“Com ha pogut passar això?” “Tot anava bé”. “He fet alguna cosa malament?”. Són les preguntes que acostumen a fer-se les dones en el moment del diagnòstic d’una mort fetal. La recepció d’una notícia inesperada com la pèrdua d’un fill durant l’embaràs, part o poc després del part, abans de poder conèixer-lo, és devastadora.
L’embaràs sol ser una etapa especial a la vida de les dones, que la societat associa a un període de felicitat i il·lusions. Però la realitat és complexa i, de vegades, els embarassos no segueixen el curs desitjat. Alguns nadons moren dins de la panxa, durant el treball de part o poc després de néixer. I en aquests moments difícils, les llevadores i els professionals sanitaris acompanyem les dones en un trajecte inesperat. Quan dius que ets llevadora, una especialitat relacionada amb portar vida al món, ningú imagina que, en alguna ocasió, hem d’acompanyar a dones durant el treball de part i el part d’un fill que neix sense vida. De la mateixa manera, les dones no imaginen aquest desenllaç quan comencen a pensar en la possibilitat de ser mares.
Una pèrdua invisibilitzada
El dol perinatal —la pèrdua d’un fill durant l’embaràs, el part o el postpart immediat—, és un dol socialment invisible i silenciat. Habitualment, no rep el reconeixement per part de l’entorn perquè és un dol poc tangible, ja que en la majoria dels casos, no hi ha records físics del fill perdut. Aquestes dones pateixen una pèrdua inesperada i el paper de les professionals, a més d’acompanyar en el procés i escoltar, és ajudar a materialitzar la pèrdua, fer-la visible. Perquè invisibilitzar-la no farà que faci menys mal.
Les professionals de la salut, especialment les llevadores i els obstetres, tenen un paper crucial en l’acompanyament d’aquestes dones i les seves parelles en aquest moment de pèrdua. És fonamental crear un espai d’atenció que sigui de confiança, un vincle entre la família i els professionals on les emocions i les necessitats puguin ser expressades lliurement.
La comunicació és una eina essencial en aquest procés. Hem de ser capaços de deixar de banda les nostres opinions, creences i valors, i donar veu als sentiments de la família que tenim al davant. És necessari parlar de la mort sense por, escoltar amb empatia i respectar els sentiments de les dones i les seves parelles. També entendre els plors com una mostra de confiança i sinceritat. Cal oferir-los l’oportunitat de decidir com volen viure aquest moment, incloent-hi la forma de donar la benvinguda i dir adeu al seu fill o filla.
Acompanyar les famílies
El part, tot i que dolorós, pot ser l’únic moment en què els pares poden tenir contacte amb el seu fill. Això inclou tenir-lo als braços, acaronar-lo, vestir-lo i fins i tot fer fotografies per preservar records importants. Són records i vivències que per dret els correspon viure, encara que només sigui una estona.
L’Hospital Vall d’Hebron és un referent en aquesta tasca d’acompanyament i suport a les dones en moments de pèrdua perinatal. Mitjançant la formació i l’empoderament dels professionals, s’ha creat un model d’atenció pioner que permet a les dones prendre decisions sobre com volen viure aquests moments i com recordaran els seus fills.
A la sala de parts, fa molts anys que treballem per les dones. En lloc de fer-nos insensibles i distants davant la mort, l’experiència i cadascuna de les famílies que hem atès, ens ha fet créixer com a professionals. Hem tingut espais per compartir vivències, ens hem donat suport entre nosaltres en situacions molt intenses emocionalment i ens hem empoderat. Sabem que ho fem molt bé, i volem continuar fent-ho bé i millorar. Cada dona, cada part ens ha ensenyat. I la nostra experiència ens ha ajudat a crear un pla d’acompanyament a la mort perinatal, que probablement és pioner a l’Estat. On la dona pugui decidir com vol conèixer al seu fill mort, com vol viure el temps que estigui amb ell i quins records vol crear. D’aquesta manera, passat un temps, quan li preguntin quants fills ha tingut, no tindrà cap dubte en mencionar el fill que va perdre.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari