La vulnerabilitat forma part del caràcter ineludible de la nostra essència

La nostra memòria i el nostre dia a dia ens fa pensar que fa molt que vam viure l’any 2020, però en realitat fa tres anys que la humanitat va ser protagonista d’una pandèmia que va tenir un denominador comú en tots nosaltres: la consciència i l’experiència de sentir-nos vulnerables.

Les persones som vulnerables. És la nostra condició estructural i humana, i per prendre consciència de la vulnerabilitat de l’altre és molt important que nosaltres mateixes tinguem consciència de la nostra pròpia vulnerabilitat.

L’ésser humà és l’únic ésser viu que necessita posar-se roba, que necessita protegir-se d’aquesta vulnerabilitat que ens fa posar en alerta per la nostra pròpia supervivència quan l’experimentem en primera persona.

En aquest sentit, sense la cura de l’altre no podríem viure perquè suposaria estar a la intempèrie, a un desemparament total i a viure una vida no vivible. La presència de l’altre ens fa sentir vius, persona entre persones, com tot ésser necessitat, d’atencions i de cures, perquè l’ésser humà és una casa d’hostes. Una presència d’aquest tipus, atenta i acurada, infon confiança, esperança i ens reconcilia. No és altra cosa que oferir a qui es troba mogut pel temporal del sofriment un lloc on recolzar-se, un agafador, l’àncora que manté ferma, i no a la deriva, la barca de la vida. És oferir-se per ser algú amb qui compartir els propis temors i il·lusions.

Des de la nostra experiència professional dins del programa d’habitatge Primer la Llar, ens trobem amb persones que han estat en situació de carrer i que han hagut de construir la seva vida sense aquesta xarxa de suport relacional pràcticament sense poder tastar què és la tendresa i què és sentir-se cuidat. És en aquestes situacions quan la vulnerabilitat, que forma part de la nostra vida, es converteix en una fragilitat estructural que acaba desemparant i exposant a la intempèrie.

En aquest sentit, el desemparament, la precarietat i la invisibilitat cap a l’altre provoca danys a totes les àrees de la vida del subjecte. No limitar i evitar aquestes pràctiques ens fa còmplices a la ciutadania perquè d’alguna manera estem acceptant que hi hagi persones amb certes carències que les estan precipitant a la pobresa i a l’exclusió social.

Acompanyar les persones que atenem no és només atendre a àrees administratives o ocupacionals de la seva vida. Va més enllà i és estar, és fer presència, és formar part de l’univers de la persona, és poblar el seu món buit o despoblat, és fer-se càrrec de les seves carències per a complementar-les, és tenir una mirada atenta com a condició imprescindible per sentir i percebre a la persona en tota la seva globalitat. En definitiva, acompanyar, és una qüestió humana i col·lectiva.

Tenir la companyia de l’altre és fonamental perquè el subjecte es pugui anar construint. És aquí on rau la importància de la societat com a xarxa, perquè construir entre totes un teixit social és de vital importància per sostenir-nos les unes a les altres i ser conscient que totes, en algun moment de les nostres vides, necessitarem que ens sostinguin per no caure en l’exclusió social i formar part de la intempèrie.

En el programa Primer la Llar, cada vegada que ens desplacem a visitar les persones ateses i demanem ser acollides, ens convertim d’alguna manera en testimonis de camins fracturats, però també d’il·lusions de construir-ne de nous. La nostra missió és oferir hospitalitat, regar d’afecte i de vida les persones ferides, fer que aquell dia de trobada, que aquell moment, la persona tingui menys dolor, menys patiment, que se senti còmode, que tasti l’estimació. Motivar a què des de la seva realitat, la persona senti que està a la primera fila, que pot parar a l’inici, al mig i al final de camí i que nosaltres romandrem al seu costat.

Per tant, la nostra tasca requereix sentir que la vulnerabilitat forma part del caràcter ineludible de la nostra essència com a éssers humans. És aquesta visió la principal eina per entendre i atendre des de la perspectiva que viu l’altre la seva vulnerabilitat.