Quan la realitat s’imposa

El 2022 ha començat de la mateixa manera que va acabar l'any passat, amb més casos que evidencien la realitat de l'emergència en l'habitatge de la manera més crua possible. La mort d'una parella en un infrahabitatge a Montcada i Reixac ha fet visible el barraquisme a la llera del riu Besòs, que ni molt menys és nou, i el desallotjament de gairebé un centenar de persones d'una nau a Badalona ha mostrat com milers de persones no tenen una alternativa habitacional estable. Les dues situacions són, un altre cop, l'exemple patent del fenomen greu del sensellarisme, que no para de créixer i que ja és crònic.

El sensellarisme no afecta només les persones sense sostre, aquelles que estan al carrer, sinó també a totes aquelles que no tenen un habitatge definitiu i que estan vivint temporalment en albergs o pensions, les que no tenen un habitatge segur perquè temen perdre casa seva per les dificultats a l'hora d'afrontar el lloguer o la hipoteca o les que viuen en habitatges inadequats perquè no compten amb unes mínimes condicions d'habitabilitat, sovint sense subministraments bàsics com aigua, gas i llum. Segons una estimació del Departament de Drets Socials, prop de 59.000 persones estarien en exclusió residencial a casa nostra. Aquestes realitats s'imposen cada dia a les ciutats i pobles d'arreu de Catalunya i són una conseqüència directa de la vulneració del dret a un habitatge digne i assequible.

Els episodis de Badalona i Montcada i Reixac no seran els últims. Durant massa temps, les polítiques d'habitatge no han donat resposta a les necessitats reals de la població, especialment de la que està en una situació de vulnerabilitat. Els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya aposten per començar a revertir-ho amb prop de 1.000 milions d'euros per a polítiques habitacionals, però, aquesta és una cursa de fons, no un sprint. Recuperar el terreny perdut per tots els anys d'inversió escassíssima en habitatge no s'aconseguirà en un any, ni en dos, ni en cinc, ni en deu. Per aquesta raó, és primordial que aquesta aposta es mantingui i augmenti en els pròxims anys i que s'estengui a totes les administracions públiques que, a més i malgrat les dificultats, han de millorar la coordinació entre elles.

El que està succeint és d'extrema gravetat com per motivar aquesta solució coordinada perquè el sensellarisme és molt complex, amb molts factors i agents involucrats, que han de treballar conjuntament per abordar les causes estructurals d'un fenomen que va més enllà del problema de l'habitatge i al qual s'hi afegeixen la precarietat laboral (amb feines i sous precaris és impossible accedir a un habitatge digne), la manca d'ingressos (la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital encara no arriben a totes les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries), la irregularitat administrativa (una barrera que impedeix la inclusió sociolaboral de les persones sense papers) o la pobresa energètica (pobresa igual que es manifesta de formes diferents), entre altres.

També és indispensable que la Generalitat acceleri l'aprovació i el desplegament de l'estratègia integral per fer front al sensellarisme i la creació del grup de treball per a la garantia del dret a l'habitatge, compromisos de l'executiu català recollits al Pla de Govern, i que els grups parlamentaris defensin la proposta de llei amb mesures transitòries i urgents per erradicar el sensellarisme a Catalunya, que just ara s'acaba de presentar al Parlament. Aquesta és una iniciativa impulsada pel món acadèmic amb el suport i la implicació plena de les entitats del tercer sector social que defensen els drets de les persones sense llar, com Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Assís Centre d'Acollida i la Comunitat de Sant'Egidio.

Els estralls de la crisi social provocada per la pandèmia no han afluixat i això inclou les dificultats reals que tenen les famílies per cobrir aquesta necessitat tan bàsica. L'acció política i legislativa ha de ser efectiva i sostinguda en el temps per evitar més tragèdies com les dels últims mesos.