rendes baixes. L'estudi posava de manifest el fet que els centres d'atenció primària de salut mental estaven rebent més pacients que presentaven problemes o conflictes psicosocials que no pas pacients amb un clar quadre de trastorn mental aïllat diagnosticable com a tal. És a dir, problemes relacionats amb factors de risc social com ara la feina, l'habitatge, la renta, l'edat, l'ètnia o el territori. Aquests factors socials de risc del i de la pacient incideixen en la seva salut mental com a desencadenants o agreujants de problemàtiques prèvies. Per tant, és fàcil inferir tant l'augment com la cronificació de gran part d'aquest tipus de problemes en la situació actual.

Els àmbits d'exclusió social amb major incidència en la salut mental detectats al nostre estudi com a desencadenants o agreujants de problemàtiques eren les relacions familiars –entre els infants i joves– i l'àmbit econòmic i de la feina –entre els adults–. Entre les persones adultes ateses als Centres de Salut Mental destacava el perfil d'una dona, d'una mitjana d'edat de 37 anys, amb un nivell de formació per sota de l'educació Secundària Obligatòria (ESO), inactiva o en atur, que viu en llars sense fills. La majoria amb situacions de vivències crítiques -maltractaments, abandonaments, morts significatives principalment- i sense factors protectors (xarxes familiars, xarxes d'amistat). Mentre que entre els infants i joves destacava el perfil d'un home, estudiant de primària o ESO, estudiant d'un nivell inferior al que li correspon per edat, de nacionalitat espanyola i amb una situació socioeconòmica baixa.

En aquesta línia, l'últim informe de l'Associació de Salut Mental de Catalunya (de juny de 2020) indica que les situacions d'alta complexitat més freqüents i que per tant requereixen una intervenció més intensiva són, per ordre d'importància: dificultats o agreujament dels problemes de conducta que deterioren greument la convivència a la llar; consum de tòxics; incompliment reiterat del confinament; agressions físiques, insults o amenaces, generalment vinculades a la violència filioparental o violència de gènere; ideació o intent de suïcidi; persones sense llar, generalment acompanyades de trastorn mental greu o de consum de tòxics, i conductes agressives.

Una segona problemàtica que ja es va detectar l'any 2019 al nostre estudi i que entenemque s'ha vist agreujada amb l'epidèmia és la derivada de la relació entre els factors socials de risc i les dificultats d'accés al servei de salut mental, juntament amb l'augment de la complexitat dels casos. Principalment destaquen les problemàtiques socials i personals, l'escassetat de recursos i, com a primera causa que afecta pràcticament la meitat de les persones ateses (46,9%) als Centres de Salut Mental, l'escassa vinculació del pacient amb el servei. Ja l'any 2019 l'estudi va assenyalar la saturació dels serveis com la conseqüència més important generada per la complexitat en la gestió dels casos. Hem de considerar que amb la pandèmia i el confinament, els serveis d'atenció a la salut mental van veure interrompuda la seva activitat d'atenció presencial. Alguns d'ells, al mes de juny encara no havien recuperat l'atenció en consulta.

Així doncs, l'atenció a la salut mental és i serà en els mesos vinents un element que s'haurà d'atendre de forma intensa i extensa.