La comunitat sorda també pot i vol gaudir de la música


Hi ha moltes tècniques i eines que permeten que una persona sorda pugui gaudir de la música. Precisament, fa unes setmanes un exemple de com es pot adaptar la música a les necessitats de la comunitat sorda, a través de la seva interpretació en llengua de signes, va donar la volta al món. Una noia sorda, Justina Miles, interpretava en Llengua de Signes Americana (ASL) una cançó de Rihanna durant la competició de la Superbowl que va tenir lloc a Arizona el passat 12 de febrer.

Malauradament, aquests exemples són poc freqüents i la comunitat sorda encara es veu sovint privada de gaudir de la música. Les persones sordes poden interpretar cançons? Doncs és clar que sí i no només a través de la interpretació en llengua de signes. Pot ser que tinguin restes auditives que els permetin distingir i entendre les lletres, o que només en distingeix les freqüències, el ritme... o pot ser que siguin persones sordes profundes, però que puguin interpretar cançons gràcies a la pràctica, a partir de la vibració del cos o d’altres factors. També hi poden ajudar els subtítols.

Actualment existeixen encara grans mancances pel que fa a les possibilitats de les persones sordes de gaudir de la música i d’altres manifestacions artístiques. Hi ha formació en llengua de signes que inclou l’àmbit artístic, però poca. Trobem tallers i cursos, formacions en Visual Vernacular (estil narratiu expressiu realitzat principalment per artistes sords que combina mim, poesia, llengua de signes, tècniques cinematogràfiques, expressions facials...), en poesia (hi ha poesia feta directament en llengua de signes), però hi ha molt poca activitat en aquests camps. A més, a l’escola, els nens sords no reben una educació literària-musical, i aquest fet fa que no es desperti el seu interès per la música, per l’art. Si hi hagués aquesta formació, potser sí que es generaria una afició per part de les persones sordes a aquestes manifestacions artístiques.

Per tant, cal continuar treballant per facilitar l’accés de la comunitat sorda a la música i l’art en general i posar en valor la tasca de persones com Justina Miles, que és especialment complexa. Cal tenir en compte que les cançons estan fetes originalment amb una llengua, que pot ser l’anglès, el català..., i, quan es vol traspassar el contingut d’aquesta cançó cap a la llengua de signes, hi ha moltes dificultats, ja que la llengua oral i la llengua de signes tenen uns paràmetres diferents. A més, la majoria de cançons intenten incloure metàfores, dobles sentis, missatges indirectes o ocults que, per a la comunitat de persones que es comuniquen en llengua oral són molt comunes, però que no tenen sentit per a la comunitat usuària de la llengua de signes. Les cançons també pretenen expressar sentiments de diferents maneres i tot això és difícil de traslladar cap a la llengua de signes. Així doncs, el paper de l’intèrpret és suavitzar aquest xoc entre llengües, que mai acaba sent perfecte.

Tot i la complexitat d’aquesta tasca, diversos exemples mostren que és possible. En un programa musical de la Televisió italiana, hi ha intèrpret de llengua de signes. Sovint les interpretacions no són perfectes, però intenten ajustar-se al màxim a la cançó original, gràcies al treball d’un equip de persones sordes i oïdores, un treball conjunt que dona resultats molt positius.

Com mostren exemples com aquests o el de Justina Miles a la Superbowl, la interpretació de les cançons per a persones sordes està millorant, però encara queda un ampli camí per recórrer. En aquest sentit, qualsevol esdeveniment que visualitzi aquesta necessitat i que tingui ressò mediàtic pot ser de gran ajut per tornar a posar sobre la taula les demandes de la comunitat sorda, que també vol i pot gaudir de la música.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article