A voltes de nou amb els pisos d’ús turístic

Gran part dels debats, neguits o preocupacions de la ciutat, tard o d’hora, acaben arribant a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Les afectacions que produeixen els habitatges d’ús turístic (HUT) no en podien ser menys. Aquestes afectacions són diverses: comportaments incívics de les persones que s’hi allotgen sense fer-se’n responsables ni les persones propietàries ni les gestores dels HUT; manca d’inspeccions per comprovar que es compleixen els requisits de la normativa, com ara que es respecta el número de places o ocupants; i, també, no cal dir-ho, la necessitat de limitar-ne la seva proliferació a la nostra ciutat.

Avui, centrem-nos en aquesta necessària limitació en les zones més tensionades de la ciutat per tal de garantir el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes, amb l’objectiu d’evitar la gentrificació en determinats barris i l’encariment desproporcionat dels habitatges.

Donada la saturació existent, el 30 d’abril del 2014 es va suspendre provisionalment l’admissió de noves llicències de pis turístic perquè havien crescut exponencialment a Barcelona. Des de 2015 s’ha avançat en una regulació de la construcció d’hotels i la destinació d’apartaments per aquest fi a les zones tensionades de la ciutat.

Així, el gener del 2022, després de diferents entrebancs, es va aprovar definitivament l’actualització del PEUAT amb l’objectiu d’aconseguir una gestió sostenible del turisme, compatibilitzant els diferents usos i preservant la vida quotidiana i el dret a l’habitatge de veïns i veïnes. L’aprovació del PEUAT va dividir la ciutat en zones i va establir territoris on no es podien obrir més allotjaments turístics.

Doncs bé, la clau de volta per resoldre l’entrellat sobre la limitació de llicències dels pisos d’ús turístic rau, en gran part, en la interpretació que es faci de l’article 26.2 del PEUAT. Aquest article estableix clarament que “els títols habilitants que emparen el desenvolupament de l’activitat d’habitatge d’ús turístic i de llar compartida no són transmissibles”.

Per tant, s’estableix la no transmissibilitat de les llicències d’activitat d’habitatge d’ús turístic. Aquesta mesura troba el seu fonament en l’article 86.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Si bé, en general, es parteix del caràcter essencialment transmissible de les llicències, no obstant això, es pot fer una excepció al principi general amb la possibilitat de no admetre la transmissibilitat de les llicències o autoritzacions en què “el nombre de les que es puguin atorgar es trobi limitat” (com és el cas dels HUT a Barcelona).

Aquesta limitació ve justificada per dues raons. Primera, es considera que aquesta figura és idònia per tal d’evitar que aquestes habilitacions es perpetuïn mitjançant la seva transmissió. I, segona, es pretén evitar un increment de valor d’aquells immobles que disposen d’habilitació enfront dels que no en disposen, amb el conseqüent perjudici pel dret a l’habitatge per part de persones interessades a adquirir o llogar un immoble com a residència habitual i permanent.

Aquest argumentari té tota la seva lògica, però, malauradament, aquest relat no va acabar aquí. Així, en relació amb l’abast d’aquest article, es va aprovar una instrucció per a les seva interpretació el juliol del 2022. I aquesta estableix que la mesura de no-transmissibilitat s’aplica únicament a les noves altes, perpetuant les habilitacions d’HUT en vigor en zones molt tensionades de la ciutat mitjançant la seva transmissió i propiciant l’explotació turística sobre l’habitatge habitual i permanent.

M’és difícil d’entendre que es vulguin limitar les llicències per a pisos d’ús turístic no permetent que se’n concedeixin de noves, però, alhora, la no-transmissibilitat, establerta a l’article 26.2 del PEUAT, s’apliqui només a les noves altes. Sembla més aviat una desraó que entorpirà l’aplicació d’una disposició del PEUAT molt necessària per restringir la sobresaturació de pisos turístics a la nostra ciutat. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona hem demanat la modificació d’aquesta interpretació i, mentre això no es faci, demanem ser molt estrictes en els traspassos que es comuniquin i en cap cas acceptar aquells que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.