La societat virtual no és només filla de les noves tecnologies

No sabem com serà el post-Covid-19, però segur que serà més virtual. Les maneres d'estar present socialment estan canviant. I la crisi en què ens trobem només serveix de marc per accelerar la velocitat d'aquests canvis. Però les respostes no s'estan plantejant com una resposta a una societat en crisi, sinó com una millora de la competitivitat.

Veiem, per exemple, com la pandèmia ha obligat les administracions a oferir una gran quantitat d'ajuts destinats a pal·liar la crisi en què es troben moltes famílies. La digitalització ha permès la simplificació d'unes gestions que no fa gaire haurien suposat una gran quantitat d'energia en recollir documentació, fer fotocòpies, cues a registre, redactar instàncies...

Però moltes de les persones a qui s'adrecen aquests ajuts no estan podent sol·licitar-los perquè o no disposen dels dispositius per fer-ho o no saben com fer-los servir per sol·licitar-los. Sembla tan increïble com allò que li va passar a l'emperador del conte amb el seu vestit nou. Obsessionat per demostrar el seu poder va encarregar el vestit més fi. Però els sastres el van enredar i el van fer anar nu, fent-li creure a ell i a nosaltres el contrari.

Estem d'acord que els ajuts no resolen les desigualtats, amb prou feina les pal·lien, però la manera d'accedir-hi és una mostra de què els sastres que fan a mida els vestits de la nostra societat no tenen cap escrúpol en deixar nu a l'emperador i a qui faci falta. “Qui no ho vegi és estúpid” diuen. I ningú vol ser assenyalat.

La digitalització de les noves estratègies de suport a les persones està posant al descobert noves bretxes digitals i està provocant que moltes persones estiguin quedant fora de joc. No pots ser un alumne si no ets un subjecte virtual; no pots buscar feina si no ets un subjecte virtual; no pots ser un ciutadà de drets si no ets un subjecte virtual... És urgent construir aquest nou subjecte virtual que no és només fill de la tecnologia o de la competitivitat, sinó també d'una idea de societat i d'una voluntat per construir-la. Ah!, i és urgent trobar el nen que sigui capaç d'apuntar amb el dit i cridar ben fort: “L'emperador va nu”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article