Educació i futur

El darrer informe PISA ha llençat unes dades preocupants a Catalunya. Les proves han mostrat la baixada de nivell important de l’alumnat i les explicacions que cal donar han de tenir una mirada prismàtica.

Moltes han estat les raons: el mateix sistema des de la reforma, els canvis continuats amb les successives lleis d’educació, les retallades encara no recuperades, la pandèmia, la pressió al professorat, la digitalització forçada de l’alumnat, les desigualtats socials...

No hi ha una sola raó i no hi ha una sola solució, però el que hi ha sobre la taula ha evidenciat, també, les desigualtats enormes i els seus efectes sobre l’educació. El sistema educatiu va patir, ja fa anys, retallades que el tensen i que no s’han revertit. Les mancances i desigualtats socials fan augmentar aquesta tensió.

En el darrer informe d’ECAS sobre el sistema de garantia d’ingressos es destaca que les mancances i debilitats d’aquesta xarxa de protecció, formada per nombroses prestacions i mecanismes gestionats per diferents administracions, fa que existeixin grans buits per on s’escolen sectors de població que queden descoberts, especialment les persones joves, les dones, la infància i la població migrada. I és que es tracta d’una xarxa de protecció amb poca capacitat de resposta a les creixents desigualtats però encara amb menys capacitat de transformar i eliminar aquestes desigualtats. Unes desigualtats econòmiques i socials que tenen efectes sobre els instruments, el temps, l’espai i les possibilitats d’estudi.

Els primers mesos de la pandèmia, des de Surt —i altres entitats— vam iniciar una recollida d’ordinadors per tal de donar opció als infants i llurs famílies de seguir el curs escolar. Més tard, des de les administracions es va anar donant resposta de forma progressiva, però molts infants van perdre oportunitats en aquells mesos. Aquestes mancances han continuat, són molts i moltes les criatures que sovint només mengen calent gràcies a una beca menjador. Moltes i molts que tenen accés a materials escolars gràcies a beques o xarxes o suport escolar gràcies a entitats.

Les desigualtats socials generen desigualtats en l’educació i, per tant, un futur més incert en què la precarietat i la pobresa es van reproduint generacionalment. L’informe citat d’ECAS recull que el 42% de les llars amb infants que pateixen pobresa severa, no aconsegueixen sortir-ne.

Les competències avaluades, en alumnes de 15 anys, que recull l’informe PISA són competències bàsiques, i quan parlem d’allò bàsic parlem d’operacions matemàtiques i disseny d’estratègies simples, comprensió lectora i ciències. Amb aquestes competències assolides es pot afrontar allò bàsic que trobaran a la vida real: llegir un contracte, gestionar l’economia pròpia o d’un negoci, pensament crític per a llegir l’entorn i la vida... Cal millorar, de forma evident, el sistema educatiu per a poder optar a un futur millor, però també cal millorar les polítiques socials i el suport a les famílies i persones en situació de vulnerabilitat. Està íntimament lligat a les oportunitats educatives i de futur, és una necessitat.

No hauria de sorprendre, doncs, que en un context on la pobresa i la desigualtat estan en un creixement sostingut els últims anys, els resultats i, per tant, les competències avaluades mostrin una tendència a la baixa. I és que la correlació entre desigualtats educatives i inclusió social són evidents. Hi ha una manca d’oportunitats significativa entre alumnat més desafavorit, o d’oportunitats en clau de gènere, o en aquell alumnat d’origen immigrant, per exemple. Així doncs, l’educació és un impacte més de les dificultats d’acabar amb aquestes desigualtats. Però no només com a resposta immediata sinó també com a necessitat de garantir polítiques de canvi i de transformació que vagin encaminades a una societat més equitativa i, per tant, on es garanteixi les mateixes oportunitats a tothom.