L’acompanyament de les famílies cuidadores quan un infant o adolescent revela que ha patit violència sexual és clau en el procés de recuperació

La violència sexual infantil és un problema greu de salut pública, una violació dels drets humans amb importants seqüeles en la salut física i psicològica, així com amb repercussions socials a curt i llarg termini. Malauradament en desconeixem l’abast real, ja que hi ha un considerable infradiagnòstic de la problemàtica.

En el cas de les nenes, nens i adolescents sovint passen anys fins que poden revelar els fets viscuts. De fet, els estudis apunten que només entre un 2% i un 3% dels infants i adolescents expliquen la situació viscuda en el moment en què tenen lloc els fets. Així doncs, podríem dir que no revelen la violència viscuda quan volen sinó quan poden. Entre els factors que dificulten aquesta revelació destaquen les dificultats a l’hora d’identificar el que els està passant o de posar-hi paraules, les mateixes característiques de la seva etapa de desenvolupament, el vincle existent entre la víctima i l’agressor, la posició de superioritat i de poder de l’agressor, així com els sentiments de por, ràbia, vergonya i, fins i tot, de culpa. Així mateix, una altra circumstància afegida és la desconfiança en el sistema judicial actual.

D’altra banda, sabem que entre els diferents factors implicats en la gravetat de l’afectació de la violència en les víctimes s’assenyalen: la relació amb l’agressor (com per exemple la violència exercida per part de qui tenia la responsabilitat de la seva protecció, afecte i cura); el tipus de conducta abusiva, la percepció subjectiva del subjecte, l’etapa del desenvolupament, les estratègies d’afrontament disponibles i els factors sociofamiliars.

Tot això, posa en evidència la gran transcendència que té, per tant, la resposta que l’entorn familiar en el pronòstic de l’evolució dels infants i adolescents que són víctimes de violència sexual. En aquesta mateixa línia, observem en el nostre dia a dia en les visites amb infants, adolescents i les seves famílies cuidadores, el pes que té aquesta primera resposta per part de la família o persona cuidadora, a qui la nena, nen o adolescent realitza la primera revelació. Però veiem alhora les grans dificultats amb les quals es troba la persona cuidadora per afrontar aquest moment de la revelació i el posterior acompanyament emocional. Moltes d’aquestes mares i pares o cuidadors i cuidadores expressen dubtes respecte a com respondre davant d’aquesta verbalització, com contenir, com acompanyar, quines decisions adoptar, quins passos he de seguir, on acudir; com afrontar un moment tan difícil i dur per ells, però també per a aquest infant o adolescent, que aconsegueix per primera vegada posar paraules i explicar el que està patint.

Arran d’aquesta experiència, des de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència (Equip EMMA) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron vam valorar necessari oferir a les famílies cuidadores i als i les professionals unes recomanacions i orientacions per poder oferir una resposta basada en l’acompanyament, la credibilitat i la protecció que permeti cuidar l’infant o adolescent víctima de violència sexual en un moment tan dur, però alhora tan valent.

L’elaboració d’aquesta Guia d’atenció a la violència sexual en la infància i l’adolescència per a les famílies cuidadores respon a aquest objectiu i ofereix a les famílies algunes respostes i orientacions. El moment de la revelació pot constituir un punt d’inflexió per a les nenes, nens i adolescents víctimes i un moment de trencament del cicle de la violència i el primer pas del camí cap a la seva recuperació integral.