Abandonar el paternalisme i l’etnocentrisme en la intervenció social

Les darreres dues dècades, el nombre de dones migrades residents —en situació administrativa regular o no— a Espanya ha augmentat progressivament. Segons l’INE, el 2020 eren més de 2.700.000, de les quals unes 480.000 provenen de països africans, més de 620.000 d’Amèrica del Sud, unes 220.000 de l’Amèrica Central i el Carib, i 220.000 més de països asiàtics.

Les dones migrades, per la seva condició de dones, ètnia, procedència, procés migratori, classe social i d’altres factors, s’enfronten a dificultats específiques en relació amb: l’accés als serveis bàsics (salut, educació, habitatge, participació...), l’accés a informació sobre drets i serveis —incloent recursos per a víctimes de violència de gènere—, les dificultats per a la inserció i promoció al mercat de treball, la discriminació i condicions desavantatjoses respecte als seus drets laborals (sous baixos, treballs insalubres amb llargues jornades, agressions i assetjament sexual), deteriorament de les seves condicions materials de vida, abusos en els seus drets humans com a migrades i dones, pèrdua de la identitat cultural i dificultats per organitzar-se i participar.

Aquestes situacions s’han intentat revertir —amb més o menys èxit— a través de diferents polítiques i programes d’inserció social. Molts d’aquests programes, però, basen els seus diagnòstics i intervencions en criteris d’integració social de caire capitalistes i etnocèntrics. Sovint, a més, presentant externalitats que tornen a caure en la discriminació, els estereotips i la segregació laboral i social d’aquestes dones.

Paral·lelament, també reforcen el concepte d’integració en un paradigma assimilacionista, en què aquestes dones han de reproduir el model ideal de dona occidental. Aquest model xoca, sovint, amb les seves expectatives vitals i de realització personal.

Itineraris d’inserció sociolaboral establerts en sectors precaris i de baixa qualificació contribueixen a perpetuar—sovint sense pretendre-ho— un sistema d’explotació colonial. La falta de recursos i la necessitat d’una inserció laboral ràpida aboca la majoria de dones migrades a feines amb salaris baixos i condicions de semiesclavitud. Sectors com les cures i el personal domèstic, l’hostaleria, el comerç al detall i l’agricultura han estat els àmbits tradicionals d’ocupabilitat per aquest col·lectiu, especialment per a les dones racialitzades, i continuen presents en molts programes d’inserció laboral destinats a elles.

Com ja assenyalava Kimberlé Crenshaw el 1989, la necessitat d’incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi de les vulnerabilitzacions que travessen les dones migrades racialitzades és imprescindible si no es vol persistir en la reproducció d’un sistema d’explotació colonial.

Incorporar models més inclusius

Les polítiques públiques i programes socials han d’ampliar la mirada i evitar la tendència a assumir la condició de les dones blanques, occidentals, heterosexuals i de classe mitjana com a model de la condició femenina. Sovint no es té en compte que dones diverses poden tenir valors i conviccions, necessitats i desitjos diferents, i sobretot, que aquestes dones poden escollir diverses maneres de reivindicar allò que elles mateixes —no altres per elles— afirmen com els seus drets.

La posada en valor dels seus coneixements, expectatives i desitjos hauria de passar a ser la pedra angular dels processos d’inserció social, que haurien de fomentar l’agència d’aquestes dones, sense estereotipar-les ni exotitzar-les, facilitant espais, ritmes i llenguatges destinats a ampliar “els marges” en lloc d’estrènyer-los.

Per tot plegat, reivindiquem que és necessari incorporar la perspectiva transcultural i decolonial a les polítiques públiques i específicament als programes i projectes destinats a dones migrades. Fa falta un canvi de paradigma que trenqui la mirada paternalista i etnocentrista que travessen alguns dels programes i projectes d’inserció social, tant als serveis socials com a moltes entitats del tercer sector. L’actual model contribueix, massa vegades, al sosteniment de la dominació racial i patriarcal, i només des de la seva revisió es pot fer front a les seves conseqüències.