Garantir l’accés a l’esport: una qüestió de salut

És ben sabut que l’activitat física és beneficiosa per a la salut, i les institucions i professionals de l’àmbit sanitari recomanen l’activitat física per afavorir el benestar físic i mental. Llevat d’algunes excepcions com els escacs, fer esport implica activitat i exercici físic.

Les persones en situació de precarietat econòmica tenen moltes dificultats per accedir a espais i materials esportius que estan a l’abast de la majoria de la població. No tothom es pot permetre apuntar-se al gimnàs, fer classes de ball, arts marcials, atletisme, pàdel, jugar en un equip de bàsquet, etc. Fins i tot les opcions esportives més senzilles suposen una despesa que persones sense cap mena de recurs econòmic no poden assumir. Només per sortir a córrer pel carrer cal un calçat mínimament adequat per no destrossar-se els peus. Per anar a jugar a ping-pong, bàsquet o futbol a espais públics i gratuïts calen també pales i pilotes.

Tanmateix, de la manca de recursos socials i econòmics se’n poden derivar altres obstacles: no disposar d’un espai segur on poder guardar el material esportiu, la dificultat d’accedir a una dutxa després de fer esport, no tenir una residència amb un espai mínim on poder exercitar-se físicament, impossibilitat de pagar la targeta de transport per arribar a les instal·lacions esportives, no conèixer a altres persones amb les quals practicar esport, etc.

A major vulnerabilitat socioeconòmica, majors dificultats per accedir a l’esport amb els mitjans propis. Per a una persona en situació de sensellarisme i sense cap ingrés és realment complicat practicar una activitat esportiva en unes condicions mínimament adequades sense el suport d’altres agents socials.

D’altra banda, al nostre sistema social encara perduren prejudicis, estereotips, discriminacions i opressions cap a diversos sectors de la població que traspassen tots els àmbits de la societat. Això dificulta l’accés i participació equitativa de tota la ciutadania en els diferents espais socials. Les persones amb les quals treballem poden patir situacions de discriminació, violència o exclusió en alguns espais o grups esportius per motius d’origen, color de pell, gènere, diversitat funcional, identitat de gènere, orientació sexual, religió, situació socioeconòmica, etc. I cal recordar també que molts espais on es pot practicar esport s’han creat des d’una mirada capacitista i no estan ben adaptats a les necessitats de les persones amb discapacitat.

Al Projecte de Suport Integral a Joves de la Fundació Bayt al-Thaqafa, des de principis d’any ens coordinem amb la Fundació Brafa a través del seu Programa SPES. En aquest programa, mitjançant el futbol es treballen diferents competències transversals enfocades al món laboral (treball en equip, adaptabilitat, optimisme, orientació a l’èxit, iniciativa, etc.). Les persones poden anar a jugar a futbol dos dies per setmana i als partits que juguen no hi ha àrbitres. Els participants s’han de posar d’acord entre ells mitjançant el diàleg i la negociació. I, segons el que he pogut observar, predomina un clima de col·laboració i respecte entre els participants.

El feedback per part dels joves ha estat sempre favorable. Aprecien especialment tenir l’oportunitat de jugar a futbol de forma regular en unes instal·lacions adequades a les quals normalment no tenen accés per manca de recursos, així com gaudeixen també el clima general de companyonia entre els participants.

Des de l’equip professional també considerem molt favorablement la participació dels joves. Gràcies a aquest programa, els joves poden ocupar part del seu temps lliure en una activitat que els fa gaudir i és beneficiosa per la seva salut física i mental, poden crear noves relacions i accedir a unes instal·lacions esportives amb un valor social positiu i no estigmatitzant. A més, els joves desenvolupen diferents habilitats, capacitats i competències que faciliten la transformació de les seves realitats. Si un jove és capaç de mantenir una actitud de diàleg i negociació dins el camp de futbol, disposarà d’eines per fer-ho també fora de l’àmbit esportiu; podrà dialogar i negociar amb companys de feina, companys d’estudi, professorat, familiars, amics, etc.

Des d’una perspectiva socioeducativa, a més d’oferir beneficis físics i mentals, l’esport és un recurs valuós per afavorir el desenvolupament social, personal i cultural de les persones que acompanyem. Aprofitant el caràcter relacional de l’esport, les persones poden augmentar les seves xarxes socials, generar nous vincles i aprenentatges i ocupar diversos espais socials.

Més enllà d’iniciatives com el Programa SPES de la Fundació Brafa, és una qüestió d’accés a la salut continuar treballant des de la ciutadania i els diferents organismes públics i privats perquè l’esport sigui accessible a tota la població d’una forma equitativa.

S’ha de continuar incidint en el respecte a la diversitat (cultural, ètnica, religiosa, afectivosexual, funcional, etc.), educar en la convivència i lluitar per fer desaparèixer les diferents formes de discriminació i opressió existents a la societat. Així mateix, cal continuar creant beques, convenis de col·laboració, programes, projectes i serveis perquè totes les persones independentment de la seva situació socioeconòmica puguin fer esport en unes condicions dignes.