La imparable roda de la vida i el desgavell del clima

Sembla que no ens adonem que vivim en societats completament industrialitzades i, per tant, en ciutats amb cels molt contaminats. Amb el pas de les dècades, els gasos d’efecte hivernacle provocats per l’activitat humana com la desforestació, la tala indeguda a les selves, la crema de combustibles..., i la nostra falta de consciència ecològica empàtica ha produït un fatal desgavell al nostre planeta. L’augment global de temperatura no només ha fet malbé l’atmosfera, sinó que també la superfície terrestre i el món marí. Concretament, els oceans són un dels punts sensibles del canvi mediambiental. 

Segons Mans Unides “l’any 2014 va ser el més càlid registrat des de 1880” i el deteriorament de l’Antàrtida és molt evident a partir d’aquesta data. Des d’aleshores, les imatges televisives de la descongelació de les gegantines moles de glaceres són massa recurrents. Hem de ser conscients que darrere d’aquestes impactants imatges, hi ha una situació que és irreparable i que afecta plenament la fauna i la flora amb una extinció d’espècies, i per tant un canvi brusc en els nostres àmbits de vida.

L’augment de temperatures és un problema global... No només afecta les zones polars de l’Oceà Àrtic (una situació catastròfica), sinó que el desglaç altera les regions properes a les costes a causa de la pujada del nivell de l’aigua. A més, aquestes variacions produeixen corrents oceànics que ocasionen diversos fenòmens adversos i impredictibles.

Amb referència als danys de l’atmosfera (la capa d’ozó), aquests són deguts a les altes concentracions de CO2, els quals van augmentar considerablement a partir de la Revolució Industrial. L’alta demanda d’energia, la contaminació en grans ciutats i a les zones industrials ha provocat que aquests s’accelerin. L’augment de gasos ha elevat la temperatura global i ha malmès la capa d’ozó.

Aquestes tragèdies mediambientals repercuteixen a nivell biològic, en els sistemes físics i humans. A conseqüència de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es produeix un desgavell en l’ecosistema del planeta, com ara huracans, tifons i altres fenòmens meteorològics. Per exemple, al nostre territori les èpoques de fred duren menys, les onades de calor i la sequera són cada vegada més freqüents. El canvi climàtic amb la seva pujada de temperatures posa contra les cordes la biodiversitat, que al costat de la sobreexplotació de les zones més verges, el deteriorament dels ecosistemes marins i la contaminació de les grans urbs són els pitjors enemics dels nostres ecosistemes.

Sincerament, hem de proposar idees, utilitzar nous recursos més sostenibles i energies renovables per aturar aquesta destrucció a escala planetària, i dic aturar, o aquest problema serà irreversible. Sobretot, el canvi climàtic s’està acarnissant amb les societats i col·lectius més desfavorables: la seva economia, la seva salut, la seva alimentació està cada vegada més amenaçada... Però també les societats més desenvolupades tenen conseqüències... Les sequeres aniran a més, i no hem d’oblidar-nos que tot està connectat en la imparable roda de la vida.